Proxima Centauri b

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula d'objecte astronòmicProxima Centauri b
Artist’s impression of Proxima Centauri b shown hypothetically as an arid rocky super-earth.jpg
Impressió artística de Pròxima b juntament amb el sistema binari Alfa Centauri Modifica el valor a Wikidata
Tipusplaneta extrasolar Modifica el valor a Wikidata
Data descobriment24 agost 2016 i 2016[1] Modifica el valor a Wikidata
Mètode de descobrimentespectroscòpia Doppler[1] Modifica el valor a Wikidata
Cos parePròxima del Centaure Modifica el valor a Wikidata
Constel·lacióCentaure Modifica el valor a Wikidata
ÈpocaJ2000.0 Modifica el valor a Wikidata
Dades orbitals
Semieix major a0,05 ua i 0,04856 ua[1] Modifica el valor a Wikidata
Excentricitat e0,02[1] Modifica el valor a Wikidata
Període orbital P11,19 d i 11,19 d[1] Modifica el valor a Wikidata
Característiques físiques i astromètriques
Massa1,27 M🜨 Modifica el valor a Wikidata
Moviment propi−3.775,75 mas/a (ascensió recta)[2]
765,54 mas/a (declinació)[2]
769,766 mas/a (declinació)[3]
−3.781,306 mas/a (ascensió recta)[3] Modifica el valor a Wikidata
Ascensió recta (α)14h 29m 42.9485s[2] Modifica el valor a Wikidata
Declinació (δ)-63° 19' 13.8369''[2] Modifica el valor a Wikidata
Catàlegs astronòmics
Proxima b
Proxima Centauri b Modifica el valor a Wikidata

Proxima Centauri b (també anomenat Pròxima b[4][5][6]) és un exoplaneta que orbita dins de la zona habitable de l'estel nan vermell Pròxima Centauri, l'estel més proper al Sol. Està localitzat aproximadament a 4,2 anys llum (1,3 parsecss, o 40.140.000.000.000 km) de la Terra en la constel·lació de Centaure. És l'exoplaneta més proper al sistema solar i el planeta potencialment habitable més proper que es coneix.

L'exoplaneta va ser trobat utilitzant el mètode de velocitat radial, observant els moviments periòdics de línies espectrals Doppler de l'estel amfitrió, Pròxima Centauri. Aquestes mesures es van fer utilitzant dos espectrògrafs, l'HARPS en l'observatori de La Silla i el VLT de 8 metres.[7]

Característiques[modifica]

Massa, radi i temperatura[modifica]

Pròxima b és un planeta tel·lúric, amb una massa i radi estimats semblants als de la Terra. Té una temperatura d'equilibri de 234 K (−39°C). Té una massa mínima d'1,27 M⊕ i un radi d'1,1 R⊕.

Estel amfitrió[modifica]

El planeta orbita un estel del tipus (M) nan roig anomenat Pròxima Centauri. L'estel té una massa de 0,12 M☉ i un radi de 0,14 R☉. Té una temperatura de superfície de 3042 K i una edat de 4.860 milions d'anys. En comparació, el Sol té 4.600 milions d'anys i té una temperatura de superfície de 5.778 K. L'estel té una lluminositat de 0,155% de la del Sol.

La magnitud aparent de l'estel és d'11,13. Tot i que és l'estel més proper al Sol, a causa de la seva lluminositat, no és visible a simple vista (i fins i tot invisible amb prismàtics petits) de la Terra estant.

Òrbita[modifica]

Pròxima b orbita el seu estel amfitrió cada 11,186 dies a una distància aproximada de 0,05 AU (comparat a la distància orbital del planeta Mercuri, que és 0,38 AU).[7]

Habitabilitat[modifica]

L'exoplaneta va ser anunciat que orbita dins de la zona d'habitabilitat de Pròxima Centauri, la regió que amb les condicions correctes i propietats atmosfèriques, pot tenir aigua líquida a la superfície del planeta. El seu estel amfitrió és un nan vermell, amb al voltant d'una desena part de la massa del Sol. Estels com Pròxima Centauri poden tenir la capacitat de viure fins a 3–4 bilions d'anys, 300–400 vegades més del que el Sol viurà, de manera que també ha tingut i té més possibilitats que s'hi hagi desenvolupat la vida.[cal citació]

El planeta està probablement ancorat per marea, amb un costat del seu hemisferi permanentment mirant cap a l'estel, mentre que el costat oposat es troba en la foscor eterna. Tot i això, entre aquestes dues àrees extremes, podria existir una petita zona d'habitabilitat anomenada línia del terminador, on les temperatures poden ser adequades (aproximadament 273 K, 0 °C) perquè pugui existir-hi l'aigua líquida. A més, una porció més gran del planeta pot ser habitable si té una atmosfera prou gruixuda com per transferir la calor al voltant del planeta.[8]

Descobriment[modifica]

El descobriment del planeta va ser fet per un equip dirigit per l'astrofísic català Guillem Anglada Escudé de la Universitat Queen Mary de Londres amb la col·laboració de l'Institut d'Astrofísica d'Andalusia. Es va publicar a la revista Nature el 24 d'agost de 2016.[7]

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 Afirmat a: Enciclopèdia Extrasolar Planets. Llengua del terme, de l'obra o del nom: anglès.
  2. 2,0 2,1 2,2 2,3 Floor van Leeuwen «Validation of the new Hipparcos reduction» (en anglès). Astronomy and Astrophysics, 2, 2007, pàg. 653–664. DOI: 10.1051/0004-6361:20078357.
  3. 3,0 3,1 Afirmat a: Gaia Data Release 2. Llengua del terme, de l'obra o del nom: anglès. Data de publicació: 25 abril 2018.
  4. «Earth-like planet discovered orbiting sun's neighbor». CNN. [Consulta: 25 agost 2016].
  5. «Discovery of potentially Earth-like planet Proxima b raises hopes for life». The Guardian, 24-08-2016 [Consulta: 25 agost 2016].
  6. «Planet Proxima Centauri b» (en anglès). Extrasolar Planets Encyclopaedia. Observatori Meudon. [Consulta: 13 desembre 2020].
  7. 7,0 7,1 7,2 Guillem Anglada-Escudé [et al]. «A terrestrial planet candidate in a temperate orbit around Proxima Centauri». Nature, 536, 24-08-2016, pàg. 437–440. DOI: doi:10.1038/nature19106 [Consulta: 25 agost 2016].
  8. Singal, Ashok K. «Life on a tidally-locked planet». Planex Newsletter, Vol., Issue, 8 (01), 4, 2014.