Alfa Indi

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula d'estrellaAlfa Indi
Nomenclatura
Bayerα Ind Modifica el valor a Wikidata
Dades d'observació
ÈpocaJ2000.0 Modifica el valor a Wikidata
Constel·lacióindi Modifica el valor a Wikidata
Ascensió recta (α)20h 37m 34.032s[1] Modifica el valor a Wikidata
Declinació (δ)-48° 42' 30.5974''[1] Modifica el valor a Wikidata
Magnitud aparent (V)3,11[2] Modifica el valor a Wikidata
Moviment propi48,871 mas/a[3] (ascensió recta)
67,59 mas/a[3] (declinació) Modifica el valor a Wikidata
Característiques astromètriques
Velocitat radial−1,3 km/s[6] Modifica el valor a Wikidata
Distància a la Terra29,1388 parsecs[3] Modifica el valor a Wikidata
Magnitud absoluta0,65 Modifica el valor a Wikidata
Paral·laxi34,3185 mil·lisegons d'arc[3] Modifica el valor a Wikidata
Característiques físiques
Tipus espectralK0III-IV[7] Modifica el valor a Wikidata
Lluminositat62 lluminositats solars Modifica el valor a Wikidata
Radi12 radis solars Modifica el valor a Wikidata
Massa2 masses solars Modifica el valor a Wikidata
Temperatura efectiva4.900 K[8] Modifica el valor a Wikidata
Metal·licitat−0,07[8] Modifica el valor a Wikidata
Gravetat680 cm/s²[8] Modifica el valor a Wikidata
Més informació
id. SIMBAD* alf Ind Modifica el valor a Wikidata
Codis de catàleg

Alfa Indi (α Ind / HD 196171 / HR 7869) és l'estel més brillant en la constel·lació de Indus, l'indi, amb magnitud aparent +3,11.[10] És coneguda pels noms de Persian («La Persa»), títol atorgat pels missioners jesuïtes, i Pe Sze ((波斯)), aquest últim en el marc de l'astronomia xinesa.[11] D'acord amb la nova reducció de les dades de paral·laxi d'Hipparcos, es troba a 98 anys llum de distància del Sistema Solar.

Alfa Indi és una gegant taronja de tipus espectral K0III-IV amb una temperatura superficial de 4860 K. El seu radi és 11 vegades més gran que el radi solar i la seva lluminositat equival a 62 vegades la del Sol. Amb una massa de 2,1 masses solars, en el seu interior té lloc la fusió nuclear de l'heli en carboni i oxigen.[12][13]

La composició química d'Alfa Indi mostra certes peculiaritats. Anteriorment classificada com a «estel molt ric en metalls», mesures més recents li assignen una metal·licitat inferior a la solar ([Fe/H] = -0,13).[13] Altres metalls com el titani, níquel, vanadi i bari mostren igual tendència i únicament el magnesi sembla més abundant que en el Sol.[12]

Alfa Indi pot tenir dues tènues companyes estel·lars de magnitud 12 i 13,5 respectivament, possiblement nanes vermelles. Pràcticament en posicions oposades respecte a l'estel principal, es trobarien separades més de 2000 UA d'aquesta, per la qual cosa tardarien un mínim de 50.000 anys a completar una òrbita.[13]

Referències[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Alfa Indi
  1. 1,0 1,1 Floor van Leeuwen «Validation of the new Hipparcos reduction» (en anglès). Astronomy and Astrophysics, 2, 2007, pàg. 653–664. DOI: 10.1051/0004-6361:20078357.
  2. Afirmat a: Catalogue of Stellar Photometry in Johnson's 11-color system. Llengua de l'obra o del nom: anglès. Data de publicació: 2002.
  3. 3,0 3,1 3,2 3,3 Afirmat a: Gaia Data Release 2. Llengua de l'obra o del nom: anglès. Data de publicació: 25 abril 2018.
  4. «Pulkovo Compilation of Radial Velocities for 35 495 Hipparcos stars in a common system» (en anglès). Astronomy Letters, 11, novembre 2006, pàg. 759–771. DOI: 10.1134/S1063773706110065.
  5. «The revision of the general catalogue of radial velocities». Proceedings of the International Astronomical Union, 1979, pàg. 57–62.
  6. Afirmat a: Vitesses radiales. Catalogue WEB: Wilson Evans Batten. Radial velocities: The Wilson-Evans-Batten catalogue. Pàgina: 269–280. Data de publicació: 1995.
  7. «Contributions to the Nearby Stars (NStars) Project: Spectroscopy of Stars Earlier than M0 within 40 pc--The Southern Sample» (en anglès). Astronomical Journal, 1, 02-06-2006, pàg. 161–170. DOI: 10.1086/504637.
  8. 8,0 8,1 8,2 Stéphane Udry «Determination of the spectroscopic stellar parameters for 257 field giant stars» (en anglès). Monthly Notices of the Royal Astronomical Society, 3, 09-03-2015, pàg. 2749–2765. DOI: 10.1093/MNRAS/STV189.
  9. «Subgiants as probes of galactic chemical evolution» (en anglès). Astronomy and Astrophysics, 2004, pàg. 187–206. DOI: 10.1051/0004-6361:20040421.
  10. Alfa Indi (SIMBAD)
  11. Allen, Richard Hinckley. «Indus». A: Courier Dover Publications. Star Names — Their Lore and Meaning (en anglès), 1889, p. 563. ISBN 0-486-21079-0. 
  12. 12,0 12,1 Liu, Y. J.; Zhao, G.; Shi, J. R.; Pietrzyński, G.; Gieren, W. «The abundances of nearby red clump giants». Monthly Notices of the Royal Astronomical Society, 382, 2, 2007. pp. 553-566.
  13. 13,0 13,1 13,2 The Persian (Stars, Jim Kaler)