Cúmul de Ptolemeu

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula d'objecte astronòmicCúmul de Ptolemeu
The star cluster Messier 7.jpg
Tipuscúmul obert Modifica el valor a Wikidata
Tipus espectralI Modifica el valor a Wikidata
DescobridorClaudi Ptolemeu[1] Modifica el valor a Wikidata
Data de descobriment130[2] Modifica el valor a Wikidata
Dades d'observació
ÈpocaJ2000.0 Modifica el valor a Wikidata
Ascensió recta (α)17h 53m 51s[3] Modifica el valor a Wikidata
Declinació (δ)-35° 12' 24.12''[3] Modifica el valor a Wikidata
Distància de la Terra800 a.l.[4]
300 pc[5] Modifica el valor a Wikidata
Magnitud aparent (V)3,3[6] Modifica el valor a Wikidata
Diàmetre angular80 ′ Modifica el valor a Wikidata
Constel·lacióEscorpió Modifica el valor a Wikidata
Característiques físiques i astromètriques
Radi9 anys llum[8] Modifica el valor a Wikidata
Paral·laxi3,5704 mas[9] Modifica el valor a Wikidata
Moviment propi-5,3157 mas/a (declinació)[9]
3,0722 mas/a (ascensió recta)[9]
-5,315 mas/a (declinació)[9]
3,072 mas/a (ascensió recta)[9] Modifica el valor a Wikidata
Velocitat radial-14,84 km/s[9] Modifica el valor a Wikidata
Part deBraç d'Orió Modifica el valor a Wikidata
Metal·licitat0,02[11] Modifica el valor a Wikidata
Edat estimada220.000.000 anys Modifica el valor a Wikidata
Catàlegs astronòmics
NGC6475 Modifica el valor a Wikidata
Codis de catàleg

Messier 7, el cúmul de Ptolemeu[12] o Akumen (M7, NGC 6475) és un cúmul obert en la constel·lació de l'Escorpió.

Història[modifica]

Deu el seu nom al fet que Claudi Ptolemeu va ser el primer a descriure'l com a nebulosa l'any 130 aC. Giovanni Batista Hodierna va observar el cúmul vers el 1654 i hi va comptar 30 estrelles. Charles Messier el va catalogar en el 1764 i el va incloure en la seva llista d'objectes semblants a cometes amb el nom de M7. El cúmul és fàcilment detectable a ull nu prop de l'agulló d'Escorpió.

Observacions telescòpiques del cúmul han revelat al voltant de 80 estrelles en un camp de visió d'1,3º. A una distància estimada de 800 a 1.000 anys llum, això correspon a un diàmetre de 18 a 25 anys llum. L'edat del cúmul està al voltant dels 220 milions d'anys. La seva estrella més brillant té una magnitud aparent de 5,6.

Referències[modifica]

  1. «Messier 7». [Consulta: 12 juliol 2018].
  2. «Messier 7». [Consulta: 12 juliol 2018].
  3. 3,0 3,1 «The orbits of open clusters in the Galaxy» (en anglès). Monthly Notices of the Royal Astronomical Society, 4, 11-11-2009, pàg. 2146–2164. DOI: 10.1111/J.1365-2966.2009.15416.X.
  4. «Messier 7». [Consulta: 12 juliol 2018].
  5. «Astrophysical parameters of Galactic open clusters» (en anglès). Astronomy and Astrophysics, 3, 18-07-2005, pàg. 1163–1173. DOI: 10.1051/0004-6361:20042523.
  6. Afirmat a: SIMBAD. Títol: NGC 6475. Data de consulta: 12 juliol 2018.
  7. Afirmat a: SIMBAD.
  8. «Messier 7». [Consulta: 12 juliol 2018].
  9. 9,0 9,1 9,2 9,3 9,4 9,5 Stefano Bertone «Gaia Data Release 2. Observational Hertzsprung-Russell diagrams» (en anglès). Astronomy and Astrophysics, agost 2018, pàg. A10. DOI: 10.1051/0004-6361/201832843.
  10. Martin Netopil «On the metallicity of open clusters» (en anglès). Astronomy and Astrophysics, gener 2014, pàg. 93–93. DOI: 10.1051/0004-6361/201322559.
  11. Martin Netopil «On the metallicity of open clusters» (en anglès). Astronomy and Astrophysics, gener 2016, pàg. 150–150. DOI: 10.1051/0004-6361/201526370.
  12. Gendler, Robert; Christensen, Lars Lindberg; Malin, David. Treasures of the Southern Sky: A Photographic Anthology. Springer, 2011, p. 139. ISBN 978-1461406273. 

Enllaços externs[modifica]