Agenor (fill de Posidó)

De Viquipèdia
(S'ha redirigit des de: Agènor (fill de Posidó))
Dreceres ràpides: navegació, cerca

Segons la mitologia grega, Agènor (grec antic: Ἀγήνωρ -ήνορος; llatí: Ăgēnor -ŏris[1]) va ser un rei de Fenícia, fill de Posidó i de Líbia. A través del seu avi, Èpaf, i la seva besàvia, Io, descendia directament de Zeus. Tenia un germà bessó, Belos. Mentre Belos regnava a Egipte, Agènor ho feia a Síria, on regnava sobre Tir i Sidó.

Era casat amb Telefaassa, i amb ella va tenir tres nois, Cadme, Fènix i Cílix, i una noia, Europa. Després del rapte d'Europa per Zeus, envià els seus fills a trobar-la i els prohibí que tornessin sense ella. Els nois es posaren en marxa, però a mesura que la recerca anava resultant infructuosa, van anar fundant ciutats, en les quals es van establir, a Cilícia, a Tebes, i a Tasos. Fènix s'establí a Fenícia.[2][3]

Les tradicions diuen coses diferents sobre els fills d'Agènor. Eurípides parla de Cílix, Fènix i Tasos. Pausànias només esmenta Tasos, i Herodot parla de colònies fenícies establertes a l'illa de Tasos i d'una colònia fundada a l'illa de Thera per Cadme. Diodor de Sicília parla d'una altra colònia fundada per Cadme a l'illa de Rodes. Aquestes llegendes són tradicions locals que recordaven els establiments fenicis en aquells territoris.

De vegades, l'esposa d'Agènor no és Telefaassa, sinó Argíope. I de vegades ho és la seva neboda Antíope, filla de Belos.[4]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Tant si el nom s'adapta al català a partir del cas recte com de l'acusatiu, el resultat ha d'ésser un nom amb accentuació plana en català, no pas aguda.
  2. Parramon i Blasco, Jordi. «Agènor». A: Diccionari de la mitologia grega i romana. Barcelona: Edicions 62, 1997, p. 11-12 (El Cangur / Diccionaris, núm. 209). ISBN 84-297-4146-1. 
  3. «Agenor». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  4. Grimal, Pierre. Diccionari de mitologia grega i romana. Barcelona: Edicions de 1984, 2008, p. 17. ISBN 9788496061972.