Epígons

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

Els epígons (en grec antic Ἐπίγονοι) són els descendents dels set cabdills que van participar en la primera expedició contra Tebes.[1]. La primera campanya contra la ciutat va acabar amb la mort de gairebé tots els herois. La segona, a càrrec dels epígons, va finalitzar amb la presa de Tebes.

Deu anys després, els fills dels herois caiguts a Tebes, van voler venjar els seus pares. Van consultar l'oracle, que els hi va pronosticar la victòria si portaven com a cabdill Alcmeó, fill d'Amfiarau. Aquest va acceptar el nomenament a contracor, convençut per la seva mare Erifile, subornada pel regal de Tersandre, fill de Polinices, que li donà el collaret d'Harmonia. Van participar en la campanya els dos fills d'Amfiarau, Alcmeó i Amfíloc; el fill d'Adrast, Egialeu; el fill de Tideu, Diomedes; el fill de Partenopeu, Pròmac; el fill de Capaneu, Estènel; el fill de Polinices, Tersandre; i el fill de Mecisteu, Euríal.

Els epígons van començar la lluita saquejant les petites poblacions al voltant de Tebes. Quan els tebans els van sortir al pas encapçalats per Laodamant, fill d'Etèocles, va tenir lloc la lluita de Glisas. Laodamant va matar Egialeu, però va ser mort per Alcmeó. Durant la nit, i seguint els consells de l'endeví Tirèsias que havia vingut des de l'Hades, els tebans van abandonar la ciutat. Els epígons la van ocupar l'endemà i la van saquejar. Una part del botí va ser enviat a Manto, la filla de Tirèsies i una altra, la major part i consagrada a Apol·lo, a Delfos. Aquesta gesta fou objecte de diversos poemes tràgics i els set epígons van tenir una estàtua a Delfos.[2]

Com a conseqüència d'aquests fets llegendaris, el mot epígons va ser el nom aplicat pels grecs als hereus o descendents, però s'aplicà específicament als fills o néts dels diàdocs, és a dir, els primers descendents dels generals d'Alexandre el Gran que es van repartir l'imperi. Els epígons més destacats són:

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Èsquil, a la tragèdia Els set contra Tebes, explica els fets.
  2. Grimal, Pierre. Diccionari de mitologia grega i romana. Barcelona: Edicions de 1984, 2008, p. 164. ISBN 9788496061972. 
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Epígons Modifica l'enllaç a Wikidata