Citeró

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Per l'heroi grec que li donà nom vegeu Citeró (mitologia).
Infotaula de geografia físicaCiteró
Kitheronas.jpg
Modifica el valor a Wikidata
TipusSerralada Modifica el valor a Wikidata
Part demitologia grega Modifica el valor a Wikidata
Ubicació
Entitat territorial administrativaÀtica Occidental (Grècia) Modifica el valor a Wikidata
 38° 11′ 04″ N, 23° 14′ 57″ E / 38.184444°N,23.249167°E / 38.184444; 23.249167Coord.: 38° 11′ 04″ N, 23° 14′ 57″ E / 38.184444°N,23.249167°E / 38.184444; 23.249167
SerraladaMont Parnes Modifica el valor a Wikidata
Dades i xifres
Altitud1.409 m Modifica el valor a Wikidata

Les muntanyes de Citeró (en llatí Cithaeron, en grec antic Κιθαιρών) eren una cadena muntanyosa que separava Beòcia de Megaris i de l'Àtica. Eren la continuació occidental de les muntanyes del Parnàs. Al nord de la serralada hi havia la plana de Beòcia, on estava situada la ciutat de Tebes.

Es diu que el nom li venia de l'heroi Citeró, un mític rei de Platea que va ajudar Zeus amb els seus consells quan Hera s'havia enfadat amb ell. El cim era sagrat i estava dedicat a Zeus Citeroni. En aquestes muntanyes es celebraven cada set anys les festes de les Dedàlia, com explica Pausànies. Citeró també era una muntanya consagrada a Dionís, i va ser el lloc on van passar certes llegendes conegudes, com la metamorfosi d'Acteó, la mort de Penteu i l'exposició d'Èdip. Els boscos que cobrien Citeró abundaven en caça. Es deia que en una època molt primitiva hi abundaven els llops i els lleons, i el Lleó de Citeró, mort per Hèracles vivia en aquests indrets.[1]

Modernament porten el nom d'Elatea.

Referències[modifica]

  1. Smith, William (ed.). «Cithaeron». Dictionary of Greek and Roman Geography (1854). [Consulta: 6 gener 2021].