Cúmul de la Papallona

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
(S'ha redirigit des de: Messier 6)
Infotaula objecte astronòmicCúmul de la Papallona
Tipuscúmul obert Modifica el valor a Wikidata
Tipus espectral (estel)II Modifica el valor a Wikidata
Descobert perGiovanni Battista Odierna[1] Modifica el valor a Wikidata
Data de descobriment1654[1] Modifica el valor a Wikidata
Constel·lacióEscorpió Modifica el valor a Wikidata
ÈpocaJ2000.0 Modifica el valor a Wikidata
Característiques físiques i astromètriques
Distància de la Terra0,4 kpc [2] Modifica el valor a Wikidata
Radi6 a. ll.[3] Modifica el valor a Wikidata
Magnitud aparent (V)4,2 (banda V)[4]
4,48 (banda B)[5] Modifica el valor a Wikidata
Paral·laxi2,1626 mas[6] Modifica el valor a Wikidata
Moviment propi (declinació)−5,8063 mas/a [6]
−5,806 mas/a [6] Modifica el valor a Wikidata
Moviment propi (ascensió recta)−1,3662 mas/a [6]
−1,366 mas/a [6] Modifica el valor a Wikidata
Velocitat radial−9,2 km/s[6] Modifica el valor a Wikidata
Ascensió recta (α)17h 40m 19.992s[7] Modifica el valor a Wikidata
Declinació (δ)-33° 44' 48.12''[7] Modifica el valor a Wikidata
Metal·licitat0,07[8] Modifica el valor a Wikidata
Part deBraç d'Orió Modifica el valor a Wikidata
Catàlegs astronòmics
NGC6405 Modifica el valor a Wikidata

Messier 6 o el cúmul de la Papallona (M6, NGC 6405) és un cúmul obert a la constel·lació d'Escorpió. Visualment és l'objecte Messier més proper en distància angular al centre de la Via Làctia, a la constel·lació de Sagitari.

Moltes de les estrelles del cúmul són estrelles blaves calentes, de tipus B, encara que la més brillant del cúmul és una estrella gegant taronja del tipus K. Aquesta estrella, coneguda com a BM Scorpii, està classificada com a estrella variable semiregular; la seva lluentor varia des d'una magnitud +5,5 fins a magnitud +7,0. En les fotografies en color del cúmul de la Papallona, aquesta estrella taronja contrasta amb les seves veïnes blaves. L'estrella V862 Scorpii és una variable del tipus Gamma Cassiopeiae; la seva magnitud varia de 2 a 8,5.

Les estimacions sobre la distància del cúmul han variat al llarg dels anys, amb un valor mitjà proper als 1.600 anys llum, que donava una dimensió espacial d'uns 12 anys llum. Mesures més modernes mostren la seva lluentor total amb magnitud 4,2. La dimensió aparent és de 25 minuts d'arc, uns 20 anys llum.

Història[modifica]

Robert Burnham va proposar que Ptolemeu podia haver vist el cúmul de la Papallona a ull nu mentre observava el seu veí, actualment conegut com a cúmul de Ptolemeu (M7). Giovanni Battista Hodierna va ser el primer astrònom de qui es té constància que va veure el cúmul de la Papallona abans de 1656. Charles Messier el va catalogar el 1764, però no va ser fins al segle XX que se'n van mesurar algunes propietats.

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 «Messier 6». Arxivat de l'original el 19 setembre 2018. [Consulta: 23 juliol 2018].
  2. «Kinematics of OB-associations and the new reduction of theHipparcosdata» (en anglès). Monthly Notices of the Royal Astronomical Society, 1, 21-11-2009, pàg. 518–523. DOI: 10.1111/J.1365-2966.2009.15484.X.
  3. «Messier 6». Arxivat de l'original el 19 setembre 2018. [Consulta: 24 juliol 2018].
  4. Afirmat a: SIMBAD. Títol: NGC 6405. Data de consulta: 24 juliol 2018.
  5. Afirmat a: SIMBAD.
  6. 6,0 6,1 6,2 6,3 6,4 6,5 Stefano Bertone «Gaia Data Release 2. Observational Hertzsprung-Russell diagrams» (en anglès). Astronomy and Astrophysics, agost 2018, pàg. A10. DOI: 10.1051/0004-6361/201832843.
  7. 7,0 7,1 «The orbits of open clusters in the Galaxy» (en anglès). Monthly Notices of the Royal Astronomical Society, 4, 11-11-2009, pàg. 2146–2164. DOI: 10.1111/J.1365-2966.2009.15416.X.
  8. Martin Netopil «On the metallicity of open clusters» (en anglès). Astronomy and Astrophysics, gener 2016, pàg. 150–150. DOI: 10.1051/0004-6361/201526370.

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Cúmul de la Papallona