Vés al contingut

Manto (filla de Tirèsias)

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula personatgeManto

Modifica el valor a Wikidata
Tipuspersonatge de la mitologia grega Modifica el valor a Wikidata
Dades
Gènerefemení Modifica el valor a Wikidata
Família
ParellaApol·lo Modifica el valor a Wikidata
CònjugeAlcmeó i Raci Modifica el valor a Wikidata
PareTirèsias Modifica el valor a Wikidata
FillsMopsos, Amphilochus, Tisiphone i Ocne Modifica el valor a Wikidata
GermansDafne Modifica el valor a Wikidata
Manto

Segons la mitologia grega, Manto (en grec antic Μαντώ), el nom de la qual evoca la idea de l'endevinació, va ser una profetessa, filla de Tirèsias.

El mite ens la presenta guiant el seu pare cec pels camins de Beòcia quan els Epígons havien conquerit Tebes, on havia exercit d'endevina. Portava el seu pare cap a Delfos, però Tirèsias va morir a Haliartos, abans d'arribar-hi. Els argius havien conquerit aquella ciutat i li havien promès a Apol·lo "la part més bella del botí", i Manto va ser destinada a ser ofrenada al déu. La noia va estar molt de temps a Delfos, on va ser conduïda com a presonera; perfeccionà l'art de l'endevinació i feu la funció de Pítia, fins que un dia el déu l'alliberà i la va conduir a l'Àsia Menor, on fundà la ciutat de Claros.

Casada amb Alcmeó, fou mare d'Amfíloc. D'un segon matrimoni amb Raci, va néixer Mopsos (que alguns consideren fill d'Apol·lo), i que va ser famós per la seva rivalitat amb Calcant.

Virgili parla d'una altra Manto, epònima de la ciutat italiana de Màntua.[1]

Referències

[modifica]
  1. Grimal, Pierre. Diccionari de mitologia grega i romana. Barcelona: Edicions de 1984, 2008, p. 339-340. ISBN 9788496061972. 

Bibliografia

[modifica]
  • Parramon i Blasco, Jordi: Diccionari de la mitologia grega i romana. Barcelona: Edicions 62, 1997, p. 142. (El Cangur / Diccionaris, núm. 209). ISBN 8429741461