32 Piscium

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula objecte astronòmic32 Piscium
Tipusestel, estrella amb alt moviment propi, font propera a infrarrojos i font d'emissió de raigs UV Modifica el valor a Wikidata
Tipus espectral (estel)F1V[1] Modifica el valor a Wikidata
Constel·lacióPeixos Modifica el valor a Wikidata
ÈpocaJ2000.0 Modifica el valor a Wikidata
Característiques físiques i astromètriques
Distància de la Terra37,5561 pc [2] Modifica el valor a Wikidata
Magnitud absoluta2,86 Modifica el valor a Wikidata
Magnitud aparent (V)5,69 (banda V)[3] Modifica el valor a Wikidata
Temperatura efectiva7.015 K[4] Modifica el valor a Wikidata
Paral·laxi26,6268 mas[2] Modifica el valor a Wikidata
Moviment propi (declinació)−46,971 mas/a [2] Modifica el valor a Wikidata
Moviment propi (ascensió recta)−93,867 mas/a [2] Modifica el valor a Wikidata
Velocitat de rotació estel·lar55 km/s[5] Modifica el valor a Wikidata
Velocitat radial10,92 km/s[6] Modifica el valor a Wikidata
Gravetat superficial equatorial11.700 cm/s²[7] Modifica el valor a Wikidata
Ascensió recta (α)0h 2m 29.7021s[2] Modifica el valor a Wikidata
Declinació (δ)8° 29' 7.6694''[2] Modifica el valor a Wikidata
Lluminositat6,2 lluminositats solars Modifica el valor a Wikidata
Catàlegs astronòmics

32 Piscium (32 Psc / c Piscium) és un estel a la constel·lació dels Peixos.[8] De magnitud aparent +5,70, s'hi troba a 120 anys llum de distància. Fa 782.000 anys va estar a 108 anys llum, la seva mínima distància respecte al Sistema Solar.[9]

Característiques[modifica]

32 Piscium és un estel blanc-groc de la seqüència principal de tipus espectral F1V. Les seves característiques són semblants a les de β Trianguli Australis o a les de π Piscis Austrini. Té una temperatura efectiva de 7.127 ± 77 K[10] i una lluminositat 6,2 vegades superior a la lluminositat solar.[11]

Amb un radi 1,6 vegades més gran que el radi solar, 32 Piscium gira sobre si mateixa amb una velocitat de rotació projectada de 55 km/s.[10][11] El seu contingut metàl·lic és notablement inferior al del Sol, amb un índex de metal·licitat [Fe/H] = -0,34.[12] La massa de 32 Piscium és un 52% major que la massa solar i la seva edat està compresa entre els 1.400 i els 1.700 milions d'anys, sent la seva edat més probable 1600 milions d'anys.[12]

Referències[modifica]

  1. Christopher J. Corbally «Contributions to the Nearby Stars (NStars) Project: Spectroscopy of Stars Earlier than M0 within 40 pc--The Southern Sample» (en anglès). Astronomical Journal, 1, 02-06-2006, pàg. 161–170. DOI: 10.1086/504637.
  2. 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 2,5 Afirmat a: Gaia Early Data Release 3. Indicat a la font segons: SIMBAD. Llengua del terme, de l'obra o del nom: anglès. Data de publicació: 3 desembre 2020.
  3. Ulrich Bastian «catàleg Tycho-2». Astronomy and Astrophysics, 2000, pàg. 27–30.
  4. «Rotational velocities of A-type stars. IV. Evolution of rotational velocities» (en anglès). Astronomy and Astrophysics, gener 2012. DOI: 10.1051/0004-6361/201117691.
  5. «Rotational velocities of A-type stars. III. Velocity distributions» (en anglès). Astronomy and Astrophysics, 2, febrer 2007, pàg. 671–682. DOI: 10.1051/0004-6361:20065224.
  6. Afirmat a: Gaia DR3. Indicat a la font segons: SIMBAD. Llengua del terme, de l'obra o del nom: anglès. Data de publicació: 13 juny 2022.
  7. Robert Rich «Spectroscopy of New High Proper Motion Stars in the Northern Sky. I. New Nearby Stars, New High-Velocity Stars, and an Enhanced Classification Scheme for M Dwarfs» (en anglès). Astronomical Journal, 3, març 2003, pàg. 1598–1622. DOI: 10.1086/345972.
  8. «c Psc - Star» (en anglès). SIMBAD (Centre de Dades astronòmiques d'Estrasburg). [Consulta: 11 desembre 2020].
  9. 32 Piscium. Extended Hipparcos Compilation (XHIP) (Anderson+, 2012)
  10. 10,0 10,1 Masana, E.; Jordi, C.; Ribas, I. «Effective temperature scale and bolometric corrections from 2MASS photometry». Astronomy and Astrophysics, 450, 2, 2006. pp. 735-746.
  11. 11,0 11,1 Zorec, J.; Royer, F. «Rotational velocities of A-type stars. IV. Evolution of rotational velocities». Astronomy and Astrophysics, 537, 2012. A120.
  12. 12,0 12,1 Holmberg, J.; Nordström, B.; Andersen, J. «The Geneva-Copenhagen survey of the solar neighbourhood. III. Improved distances, ages, and kinematics». Astronomy and Astrophysics, 501, 3, 2009. pp. 941-947.