Serpentari (constel·lació)

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search
Serpentari
Serpentari
Nom en llatí (UAI) Ophiuchus
Abreviatura Oph
Genitiu Ophiuchi
Simbologia el portador de la serp
Ascensió recta 17 h
Declinació
Àrea 948 graus quadrats
Posició 11a
Nombre d'estrelles
(magnitud < 3)
5
Estrella més brillant α Oph (Ras Alhague)
(Magnitud aparent 2,1)
Meteors
Constel·lacions
amb què limita
  • Hercules
  • Serpens Caput
  • Libra
  • Scorpius
  • Sagittarius
  • Serpens Cauda
  • Aquila
  • Visible a latituds entre +80° i −80°
    Durant el mes de Juliol hi ha la millor visibilitat
    Modifica dades a Wikidata

    El serpentari (Ophiuchus) és una constel·lació de l'hemisferi nord. Malgrat ésser travessada pel Sol del 30 de novembre al 17 de desembre no es considera part del Zodíac tradicional de l'astrologia. Representa un home portant una serp sobre el braç, el Serpentari divideix la serp en dues parts: Serpens Caput i Serpens Cauda, és a dir, el cap i la cua.

    Estrelles principals[modifica]

    Rasalhague (α Ophiuchi) és l'estrella més brillant de la constel·lació. És una estrella blanca-blava del tipus A situada a 47 anys-llum. La seva magnitud aparent és 2,08, però si estès en el lloc del Sol, brillaria 26 vegades més que aquest (magnitud absoluta 1,3).

    Té una petita companya distant unes 7 ua que orbita en 8,7 anys.

    Ophiuchus és una constel·lació antiga i bastant brillant. En conseqüència un cert nombre de les seves estrelles porten un nom propi: Cebalrai (β Oph), Yed Prior (δ Oph) i Yed Posterior (ε Oph), Sabik (η Oph) i Marfik (λ Oph).

    Marfik, Sabik i 67 Oph són estrelles dobles. 70 Oph és una estrella triple. ρ  és una estrella quàdruple.

    U Oph és una binària eclipsant de la família d'AlgolPerseus). Distants 1.500 anys llum, els seus dos components són dos gegants blaus que s'oculten cada 1,7 dies, fent baixar la magnitud de la companya un poc menys d'una magnitud.

    Y Oph és una estrella variable cefeida, la seva magnitud passa de 5,90 a 6,40 en un període de 17,13 dies.

    RS Ophiuchi, una estrella molt poc lluminosa per interessar a l'astrònom amateur, forma part de la classe molt estranya de «nova recurrent», que poden augmentar el seu esclat de manera imprevisible moltes de centenes de vegades en l'espai d'alguns dies.

    L'estrella de Barnard, la quarta estrella més pròxima del sistema solar (la segona si es considera el sistema d'Alfa Centauri com a un sol membre), es troba dins Ophiuchus, a una distància de 5,96 anys llum. Es tracta d'una nana vermella de magnitud aparent 9,54.

    Taula de les estrelles d'Ophiuchus[modifica]

