Kullat Nunu
Kullat Nunu (η Piscium / η Psc / 99 Piscium) és l'estel més brillant en la constel·lació de Peixos amb magnitud aparent +3,62.[8][9] Es troba a 294 anys llum de distància del Sistema Solar.
Nom[modifica]
Kullat Nunu és un nom d'origen babiloni i es pensa que fa referència a la corda que uneix els peixos de la constel·lació, la qual cosa posa de manifest la gran antiguitat de l'actual constel·lació.[10] Un altre nom que rep aquest estel és Al Pherg.[11]
A la Xina, al costat de ρ Piscium, ο Piscium i χ Piscium, era Yew Kang, «el rellotge a la dreta».[10]
Característiques[modifica]
Kullat Nunu és una geganta lluminosa groga de tipus espectral G7IIa amb una temperatura superficial de 4930 K. És 316 vegades més lluminosa que el Sol i, a partir de la mesura del seu diàmetre angular, s'obté un radi 26 vegades més gran que el radi solar. Aquests paràmetres indiquen una massa entorn de 3,5 o 4 vegades la massa solar.[12] Té una metal·licitat inferior a la solar ([Fe/H] = -0,14). L'estel, amb una edat estimada de 270 ± 40 milions d'anys, es troba en les etapes finals de la seva vida, produint-se en el seu interior la fusió de l'heli.[13]
Kullat Nunu té una tènue acompanyant a només 1 segon d'arc de separació, la qual cosa fa la seva observació difícil. Això ha propiciat que se li hagi atribuït des de magnitud 8 a magnitud 11, a causa d'errors en l'observació. Al no haver-se percebut moviment orbital, es desconeix la seva separació. No obstant això, el seu moviment comú a través de l'espai indica que els dos estels estan relacionats.[12]
Referències[modifica]
- ↑ «Revised MK spectral types for G, K ans M stars». The Astrophysical Journal Supplement Series, abril 1980, pàg. 541–563. DOI: 10.1086/190662.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 Afirmat a: Gaia Data Release 2. Llengua del terme, de l'obra o del nom: anglès. Data de publicació: 25 abril 2018.
- ↑ 3,0 3,1 Jesus Maldonado «The metallicity signature of evolved stars with planets» (en anglès). Astronomy and Astrophysics, juny 2013, pàg. 84–84. DOI: 10.1051/0004-6361/201321082.
- ↑ Afirmat a: UBV photometry of stars whose positions are accurately known. VII. Pàgina: 591–592. Data de publicació: 1993.
- ↑ 5,0 5,1 5,2 «Evolved stars and the origin of abundance trends in planet hosts» (en anglès). Astronomy and Astrophysics, 2016, pàg. 98–98. DOI: 10.1051/0004-6361/201527883.
- ↑ David W. Latham «Rotational and radial velocities for a sample of 761 Hipparcos giants and the role of binarity» (en anglès). Astronomical Journal, 1, 07-12-2007, pàg. 209–231. DOI: 10.1088/0004-6256/135/1/209.
- ↑ 7,0 7,1 Floor van Leeuwen «Validation of the new Hipparcos reduction» (en anglès). Astronomy and Astrophysics, 2, 2007, pàg. 653–664. DOI: 10.1051/0004-6361:20078357.
- ↑ Eta Piscium (SIMBAD)
- ↑ Eta Piscium Arxivat 2016-03-04 a Wayback Machine. (The Bright Star Catalogue)
- ↑ 10,0 10,1 Allen, Richard Hinckley. «Pisces». A: Courier Dover Publications. Star Names — Their Lore and Meaning (en anglès), 1889, p. 563. ISBN 0-486-21079-0.
- ↑ Al Pherg (The Fixed Stars)
- ↑ 12,0 12,1 Kullat Nunu (Stars, Jim Kaler)
- ↑ Soubiran, C.; Bienaymé, O.; Mishenina, T. V.; Kovtyukh, V. V. «Vertical distribution of Galactic disk stars. IV. AMR and AVR from clump giants». Astronomy and Astrophysics, 480, 1, 2008. pp. 91-101 (Tabla consultada en CDS).
