Beta Gruis

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula d'estrellaBeta Gruis
Dades d'observació
Constel·lació Grua
Característiques físiques
Tipus espectral M5III
Més informació
Codi de catàleg 2MASS J22424003-4653044 (2MASS)
GSC 08446-01644 (GSC)
HD 214952 (Henry Draper Catalogue)
HIP 112122 (Catàleg Hipparcos)
HR 8636 (Catàleg d'Estrelles Brillants)
IRAS 22396-4708 (IRAS)
SAO 231258 (Catàleg SAO)
AAVSO 2236-47 (Associació Americana d'Observadors d'Estrelles Variables)
β Gru (Nomenclatura de Bayer)
CD-47 14308 (Cordoba Durchmusterung)
CPC 0 20068 (Cape Photographic Catalogue)
CPD-47 9896 (Cape Photographic Durchmusterung)
CSV 8784 (Catalogue of suspected variable stars)
FK5 856 (FK5)
GC 31685 (Catàleg General de Boss)
GCRV 14260 (General Catalogue of Stellar Radial Velocities)
HIC 112122 (Hipparcos Input Catalogue)
JP11 3525 (JP11)
N30 4995 (Catalog of 5,268 Standard Stars Based on the Normal System N30)
PLX 5494 (General Catalogue of Trigonometric Stellar Parallaxes)
PLX 5494.00 (General Catalogue of Trigonometric Stellar Parallaxes)
PPM 328536 (Catàleg d'estrelles PPM)
RAFGL 4292 (RAFGL)
TD1 29274 (TD1 Catalog of Stellar Ultraviolet Fluxes)
TYC 8446-1644-1 ()
UBV 21723 (UBV (Catàleg Estel·lar))
UBV M 26556 (UBV (Catàleg Estel·lar))
V* bet Gru (Catàleg General d'Estrelles Variables)
Modifica dades a Wikidata
Beta Gruis a la seva constel·lació

Beta Gruis (β Grup / HD 214.952 / HR 8636)[1] és la segona estrella més brillant de la constel·lació de Grus amb magnitud aparent +2,07, només superada per Al Nair (α Gruis). Tot i ser la 60a estrella més brillant del cel[2]-l'ordre exacte pot variar lleugerament d'una a una altra classificació no té nom propi habitual, encara que de vegades és coneguda com a Gruid o Alphaulka.

Beta Gruis una gegant vermella freda de 3400 K de temperatura superficial i tipus espectral M5III. Atesa la radiació emesa a l'infraroig important en el cas d'estrelles vermelles. La seva lluminositat és unes 3.900 vegades més gran que el Sol. El seu diàmetre és de 0,8 UA, és a dir, al lloc del Sol s'estendria més enllà de l'òrbita de Venus.[3] A més és una estrella variable, classificada com irregular, el brillantor oscil·la entre magnitud +2,0 i +2,3.[4]

Estudis d'interferometria suggereixen que Beta Gruis pot tenir una tènue companya a menys de 0,22 segons d'arc, que als 170 anys llum de distància que ens separa d'ella, equivalen a 11 UA de separació respecte a l'estrella principal.[3]

Referències[modifica]