Becrux

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula d'estrellaBecrux
Dades d'observació
Constel·lació Creu del Sud
Ascensió recta (α) 191,930286562 °
Declinació (δ) -59,688771996 °
Magnitud aparent (V) 1,25, 0,03, 1,02, 1,38, 1,64, 1,8, 1,92 i 1,99
Variabilitat variable Beta Cephei
Moviment propi 35 km/s i 44 km/s
Característiques astromètriques
Velocitat radial 10,3 km/s, 20 km/s, 15,6 km/s, 20 km/s, 12,1 km/s, 14,8 km/s i 15 km/s
Paral·laxi 11,71 mas, 2 mas i 9,25 mas
Característiques físiques
Tipus espectral B1IV, B0.5IV, B0.5III, B0.5:III:, B1III:, B1III i B1
Velocitat de rotació 35 km/s i 44 km/s
Metal·licitat -0,08
Més informació
id. SIMBAD * bet Cru
Codi de catàleg
Modifica les dades a Wikidata
Becrux

Becrux o Mimosa són noms que rep l'estrella Beta Crucis (β Cru / HD 111.123 / HR 4853),[1] la segona més brillant en la constel·lació de la Creu del Sud (Crux Australis) i la vintena més brillant del cel nocturn. El terme «Becrux» no és més que una contracció de la lletra grega Beta i la paraula Crux, mentre que l'origen del nom «Mimosa» pot estar relacionat amb la flor del mateix nom (*).

Becrux és una estrella subgegant de magnitud visual +1,30 de color blau i tipus espectral B0.5IV[1] amb una temperatura propera als 27.000 K. La seva lluminositat, 2000 vegades més gran que la del Sol a l'espectre visible, puja a 19.600 sols quan es considera la radiació emesa a la ultraviolada, que en una estrella tan calent suposa una proporció important. El seu diàmetre és aproximadament 7 vegades el del Sol, i la seva massa és 14 vegades la solar. És una estrella jove, amb una edat estimada de 10 milions d'anys, el contingut relatiu de ferro és igual a 3 / 4 parts del trobat en el Sol. És una variable polsant de tipus Beta Cephei, el brillantor varia entre magnitud +1,23 i +1,33 amb períodes de 4,588, 4,028, 4,386, 6,805 i 8,618 hores.[2]

Situada a 280 anys llum de Sistema Solar, l'espectre de Becrux revela que és una estrella binària propera els dos components, separades unes 7 unitats astronòmiques, tenen un període orbital de 5 anys. A més, s'ha descobert una segona companya de massa baixa, no observable a l'espectre visible, però activa en raigs X, és una estrella pre-seqüència principal, és a dir, està encara en procés de formació. Separada almenys 350 UA del parell interior, empra 1.600 anys o més en completar una òrbita. Una quarta estrella, visualment a 42 segons d'arc, pot pertànyer al sistema. Si realment forma part d'aquest, seria una nana taronja distant almenys 3.600 ua de la component més brillant.[2]


Referències[modifica]