RX d'Andròmeda

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
(S'ha redirigit des de: RX Andromedae)
Infotaula objecte astronòmicRX d'Andròmeda
Tipusestel, font astrofísica de rajos X, estrella binària espectroscòpica, estrella que presenta línies d'emissió, estrella variable cataclísmica, font propera a infrarrojos i estrella variable Modifica el valor a Wikidata
Constel·lacióAndròmeda Modifica el valor a Wikidata
ÈpocaJ2000.0 Modifica el valor a Wikidata
Característiques físiques i astromètriques
Distància de la Terra198,9021 pc [1] Modifica el valor a Wikidata
Magnitud aparent (V)13,429 (banda V)[2] Modifica el valor a Wikidata
Paral·laxi5,051 mas[3] Modifica el valor a Wikidata
Moviment propi (declinació)−22,604 mas/a [3] Modifica el valor a Wikidata
Moviment propi (ascensió recta)3,293 mas/a [3] Modifica el valor a Wikidata
Velocitat radial17 km/s[4] Modifica el valor a Wikidata
Ascensió recta (α)1h 4m 35.5379s[3] Modifica el valor a Wikidata
Declinació (δ)41° 17' 57.7842''[3] Modifica el valor a Wikidata
Catàlegs astronòmics

RX d'Andròmeda (RX Andromedae) és una estrella variable a la constel·lació d'Andròmeda. Tot i que està classificada com una nova nana del tipus Z Camelopardalis (UGZ), ha mostrat períodes de poca lluminositat típics de les estrelles VY Sculptoris.[5] Tanmateix, durant la major part del temps varia des d'una magnitud visual aparent de 15,1 amb una brillantor mínima fins a una magnitud de 10,2 amb una brillantor màxima, en un període d'aproximadament 13 dies.[6]

Sistema[modifica]

RX Andromedae és un sistema variable cataclísmic, on una nana blanca amb una massa de 0,8 masses solars i una estrella de la seqüència principal M2 [7] giren al voltant del seu centre de masses. L'estrella de seqüència principal està omplint massa el lòbul de Roche, de manera que la nana blanca treu la matèria de l'estrella acompanyant i l'acreta a través d'un disc d'acreció.[5]

Variabilitat[modifica]

Igual que les variables Z Camelopardalis, RX d'Andròmeda mostra alguns períodes de lluminositat aproximadament constant i altres on la seva brillantor oscil·la entre una magnitud de 10,2 al màxim i un de 15,1 al mínim. Tanmateix, entre 1996 i 1997 es va quedar atrapat en la seva brillantor mínima com les variables cataclísmiques del tipus VY Sculptoris, abans de tornar al comportament habitual. Això situa RX Andromedae en un estat de transició entre aquests dos tipus d'objectes.[5] La nana blanca i el seu disc d'acreció semblen ser totalment responsables d'aquesta variabilitat i estan impulsats per canvis en la taxa d'acreció de la nana blanca.[8]

Espectre[modifica]

RX d'Andròmeda ha estat àmpliament estudiat tant en òptica com en ultraviolada. També és un dels pocs sistemes de nova nana que s'han detectat a longituds d'ona de ràdio.

Referències[modifica]

  1. Afirmat a: Gaia Data Release 2. Indicat a la font segons: SIMBAD. Llengua del terme, de l'obra o del nom: anglès. Data de publicació: 25 abril 2018.
  2. Afirmat a: VizieR Online Data Catalog: UCAC4 Catalogue (Zacharias+, 2012). Indicat a la font segons: SIMBAD. Autor: Arne Henden. Llengua del terme, de l'obra o del nom: anglès. Data de publicació: juliol 2012.
  3. 3,0 3,1 3,2 3,3 3,4 Afirmat a: Gaia Early Data Release 3. Indicat a la font segons: SIMBAD. Llengua del terme, de l'obra o del nom: anglès. Data de publicació: 3 desembre 2020.
  4. «Vitesses radiales. Catalogue WEB: Wilson Evans Batten. Radial velocities: The Wilson-Evans-Batten catalogue». Astronomy and Astrophysics, desembre 1995, pàg. 269–280.
  5. 5,0 5,1 5,2 Schreiber, M. R.; Gänsicke, B. T.; Mattei, J. A. «RX And: An intermediate between Z Cam and VY Scl stars». Astronomy and Astrophysics, 384, 2002, p. L6–L9. DOI: 10.1051/0004-6361:20020122.
  6. RX And, database entry, Combined General Catalog of Variable Stars (GCVS4.2, 2004 Ed.), N. N. Samus, O. V. Durlevich, et al., CDS ID II/250 Accessed on line 2009-06-30.
  7. Harrison, T. E. «The Identification of Hydrogen-deficient Cataclysmic Variable Donor Stars». The Astrophysical Journal, 861, 2, 2018, p. 102. DOI: 10.3847/1538-4357/aacbd9.
  8. Sepinsky, J. F.; Sion, E. M.; Szkody, P.; Gänsicke, B. T. «Hubble Space Telescope Spectroscopy of the Dwarf Nova RX Andromedae during Outburst Rise and Decline». The Astrophysical Journal, 574, 2, 2002, p. 937–941. DOI: 10.1086/341009.