Delta del Burí
Delta del Burí (δ Caeli)[6][7] és una estrella en la constel·lació del Burí de magnitud aparent +5,05. És la quarta estrella més brillant en la seua constel·lació després de α Caeli, γ¹ Caeli i β Caeli.
Delta Caeli és una estrella blanc-blavosa de tipus espectral B2IV-V,[6] pel que no se sap amb certesa si és una subgegant o si encara no ha abandonat la seqüència principal.
Amb una elevada temperatura efectiva d'aproximadament 21.150 K, té una lluminositat 2578 vegades major que la del Sol.[8] El seu ràdio és 3,9 vegades més gran que el ràdio solar[9] i la seua massa és aproximadament 7,7 vegades més gran que la massa solar,[8] tot just un poc per sota del límit a partir del qual les estrelles acaben la seua vida fent explotar tal com supernoves.
Referències[modifica]
- ↑ Afirmat a: Catalogue of two dimentional spectral types for the HD stars, Vol. 2. Indicat a la font segons: SIMBAD. Data de publicació: 1978.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 2,5 Afirmat a: Gaia Early Data Release 3. Indicat a la font segons: SIMBAD. Llengua del terme, de l'obra o del nom: anglès. Data de publicació: 3 desembre 2020.
- ↑ Ulrich Bastian «catàleg Tycho-2». Astronomy and Astrophysics, 2000, pàg. 27–30.
- ↑ Afirmat a: Catàleg de velocitats rotacionals dels estels. Indicat a la font segons: SIMBAD. Llengua del terme, de l'obra o del nom: anglès. Data de publicació: juny 1970.
- ↑ «Pulkovo Compilation of Radial Velocities for 35 495 Hipparcos stars in a common system» (en anglès). Astronomy Letters, 11, novembre 2006, pàg. 759–771. DOI: 10.1134/S1063773706110065.
- ↑ 6,0 6,1 Delta Cae - Star (SIMBAD)
- ↑ Delta Caeli Arxivat 2016-03-03 a Wayback Machine. (The Bright Star Catalogue)
- ↑ 8,0 8,1 Hohle, M. M.; Neuhäuser, R.; Schutz, B. F. «Masses and luminosities of O- and B-type stars and red supergiants». Astronomische Nachrichten, 331, 4, 2010. p. 349.
- ↑ Del Cae (Catalogue of Stellar Diameters, CADARS) (Pasinetti-Fracassini+ 2001)
