Quadràntids
 La pluja dels Quadràntids vista al crepuscle. | |
| Tipus | pluja de meteors  |
|---|---|
| Epònim | Quadrans Muralis |
| Constel·lació | Bover |
| Cos progenitor | 2003 EH1 |
| Període | de l'1 al 6 de gener |
| Data de màxima activitat | 3 de gener |
| Velocitat | 41 km/s |
| Índex de població (r) | 2,1 |
| Taxa Horària Zenital | 120 meteors/h |
Els Quadràntids (QUA) són una pluja de meteors. El seu radiant es troba a la constel·lació del Bover. El seu període d'activitat s'estén entre l'1 i el 6 de gener. El seu màxim és el 3 de gener amb una THZ de 120, la qual cosa fa que sigui una de les pluges de meteors més actives juntament als Perseids a l'agost i als Gemínids al desembre.[1]
El cos progenitor s'ha identificat recentment com l'asteroide 196256 (2003 EH1),[2] que a la vegada podria ser el cometa C/1490 Y1, observat pels astrònoms xinesos, japonesos i coreans fa 500 anys.
Història[modifica]
El seu nom prové de Quadrans Muralis, una antiga constel·lació que actualment forma part de la constel·lació del Bover, creada per l'astrònom francès Jérôme Lalande el 1795. El 1825, l'italià Antonio Brucalassi observà que “una multitud de cossos lluminosos anomenats estels fugaços creuaven l'atmosfera.”[3] Semblaven radiar de Quadrans Muralis. el 1839, Adolphe Quetelet de l'Observatori de Bèlgica i Edward C. Herrick a Connecticut seggeriren de manera independent que els quadràntids eren una pluja anual.[4]
El 1922, la Unió Astronòmica Internacional ideà una lista de 88 constel·lacions modernes. Al maig de 1922 la llista fou ratificada a l'assemblea general que tingué lloc a Roma.[5] A la llista no s'inclogué la constel·lació Quadrans Muralis. La UAI adoptà oficialment la lista el 1930,[6] però el nom de la pluja de meteors es mantingué com a Quadràntids, com a reminiscència de l'antiga constel·lació.
| Any | Quadràntids actius entre | Pic de la pluja | ZHRmax |
|---|---|---|---|
| 2008 | 1-5 de gener | 4 | 82[7] |
| 2009 | 1-5 de gener | 3 de gener | 146[8] |
| 2010 | Lluna minvant[9] (Lluna plena 31 de desembre)[10] | ||
| 2011 | 28 de desembre - 12 de gener | 3 de gener | 90[11] |
| 2012 | 28 de desembre - 12 de gener | 4 de gener | 83[12] |
| 2013 | Lluna minvant (Lluna plena el 28 de desembre)[13] | ||
| 2014 | 4 de gener | ||
| 2015 | 3 de gener | ||
| 2016 | 3 de gener | ||
| 2017 | 3 de gener | ||
| 2018 | 3 de gener |
Referències[modifica]
- ↑ «Does the published meteor rate for a shower really represent what I should expect to see?».(anglès)
- ↑ Peter Jenniskens. «2003 EH1 is the Quadrantid shower parent comet», 8 dic 2003.(anglès)
- ↑ «Quadrantids». [Consulta: 29 desembre 2012].
- ↑ «Everything you need to know: Quadrantid meteor shower». [Consulta: 29 desembre 2012].(anglès)
- ↑ «The IAU list of the 88 constellations and their abbreviations».(anglès)
- ↑ «IAU and the 88 Constellations».
- ↑ Quadrantids 2008: visual data quicklook
- ↑ Quadrantids 2009: visual data quicklook
- ↑ IMO Meteor Shower Calendar 2010: January to March
- ↑ U.S. Naval Observatory Phases of the Moon 2009
- ↑ Quadrantids 2011: visual data quicklook
- ↑ Quadrantids 2012: visual data quicklook
- ↑ U.S. Naval Observatory Phases of the Moon 2012
Vegeu també[modifica]
| Pluges de Meteors per ordre alfabètic | α-Capricòrnids • α-Centàurids • α-Monoceròtids • α-Aurígids • Ariètids • Boòtids • Coma berenícids • δ-Aquàrids australs • δ-Aurígids • Dracònids • ε-Gèminids • ε-Perseids • Fenícids • η-Aquàrids • η-Lírids • γ-Nòrmids • Geminids • κ-Cígnids • Leònids • Lírids • Minòrids del Lleó • Monoceròtids • Oriònids • Perseids • π-Púpids • Píscids australs • Púpids-Vèlids • Quadràntids • σ-Hídrids • Tàurids australs • Tàurids boreals • Úrsids • Virgínids |
|---|---|
| Pluges de Meteors per data de pic màxim | 4 de gener • 8 de febrer • 17 d'abril • 22-23 d'abril • 26 d'april • 6 de maig • 7 de juny • 27 de juny • 27-28 de juliol • 28-29 de juliol • 30 de juliol • 31 de juliol-1 d'agost • 13 d'agost • 1 de setembre • 8 d'octubre • 10 d'octubre •21 d'octubre • 24 d'octubre • 9 de novembre • 12 de novembre • 18 de novembre • 21-22 de novembre • 5-6 de desembre • 13-14 de desembre • 15 de desembre • 22 de desembre |
| Conceptes | |
| Altres | |
