Acrux

De Viquipèdia
Infotaula d'estrellaAcrux
Acrux.png
Nomenclatura
Bayerα Cru Modifica el valor a Wikidata
Dades d'observació
ÈpocaJ2000.0 Modifica el valor a Wikidata
Constel·lacióCreu del Sud Modifica el valor a Wikidata
Format perHR 4729 Modifica el valor a Wikidata
Ascensió recta (α)12h 26m 35.8952s Modifica el valor a Wikidata
Declinació (δ)-64° 54' 3.2657'' Modifica el valor a Wikidata
Magnitud aparent (V)0,76[1] Modifica el valor a Wikidata
Moviment propi35,83 Modifica el valor a Wikidata
Característiques astromètriques
Velocitat radial−11,2 km/s Modifica el valor a Wikidata
Distància a la Terra320 a.l. Modifica el valor a Wikidata
Magnitud absoluta−3,77 Modifica el valor a Wikidata
Paral·laxi10,13 mas Modifica el valor a Wikidata
Característiques físiques
Tipus espectralB0.5IV + B1V Modifica el valor a Wikidata
Lluminositat25.000 lluminositats solars Modifica el valor a Wikidata
Radi4,76 radis solars Modifica el valor a Wikidata
Temperatura efectiva24.000 kelvins Modifica el valor a Wikidata
Velocitat de rotació120 km/s Modifica el valor a Wikidata
Més informació
id. SIMBADCCDM+J12266-6306AB Modifica el valor a Wikidata
Codis de catàleg

Acrux (Alfa de la Creu del Sud / α Crucis) és l'estrella més brillant de la constel·lació de la Creu del Sud i la tretzena més brillant del nostre cel, amb una magnitud aparent de 0,77.

Com Acrux està situada a una declinació d'uns −60°, només és visible al sud del Tròpic de Càncer i per això no rebé un nom tradicional antic; "Acrux" és simplement una combinació de l'A en "alfa" més Crux. Acrux és l'estrella de primera magnitud més meridional, uns pocs graus més al sud que Alfa Centauri.

Acrux és, de fet, una estrella ternària situada a uns 320 anys llum del sistema solar. Només dues components són visualment distingibles, α¹ i α², separades per 4 segons d'arc. α¹ és de magnitud 1,33 i α² de magnitud 1,73. Ambdues són estrelles calentes de classe B (gairebé classe O), amb temperatures superficials d'aproximadament 28.000 i 26.000 kèlvins respectivament; les seves lluminositats respectives són 2.500 i 1.600 vegades que del Sol. α¹ i α² orbiten durant un període tan llarg que el seu moviment amb prou feines és perceptible; aquest període pot ser de 1.500 anys o superior, amb una separació mínima de 430 unitats astronòmiques.

α¹ és, al seu torn, una estrella binària espectroscòpica, les components de la qual es creu que són al voltant de 14 i 10 vegades la massa del Sol i que orbiten en només 76 dies a una separació d'al voltant una unitat astronòmica. Les masses de α² i la component més brillant de α¹ suggereixen que aquestes estrelles explotaran com supernoves. El component més dèbil de α¹ pot sobreviure per convertir-se en una nana blanca massiva.

Referències[modifica]