Estel de Barnard

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula d'estrellaEstel de Barnard
Barnardstar2006.jpg
Nomenclatura
AltresBD 04°3561a; HIP 87937
EpònimEdward Barnard
Dades d'observació
Constel·lacióOphiuchus
Ascensió recta (α)17h 57m 48,5s
Declinació (δ)+04° 41' 36"
Magnitud aparent (V)9,57m
Variabilitatpossible
Característiques astromètriques
Velocitat radial-110,579 km/s, -136,621 km/s, -111,4 km/s, -108 km/s, -110,51 km/s, -106,8 km/s, -106,6 km/s, -103 km/s, -111 km/s i -107 km/s
Distància a la Terra5,96 a.ll. 1,83 pc 5,96 anys llum, 1,8266 parsecs i 1,82 parsecs
Magnitud absoluta13,26m
Paral·laxi0,5469" ± 0,0010"
Planetesestel de Barnard b
Característiques físiques
Tipus espectralM4 V
Lluminositat0,0004 LS
Radi0,15 RS
Massa0,17 MS
Temperatura superficial3.000 K
Edat~1010 anys
Període de rotació130,4 dies
Metal·licitat-0,26, -0,35, -0,41, -0,15, -0,4, -0,39, -0,32 i -0,12
Més informació
id. SIMBADNAME Barnard's star
Codi de catàleg
Modifica les dades a Wikidata

L'estel de Barnard és un estel de la constel·lació d'Ophiuchus que té el moviment propi més gran de qualsevol estrella respecte al Sol (10,3" per any, que equival a 140 km/s). Aquest moviment propi fou descobert per l'astrònom Edward Barnard el 1916.

Està situat a una distància de 5,96 anys llum de la Terra, el que el converteix en el quart estel més proper al Sol, només per darrere de les tres components d'Alfa Centauri. L'estel de Barnard és una nan vermell bastant vell (tipus espectral M4), de manera que, malgrat la seva proximitat, és massa feble per poder-lo observar a ull nu (la seva magnitud aparent és de 9,57). El seu veí més proper és Ross 154, a 5,41 anys llum.

Durant la dècada de 1960 es va anunciar que certes pertorbacions en el moviment de l'estrella podien ser provocades per la presència de planetes, però aquest fet mai s'ha confirmat i les observacions del telescopi espacial Hubble semblen eliminar aquesta possibilitat.

El novembre de 2018 es va publicar que s'havia trobat un planeta orbitant aquesta estrella, anomenat Estrella de Barnard b, número de catàleg GJ 699 b. El grup descobridor estava liderat per Ignasi Ribas, investigador del Institut d'Estudis Espacials de Catalunya (IEEC) i del l’Institut de Ciències Espacials.[1]

Referències[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Estel de Barnard