Sabik

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Infotaula d'estrellaSabik
Ophiuchus constellation map.png
Dades d'observació
Constel·lació Serpentari
Característiques físiques
Tipus espectral A2IV-V
Més informació
Codi de catàleg 2MASS J17102267-1543298 (2MASS)
BD-15 4467 (Bonner Durchmusterung)
HD 155125 (Henry Draper Catalogue)
HIP 84012 (Catàleg Hipparcos)
HR 6378 (Catàleg d'Estrelles Brillants)
SAO 160332 (Catàleg SAO)
η Oph (Nomenclatura de Bayer)
ADS 10374 AB (Catàleg d'Estrelles Dobles Aitken)
CSI-15 4467 1 (Catalog of Stellar Identifications)
GC 23158 (Catàleg General de Boss)
GCRV 9900 (General Catalogue of Stellar Radial Velocities)
HIC 84012 (Hipparcos Input Catalogue)
IRAS 17075-1539 (IRAS)
IRC -20348 (Two-Micron Sky Survey)
JP11 2819 (JP11)
N30 3829 (Catalog of 5,268 Standard Stars Based on the Normal System N30)
PLX 3895 (General Catalogue of Trigonometric Stellar Parallaxes)
PPM 232699 (Catàleg d'estrelles PPM)
ROT 2416 (Catalogue of rotational velocities of the stars)
TD1 20015 (TD1 Catalog of Stellar Ultraviolet Fluxes)
UBV 14447 (UBV (Catàleg Estel·lar))
UBV M 21934 (UBV (Catàleg Estel·lar))
uvby98 100155125 (uvbyβ photoelectric photometric catalogue)
WDS J17104-1544AB (Catàleg d'Estrelles Dobles Washington)
Modifica dades a Wikidata
Sabik a la seva constel·lació

Sabik és el nom de l'estrella η Ophiuchi (η Oph / 35 Ophiuchi / HD 155125), que tot i tenir la denominació de Bayer Eta, és la segona més brillant de la constel·lació de Serpentari, el portador de la serp, després de Ras Alhague (α Ophiuchi). Situada al sud de la constel·lació, la seva magnitud aparent és +2,43. L'origen del seu nom no és clar: se sap que prové de l'àrab i es refereix a algú "que precedeix", "que ve davant".

A 84 anys llum de distància del Sistema Solar, Sabik és una estrella binària amb els seus dos components similars, ambdues estrelles blanques de la seqüència principal. Sabik A, amb una temperatura de 8.900 K, és 35 vegades més lluminosa que el Sol, mentre que Sabik B, uns 300 K més freda que la seva companya, brilla com 21 sols. Les dues són més grans que el Sol, sent el radi de Sabik A 2,5 vegades més gran que el radi solar i el de Sabik B 2,0 vegades més gran. La massa conjunta del sistema és de 4,8 masses solars.

Lo inusual del sistema és la gran excentricitat de l'òrbita (i = 0,94), que fa que la separació oscil·li entre 2 UA i 65 UA, amb un període orbital de 88 anys. Les pertorbacions gravitatòries en un sistema d'aquest tipus fan del tot impossible l'existència d'un sistema planetari.

Referències[modifica | modifica el codi]