Supercúmul Perseu-Peixos

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula d'objecte astronòmicSupercúmul Perseu-Peixos
Tipussupercúmul Modifica el valor a Wikidata
Constel·lacióPerseu i Peixos Modifica el valor a Wikidata
ÈpocaJ2000.0 Modifica el valor a Wikidata
Característiques físiques i astromètriques
Ascensió recta (α)2h 33m 12s[1] Modifica el valor a Wikidata
Declinació (δ)41° 37' 1.2''[1] Modifica el valor a Wikidata
Part deFilament de Perseu–Pegàs Modifica el valor a Wikidata
Format per

El Supercúmul Perseu-Peixos (SCL 40) és una de les estructures més grans conegudes en l'univers. Fins i tot a una distància de 250 milions d'anys llum, aquesta cadena de cúmul de galàxies s'estén més de 40° a través del cel d'hivern boreal.[2] En la constel·lació de Perseu i la constel·lació de Peixos el supercúmul és una de les dues concentracions dominants de galàxies en l'univers proper (dins de l'esfera de 300 milions d'anys llum), que se situa al llarg del plànol de la Via Làctia. Aquest supercúmul també limita amb un buit important, el Buit de Taure. És part integrant de la Cadena Perseu-Pegàs, una de les 5 parts del Complex de Supercúmuls Peixos-Balena.

Els principals cúmuls del supercúmul de Perseu-Peixos són el Abell 262, Abell 347 i Abell 246.

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 Afirmat a: The supercluster-void network. I. The supercluster catalogue and large-scale distribution. Autor: Maret Einasto. Pàgina: 119–133. DOI: 10.1051/AAS:1997340. Data de publicació: 1997.
  2. Atles of the universe page on the Perseus-Pisces Supercluster