Alfa del Centaure

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
(S'ha redirigit des de: Alfa Centauri)
Infotaula d'objecte astronòmicAlfa del Centaure
Tipusestrella múltiple, estrella de navegació i sistema estel·lar triple Modifica el valor a Wikidata
Tipus espectral (estel)G2V
K1V[1] Modifica el valor a Wikidata
Constel·lacióCentaure Modifica el valor a Wikidata
ÈpocaJ2000.0 Modifica el valor a Wikidata
Dades orbitals
Excentricitat e0,516 Modifica el valor a Wikidata
Característiques físiques i astromètriques
Distància de la Terra4,36 a.l. Modifica el valor a Wikidata
Radi1,227 R☉ Modifica el valor a Wikidata
Magnitud absoluta4,385 Modifica el valor a Wikidata
Magnitud aparent (V)−0,1 (banda V)[2] Modifica el valor a Wikidata
Massa1,1 M☉[3] Modifica el valor a Wikidata
Temperatura efectiva5.781 K[4] Modifica el valor a Wikidata
Paral·laxi742 mas[2] Modifica el valor a Wikidata
Moviment propi (declinació)786 mas/a [2] Modifica el valor a Wikidata
Moviment propi (ascensió recta)−3.608 mas/a [2] Modifica el valor a Wikidata
Velocitat radial−25,1 km/s[5] Modifica el valor a Wikidata
Gravetat superficial equatorial18.000 cm/s²[4] Modifica el valor a Wikidata
Ascensió recta (α)14h 39m 29.7199s[4] Modifica el valor a Wikidata
Declinació (δ)-61° 10' 4.001''[4] Modifica el valor a Wikidata
Metal·licitat180
0,25[4] Modifica el valor a Wikidata
Coloríndex de color U-B= 0,23 Modifica el valor a Wikidata
Lluminositat1,519 lluminositats solars Modifica el valor a Wikidata
Part deNúvol G Modifica el valor a Wikidata
Format per
Catàlegs astronòmics

Alfa del Centaure (α Centauri) és l'estel més brillant de la constel·lació del Centaure i el tercer estel més brillant del cel nocturn. Per a la majoria d'observadors de l'hemisferi nord, es troba massa al sud per a poder veure-la, però és una de les estrelles més destacades per als observadors de l'hemisferi sud, ja que marca una de les direccions de la Creu del Sud.

És el sistema estel·lar més proper al nostre sistema solar, a una distància de només 4,2–4,4 anys llum, i en realitat es tracta d'un sistema triple, format per Alfa del Centaure A, Alfa del Centaure B i Alfa del Centaure C, oficialment Proxima Centauri. El seu nom propi és Rigil Kentaurus, derivat de l'àrab Al Rijl al Kentaurus, que significa 'el peu del centaure', però és més habitual anomenar-la amb la seva designació de Bayer.

Components del sistema[modifica]

Grandàries relatives de les components d'Alfa Centauri i el Sol

Alfa Centauri és un sistema triple. Consisteix en dues estrelles principals, Alfa Centauri A i Alfa Centauri B (que formen un sistema binari) situades a una distància de 4,36 anys llum, i una nana roja anomenada Proxima Centauri situada a 4,22 anys llum.

Alfa Centauri A és semblant al Sol, amb el mateix tipus espectral (G2 V), però una mica més brillant i més gran. Alfa Centauri B és més feble i de tipus espectral K1 V. Ambdues s'orbiten mútuament en una el·lipse d'excentricitat e = 0,52 i un període orbital de 79,9 anys.[6] Proxima Centauri, per la seva banda, és una nana roja situada a unes 13.000 ua d'Alfa Centauri (0,21 a.ll.) i possiblement està en òrbita al voltant del sistema doble principal amb un període d'uns 500.000 anys. Alfa Centauri B té un planeta a uns 6 milions de quilòmetres, amb una temperatura superficial de 1.227 °C, i una massa de 1,13±0,09 vegades la massa de la Terra.[7]

Vistes des de la Terra, Proxima està separada uns 2° del sistema principal, en què A i B es veuen separades només per un angle de 40".

Exploració espacial[modifica]

Amb la tecnologia actual, caldrien 30.000 anys perquè una nau espacial fabricada per l'ésser humà sigui capaç d'arribar al sistema d'Alfa del Centaure. En resposta al problema, el científic Stephen Hawking i l'empresari Iuri Milner treballaren junts en un programa d'investigació per crear naus espacials (unes mil) de la mida de xips electrònics dotades amb veles solars i un sistema làser gegant per propulsar-se de manera conjunta i aconseguir el 20% de la velocitat de la llum, fita que ajudaria complir la missió del viatge fins al sistema en tan sols 20 anys.[8][9][10][11]

Vegeu també[modifica]

Referències[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Alfa del Centaure
  1. «Search for associations containing young stars (SACY)» (en anglès). Astronomy and Astrophysics, 3, desembre 2006, pàg. 695-708. DOI: 10.1051/0004-6361:20065602.
  2. 2,0 2,1 2,2 2,3 SIMBAD.
  3. URL de la referència: http://adsabs.harvard.edu/abs/1994A&A...292..115A.
  4. 4,0 4,1 4,2 4,3 4,4 Thomas Nordlander «TheGaia-ESO Survey: Sodium and aluminium abundances in giants and dwarfs» (en anglès). Astronomy and Astrophysics, 21-04-2016, pàg. A115. DOI: 10.1051/0004-6361/201528014.
  5. Michel Mayor «The Geneva-Copenhagen survey of the Solar neighbourhood. Ages, metallicities, and kinematic properties of ̃14 000 F and G dwarfs» (en anglès). Astronomy and Astrophysics, 3, 16-04-2004, pàg. 989–1019. DOI: 10.1051/0004-6361:20035959.
  6. D. Pourbaix, C. Neuforge-Verheecke, A. Noels. Revised masses of α Centauri (PDF), 1999.  Arxivat 2013-06-16 a Wayback Machine. ISSN 0004-6361
  7. Francis (th)E mule Science's News Data de consulta 18/10/2012.
  8. Ritter, Malcolm. «Stephen Hawking joins futuristic bid to explore outer space (Update)» (en anglès). Phys.org, 2016. [Consulta: 13 abril 2016].
  9. Jonti Horner, University Of Southern Queensland, The Conversation. «Is Alpha Centauri the right place to search for life elsewhere?» (en anglès). Phys.org, abril 2016. [Consulta: 13 abril 2016].
  10. Ghosh, Pallab. «Hawking backs interstellar travel project» (en anglès). BBC, abril 2016. [Consulta: 13 abril 2016].
  11. Domonoske, Camila. «Forget Starships: New Proposal Would Use 'Starchips' To Visit Alpha Centauri», 12-04-2016.