Cúmul de la Papallona

De Viquipèdia
(S'ha redirigit des de: Messier 6)
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula d'objecte astronòmicCúmul de la Papallona
M6a.jpg
Tipuscúmul obert modifica
DescobridorGiovanni Battista Odierna[1] modifica
Data de descobriment1654[2] modifica
Dades d'observació
ÈpocaJ2000.0 modifica
Ascensió recta (α)17h 40m 19.992s [3] modifica
Declinació (δ)-3h 50m 59.208s [3] modifica
Distància de la Terra0,4 kiloparsecs[4] modifica
Magnitud aparent (V)4,2[5] i 4,48[5] modifica
Constel·lacióEscorpió modifica
Característiques físiques i astromètriques
Radi6 anys llum[6] modifica
Paral·laxi2,1626 mil·lisegons d'arc[7] modifica
Moviment propi-5,8063 mas/a[7] (declinació)
-1,3662 mas/a[7] (ascensió recta)
-5,806 mas/a[7] (declinació)
-1,366 mas/a[7] (ascensió recta) modifica
Velocitat radial-9,2 km/s[7] modifica
Part deBraç d'Orió modifica
Metal·licitat0,07[8] modifica
Catàlegs astronòmics
NGC6405 modifica
Codis de catàleg

Messier 6 o el cúmul de la Papallona (M6, NGC 6405) és un cúmul obert a la constel·lació d'Escorpió. Visualment és l'objecte Messier més proper en distància angular al centre de la Via Làctia, a la constel·lació del Sagitari.

Moltes de les estrelles del cúmul són estrelles blaves calentes, de tipus B, encara que la més brillant del cúmul és una estrella gegant taronja del tipus K. Aquesta estrella, coneguda com a BM Scorpii, està classificada com a estrella variable semiregular; la seva lluentor varia des d'una magnitud +5,5 fins a magnitud +7,0. En les fotografies en color del cúmul de la Papallona, aquesta estrella taronja contrasta amb les seves veïnes blaves. L'estrella V862 Scorpii és una variable del tipus Gamma Cassiopeiae; la seva magnitud varia de 2 a 8,5.

Les estimacions sobre la distància del cúmul han variat al llarg dels anys, amb un valor mitjà proper als 1.600 anys llum, que donava una dimensió espacial d'uns 12 anys llum. Mesures més modernes mostren la seva lluentor total amb magnitud 4,2. La dimensió aparent és de 25 minuts d'arc, uns 20 anys llum.

Història[modifica]

Robert Burnham va proposar que Ptolemeu podia haver vist el cúmul de la Papallona a ull nu mentre observava el seu veí, actualment conegut com a cúmul de Ptolemeu (M7). Giovanni Battista Hodierna va ser el primer astrònom de qui es té constància que va veure el cúmul de la Papallona abans de 1656. Charles Messier el va catalogar el 1764, però no va ser fins al segle XX que se'n van mesurar algunes propietats.

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Cúmul de la Papallona


  1. «Messier 6». [Consulta: 23 juliol 2018].
  2. «Messier 6». [Consulta: 23 juliol 2018].
  3. 3,0 3,1 «The orbits of open clusters in the Galaxy» (en anglès). Monthly Notices of the Royal Astronomical Society, 4, 11-11-2009, pàg. 2146–2164. DOI: 10.1111/J.1365-2966.2009.15416.X.
  4. «Kinematics of OB-associations and the new reduction of theHipparcosdata» (en anglès). Monthly Notices of the Royal Astronomical Society, 1, 21-11-2009, pàg. 518–523. DOI: 10.1111/J.1365-2966.2009.15484.X.
  5. 5,0 5,1 Afirmat a: SIMBAD. Títol: NGC 6405. Data de consulta: 24 juliol 2018. Error de citació: Etiqueta <ref> no vàlida; el nom «Q654724» està definit diverses vegades amb contingut diferent.
  6. «Messier 6». [Consulta: 24 juliol 2018].
  7. 7,0 7,1 7,2 7,3 7,4 7,5 Stefano Bertone «Gaia Data Release 2. Observational Hertzsprung-Russell diagrams» (en anglès). Astronomy and Astrophysics, agost 2018, pàg. A10. DOI: 10.1051/0004-6361/201832843.
  8. Martin Netopil «On the metallicity of open clusters» (en anglès). Astronomy and Astrophysics, gener 2016, pàg. 150–150. DOI: 10.1051/0004-6361/201526370.