    Estrella Magnitud
    aparent
    Magnitud
    absoluta
    Distància
    (anys-llum)
    Tipus
    espectral
    Nom en àrab
    Rasalhague (α Oph) 2,08 1,30 47 A5III راس الحية
    Sabik (η Oph) 2,43 0,37 84 A2.5Va السابق
    ζ Oph 2,54 -3,20 458 09.5V
    Yed Prior (δ Oph) 2,73 -0,86 170 M1III اليد
    Cebalrai (β Oph) 2,76 0,76 82 K2III كلب الراعي
    κ Oph 3,19 1,09 86 K2IIIvar
    Yed Posterior (ε Oph) 3,23 0,64 108 G8III اليد
    θ Oph 3,27 -2,92 563 B2IV
    ν Oph 3,32 -0,03 153 K0III
    72 Oph 3,71 1,69 83 A4IVs
    γ Oph 3,75 1,43 95 A0V
    Marfik (λ Oph) 3,82 0,28 166 A2V المرفق
    67 Oph 3,93 -4,26 1418 B5Ib
    70 Oph 4,03 5,50 17 K0V SB
    44 Oph 4,16 2,11 84 A3IV:m
    χ Oph 4,22 -1,66 489 B2Vne
    45 Oph 4,28 1,61 111 F3III
    φ Oph 4,29 0,25 210 G8/K0III
    HR 6401 4,33 5,44 20 K2:III:
    σ Oph 4,34 -3,44 1173 K3IIvar
    ι Oph 4,39 0,11 234 B8V
    ξ Oph 4,39 3,19 57 F2/F3V
    68 Oph 4,42 -0,13 265 A2Vn
    ω Oph 4,45 0,80 175 Ap
    ψ Oph 4,48 0,79 178 K0III
    HR 6493 4,53 2,14 98 F3V
    ρ Oph 4,57 -0,84 394 B2V
    μ Oph 4,58 -1,55 549 B8II-IIIMNp
    υ Oph 4,62 1,75 122 A3m
    71 Oph 4,64 0,33 238 G8III-IV
    20 Oph 4,64 1,80 121 F7IV
    41 Oph 4,72 0,60 218 K2III
    τ Oph 4,77 1,19 170 F5V+...
    51 Oph 4,78 -0,80 426 A0V
    66 Oph 4,79 -1,79 677 B2Ve
    30 Oph 4,82 -0,63 402 K4III
    74 Oph 4,85 0,27 269 G8III
    58 Oph 4,86 3,64 57 F6/F7V
    HR 6196 4,91 -0,48 391 G8II/III
    e Oph 5,03 -1,60 691 K4II-III
    ο Oph 5,14 -0,09 363 K:...
    23 Oph 5,23 0,82 248 K2III
    HR 6128 5,24 -0,72 507 M2 comp
    43 Oph 5,30 -1,02 600 K4/K5III
    HR 6516 5,31 4,23 54 G8IV-V
    37 Oph 5,32 -1,56 777 M2III
    HR 6985 5,38 2,43 127 F5III
    HR 6136 5,41 -0,15 423 K4IIIp
    HR 6857 5,41 2,15 147 K2III
    HR 6507 5,41 1,41 206 A8V
    HR 6987 5,43 2,92 103 F3V
    HR 6375 5,43 2,40 132 F5IV
    HR 6686 5,44 -0,14 426 G9III
    HR 6800 5,50 -0,01 412 K2III

    Nota : Els valors numèrics provenen de les dades mesuradaes pel satèl·lit Hipparcos [1]]i els noms en àrab de la [2]plana de José Gómez Castaño i Abdellatif Nouiri.

    Objectes celestes[modifica]

    Ophiuchus és molt abundant en cúmuls globulars: M9, M10, M12, M14, M19, M62 i M107, els cúmuls Oberts NGC 6633 i IC 4665, la nebulosa IC 4603-4604, la nebulosa planetària NGC 6572, la nebulosa M2-9 i Barnard 68, un núvol de pols obscura.

    Història[modifica]

    Ophiuchus és una constel·lació antiga. Apareix a l'Almagest de Claudi Ptolemeu amb les altres 47 constel·lacions, a vegades anomenada Serpentarius.

    Dibuix de Johannes Kepler mostrant la localització de la stella nova en el peu de Ophiuchus.

    La constel·lació representa un home portant una serp al voltant; Ophiuchus divideix la constel·lació de la Serp en dues parts. Representa Asclepi, el metge llegendari. Asclepi hauria mort una serp amb la sorpresa de veure com a continuació una altra serp la reanimava amb unes herbes. El saber mèdic d'Asclepi hauria augmentat ràpidament fins a ser capaç de ressuscitar als morts.

    Això inquietà a Hades, deu dels Inferns grecs, qui temé no rebre més ànimes. També va convèncer el seu germà Zeus de fulminar-lo i de decretar que tots els mortals han de morir un dia. Per tal d'honorar els seus talents de curandero, Zeus l'ha col·locat amb la seva serp als cels.

    Tanmateix no és fàcil discernir-hi la figura d'un home sense una mica d'imaginació.

    L'objecte més significatiu de la constel·lació d'Ophiuchus fou la supernova que explotà el 10 d'octubre de 1604, a prop de θ Ophiuchi. Fou observada per Johannes Kepler, d'aquí el seu nom d'«Estrella de Kepler». Galileu utilitzà la seva breu aparició per dejectar el dogma aristotèlic que indicava que els cels no canvien mai.

    Ophiucus fou igualment el teatre de dues novae el 1848 i 1917.

    Astrologia[modifica]

    La constel·lació de l'Ophiuchus fou estesa cap al sud per una decisió de la UAI el 1922, i es troba ara en el pla de l'eclíptica, cosa que significa que les trajectòries dels planetes, del Sol i de la Lluna el travessen. Aquest no era el cas quan el Zodíac fou creat fa 2 o 3.000 anys. Tradicionalment, a diferència de les altres constel·lacions travessades per l'eclíptica, Ophiuchus no es compta entre les dotze constel·lacions del Zodíac. Es tracta d'una de les diferències que sobrevenen entre l'astrologia i els desplaçaments reals dels objectes celestes.

    Vegeu també[modifica]

    Enllaços externs[modifica]

    Referències[modifica]