70 del Serpentari
70 del Serpentari (70 Ophiuchi) és un sistema estel·lar en la constel·lació del Serpentari situat visualment a l'est de γ Ophiuchi.[10] Distant només 16,6 anys llum del sistema solar, els sistemes més propers a ell són Wolf 1055 i Wolf 630, a 6,1 i 6,7 anys llum respectivament.[11]
Característiques[modifica]
70 del Serpentari és un estel binari —la seva duplicitat es observable amb un petit telescopi— on les seves dos components són nanes taronges. La component principal, 70 del Serpentari A (LHS 458), té tipus espectral K0 V i una temperatura efectiva de 5290 K. Brilla amb el 50 % de la lluminositat solar i el seu radi equival al 85 % del que té el Sol.[12][13] Té una massa de 0,89 masses solars i la seva metal·licitat, basada en l'abundància relativa de ferro, és sol el 30 % de la trobada en el Sol.[11] Igual que el Sol, mostra activitat magnètica, observant-se regions actives que entren i surten del camp de visió. Això ha permès conèixer el seu període de rotació, 19,7 dies.[13]
70 del Serpentari B (LHS 459) és també un nan taronja, però més fred i petit que la seva companya.[14] De tipus espectral K4 V, la seva temperatura és de 4250 K. Amb una massa estimada igual al 71 % de la massa solar, el seu radi és de 0,70 radis solars mentre que la seva lluminositat amb prou feines assoleix el 16 % de la que té el Sol.[13] El sistema, catalogat com a variable BY Draconis, rep també la denominació d'estel variable V2391 Ophiuchi.
L'òrbita del sistema és notablement excèntrica (ε = 0,495), variant la separació entre les components entre 11,6 ua i 34,8 ua. El seu període orbital és de 88,4 anys; l'últim periastre —distància mínima entre components— va tenir lloc el 1984 i caldrà esperar fins a 2028 pel apoastre.[13] Encara que diversos estudis en el passat van trobar evidència d'un tercer cos de massa petita que pertorbava l'òrbita dels dos estels, estudis subsegüents han desestimat la seva existència.[11]
Referències[modifica]
- ↑ Davide Gandolfi «REM near-IR and optical photometric monitoring of pre-main sequence stars in Orion» (en anglès). Astronomy and Astrophysics, 3, 04-11-2009, pàg. 1313-1330. DOI: 10.1051/0004-6361/200913327.
- ↑ Caroline Soubiran «Vertical distribution of Galactic disk stars. IV. AMR and AVR from clump giants» (en anglès). Astronomy and Astrophysics, 1, març 2008, pàg. 91–101. DOI: 10.1051/0004-6361:20078788.
- ↑ Afirmat a: Catalogue of Stellar Photometry in Johnson's 11-color system. Indicat a la font segons: SIMBAD. Llengua del terme, de l'obra o del nom: anglès. Data de publicació: 2002.
- ↑ 4,0 4,1 «Understanding the Impacts of Stellar Companions on Planet Formation and Evolution: A Survey of Stellar and Planetary Companions within 25 pc». Astronomical Journal, 3, març 2021, pàg. 32. DOI: 10.3847/1538-3881/ABD639.
- ↑ José Ángel Docobo Durántez «On the Hipparcos accuracy using binary stars as a calibration tool». Astronomical Journal, 2015, pàg. 45. DOI: 10.1088/0004-6256/149/2/45.
- ↑ 6,0 6,1 6,2 6,3 Floor van Leeuwen «Validation of the new Hipparcos reduction» (en anglès). Astronomy and Astrophysics, 2, 2007, pàg. 653–664. DOI: 10.1051/0004-6361:20078357.
- ↑ David Montes «Chromospheric activity and rotation of FGK stars in the solar vicinity» (en anglès). Astronomy and Astrophysics, setembre 2010, pàg. 79–79. DOI: 10.1051/0004-6361/200913725.
- ↑ Caroline Soubiran «Gaia Data Release 2. The catalogue of radial velocity standard stars» (en anglès). Astronomy and Astrophysics, agost 2018, pàg. 7–7. DOI: 10.1051/0004-6361/201832795.
- ↑ Eva Grebel «SP_Ace: a new code to derive stellar parameters and elemental abundances» (en anglès). Astronomy and Astrophysics, 11-02-2016, pàg. 2–2. DOI: 10.1051/0004-6361/201526758.
- ↑ V* V2391 Oph - Spectroscopic binary (SIMBAD)
- ↑ 11,0 11,1 11,2 70 Ophiuchi (Solstation)
- ↑ LHS 458 - High proper-motion Star (SIMBAD)
- ↑ 13,0 13,1 13,2 13,3 70 Ophiuchi (Stars, Jim Kaler)
- ↑ LHS 459 - High proper-motion Star (SIMBAD)
