Vés al contingut

Tiberi Semproni Llong (cònsol 218 aC)

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaTiberi Semproni Llong
Nom original(la) Ti.Sempronius C.f.C.n. Longus Modifica el valor a Wikidata
Biografia
NaixementAbans de 250 aC Modifica el valor a Wikidata
valor desconegut Modifica el valor a Wikidata
Mort210 aC Modifica el valor a Wikidata
valor desconegut Modifica el valor a Wikidata
Senador romà
valor desconegut – 210 aC
Decemvir sacris faciundis (en) Tradueix
220 aC – 210 aC
Cònsol romà
218 aC – 218 aC
Juntament amb: Publi Corneli Escipió
Legat
215 aC – 215 aC Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciópolític de l'antiga Roma, militar de l'antiga Roma Modifica el valor a Wikidata
PeríodeRepública Romana mitjana Modifica el valor a Wikidata
Carrera militar
ConflicteSegona Guerra Púnica Modifica el valor a Wikidata
Família
FamíliaSempronii Longi (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Cònjugevalor desconegut Modifica el valor a Wikidata
FillsTiberi Semproni Llong II, Publi Semproni Llong Modifica el valor a Wikidata
ParesGaius Sempronius Modifica el valor a Wikidata  i valor desconegut Modifica el valor a Wikidata

Tiberi Semproni Llong (en llatí: Tiberius Sempronius C. f. C. n. Longus) va ser un magistrat romà del segle iii aC. Formava part de la gens Semprònia i era de la branca dels Llong, d'origen plebeu.

Va ser elegit cònsol amb Publi Corneli Escipió l'any 218 aC, quan començà la Segona Guerra Púnica. El senat li va assignar la província de Sicília, car els romans no creien que Hanníbal pogués passar els Alps. L'any 218 aC Semproni va ser enviat a l'Àfrica amb 160 quinquerrems per aplegar forces i provisions, mentre que Escipió va anar a Hispània per interceptar Hanníbal i Luci Manli Vulsó a pacificar el nord d'Itàlia.[1] A Sicília va fer la guerra als cartaginesos i va conquerir l'illa de Malta, que estava en poder de Cartago, derrotant el general Hamílcar, fill de Giscó. Al seu retorn a Lilibèon va anar al nord de l'illa amb una flota per enfrontar-se a l'esquadra púnica, i la va poder rebutjar. Llavors, el seu col·lega Escipió el va cridar a Itàlia, perquè havia estat ferit i era atacat per les forces d'Hanníbal després de la batalla del Ticí. Com que era hivern, no va gosar a anar per la mar Adriàtica, i va travessar l'estret de Messana i va pujar fins Arimínium en quaranta dies. Allí es va reunir amb el seu col·lega, que era a l'esquerra del Trèbia. Va arribar al desembre i, contra el consell d'Escipió, Semproni va dirigir un ambiciós atac a la batalla de Trèbia. El seu exèrcit va carregar contra una trampa d'Hanníbal i va ser envoltat per les forces de Magó Barca, el germà d'Hanníbal. Malgrat que va ser una derrota sagnant, Tiberi Semproni i una força de 10.000 legionaris es van obrir pas a través de les línies cartagineses fins a la seva rereguarda i van escapar. Els dos cònsols es van haver de refugiar darrere les muralles de Placència.[2]

El gener del 217 aC va tornar a Roma per a assistir al procés d'elecció dels nous cònsols. El va succeir Gai Flamini, i va tornar amb l'exèrcit al campament d'hivern.[2]

Més tard, l'any 215 aC, va dirigir una força al sud d'Itàlia amb la qual va derrotar a Hannó prop de Grumèntum, a la Lucània. L'exèrcit de Semproni va matar 2.000 enemics i en va capturar 280 més, i va fer fora Hannó de la Lucània.[2]

Més endavant, va ser decemvir sacris faciundis. Va morir l'any 210 aC. Va deixar un fill que portava el seu mateix nom: Tiberi Semproni Llong, que va ser cònsol l'any 193 aC.[2]

Referències

[modifica]
  1. MacDonald, Eve. Hannibal: A Hellenistic Life (en anglès). Yale University Press, 2015, p. 84. ISBN 0300152043. 
  2. 2,0 2,1 2,2 2,3 Smith, William (ed.). Dictionary of Greek and Roman Biography and Mythology. Vol. II. Londres: Taylor and Walton, 1846, p. 806.