Alfa del Centaure

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Alfa del Centaure
Nomenclatura
Flamsteed 58 Centauri
Altres HR 5459, HD 128620, Rigil Kentaurus
Dades d'observació (època J2000)
Ascensió recta (α) 14h 39m 36.4951 / 35.0803s
Declinació (δ) -60° 50′ 02.308 / 13.761″
Magnitud aparent (V) -0.01 / +1.33m
Variabilitat
Característiques astromètriques
Distància a la Terra 4,365 ± 0.007 a.ll. 1,338 ± 0.002 pc
Magnitud absoluta 4.38 / 5.71m
Paral·laxi 747.23 ± 1.17
Característiques físiques
Tipus espectral G2V / K2IV
Lluminositat 1.519 / 0.500 LS
Radi 1.227 / 0.865 RS
Massa 1.100 / 0.907 MS
Temperatura superficial 5,790 / 5,260 K
Edat 4.85×10 anys
Període de rotació
Visiteu el Portal:Astronomia
Modifica dades a Wikidata

L'Alfa del Centaure (α Cen / α Centauri) és l'estrella més brillant de la constel·lació del Centaure i la quarta de tot el cel nocturn. Per a la majoria d'observadors de l'hemisferi nord, es troba massa al sud per a poder veure-la, però és una de les estrelles més destacades per als observadors de l'hemisferi sud, ja que marca una de les direccions de la Creu del Sud.

És el sistema estel·lar més proper al nostre sistema solar, a una distància de només 4,2–4,4 anys llum, i en realitat es tracta d'un sistema triple, format per Alfa Centauri A, Alfa Centauri B i Proxima Centauri. El seu nom propi és Rigil Kentaurus, derivat de l'àrab Al Rijl al Kentaurus, que significa 'el peu del centaure', però és més habitual anomenar-la amb la seva designació de Bayer.

Components del sistema[modifica | modifica el codi]

Grandàries relatives de les components d'Alfa Centauri i el Sol

Alfa Centauri és un sistema triple. Consisteix en dues estrelles principals, Alfa Centauri A i Alfa Centauri B (que formen un sistema binari) situades a una distància de 4,36 anys llum, i una nana roja anomenada Proxima Centauri situada a 4,22 anys llum.

Alfa Centauri A és semblant al Sol, amb el mateix tipus espectral (G2 V), però una mica més brillant i més gran. Alfa Centauri B és més feble i de tipus espectral K1 V. Ambdues s'orbiten mútuament en una el·lipse d'excentricitat e = 0,52. Proxima Centauri, per la seva banda, és una nana roja situada a unes 13.000 UA d'Alfa Centauri (0,21 a.ll.) i possiblement està en òrbita al voltant del sistema doble principal amb un període d'uns 500.000 anys. Alfa Centauri B té un planeta a uns 6 milions de quilòmetres, amb una temperatura superficial de 1.227°C, i una massa de 1,13±0,09 vegades la massa de la Terra.[1]

Vistes des de la Terra, Proxima està separada uns 2° del sistema principal, en què A i B es veuen separades només per un angle de 40".

Exploració espacial[modifica | modifica el codi]

Amb la tecnologia actual, caldrien 30.000 anys perquè una nau espacial fabricada per l'home sigui capaç d'arribar al sistema d'Alfa del Centaure. En resposta al problema, el científic Stephen Hawking i l'empresari Iuri Milner treballen junts en un programa d'investigació per crear naus espacials (unes mil) de la mida de xips electrònics dotades amb veles solars i un sistema làser gegant per propulsar-se de manera conjunta i aconseguir el 20% de la velocitat de la llum, fita que ajudaria complir la missió del viatge fins al sistema en tan sols 20 anys.[2][3][4][5]

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Francis (th)E mule Science's News Data de consulta 18/10/2012.
  2. Ritter, Malcolm. «Stephen Hawking joins futuristic bid to explore outer space (Update)» (en anglès). Phys.org, 2016. [Consulta: 13 abril 2016].
  3. Jonti Horner, University Of Southern Queensland, The Conversation. «Is Alpha Centauri the right place to search for life elsewhere?» (en anglès). Phys.org, abril 2016. [Consulta: 13 abril 2016].
  4. Ghosh, Pallab. «Hawking backs interstellar travel project» (en anglès). BBC, abril 2016. [Consulta: 13 abril 2016].
  5. Domonoske, Camila. «Forget Starships: New Proposal Would Use 'Starchips' To Visit Alpha Centauri», 12-04-2016.
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Alfa del Centaure Modifica l'enllaç a Wikidata