Alioth

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula d'estrellaAlioth
Ursa major constellation map-fr.png
Dades d'observació
Constel·lació Óssa Major
Magnitud aparent (V) 1,77
Variabilitat Variable Alpha² Canum Venaticorum
Moviment propi 33 km/s
Característiques astromètriques
Part de Carro Gran
Característiques físiques
Tipus espectral A0p...
Velocitat de rotació 33 km/s
Més informació
id. SIMBAD * eps UMa
Codi de catàleg
Modifica les dades a Wikidata

Alioth és el nom de l'estel ε Ursae Majoris (ε UMa / 77 Ursae Majoris) en la constel·lació de l'Óssa Major, la més brillant de la mateixa amb magnitud aparent +1,76.[1] Dels tres estels que formen la «cua» de l'Óssa, és la que està més prop del «cos».

Nom[modifica]

ε Ursae Majoris és coneguda per diferents noms. El seu nom àrab és Al-Jawn, i no es refereix a una óssa sinó a un «cavall negre». Alioth, escrit també com Aliioth o Aliath, també prové de l'àrab alyat, que significa «cua grossa d'una ovella».[2] Un tercer nom, Al Hawar, significa «el blanc de l'ull» o «intensament brillant».[3]

Els tres estels de la cua de l'óssa, Alioth, Mizar (ζ UMa) i Benetnasch —o Alkaid— (η UMa), representaven per als àrabs «les ploraneres» d'un festeig fúnebre. El fèretre, marcat pels estels del Carro Major, era seguit per les ploraneres, i el festeig recorria un lent i solemne moviment al voltant del pol nord celeste. Aquests deudos, els nens d'Al Na'ash, assassinat per Al Jadi, representat per Polaris, segueixen envoltant totes les nits a aquest últim en la seva set de venjança.[4]

Dins de l'astronomia xinesa, ε Ursae Majoris era Yuh Kang, una porció d'un antic instrument astronòmic. Al costat d'altres estels situats entre ella i Megrez (δ Ursae Majoris), constituïa Seang, «el sotssecretari d'Estat».[4]

Característiques físiques[modifica]

Alioth i el Sol a una distància de 0,23 UA (Celestia).

Alioth és un estel blanc de tipus espectral A0p 108 vegades més lluminosa que el Sol.[1] Amb una temperatura efectiva de 9400 K, el seu radi és 4 vegades major que el radi solar i la seva massa és el triple de la del Sol.[5] És un estel Ap químicament peculiar, el més brillant de la seva classe. El seu espectre de llum és atípic, mostrant certs elements químics realçats o disminuïts, que a més semblen canviar amb gran regularitat amb la rotació de l'estel, en aquest cas cada 5 dies. Aquesta variació no es deu a la creació d'elements, sinó a la seva distribució en l'atmosfera de l'estel. Aquesta distribució està molt influïda pel camp magnètic estel·lar. Alguns elements es concentren en diferents regions de l'estel, entrant i sortint del camp de visió conforme l'estel rota. Així, l'abundància d'oxigen és 100.000 major en l'equador magnètic que en els pols magnètics —que no coincideixen amb l'equador i els pols de la rotació—; el crom es comporta de forma similar. Elements més pesats, com l'europi, també mostren grans variacions.[5]

Classificada com un estel variable de tipus Alfa2 Canum Venaticorum, Alioth exhibeix una petita variació en la seva lluentor de 0,02 magnituds.[2] Curiosament, té un dels camps magnètics més febles entre els estels de la seva classe, amb poc més de 100 vegades major que el camp magnètic terrestre i 15 vegades més feble que l'observat en el prototip d'aquestes variables, α² Canum Venaticorum.

Alioth és membre de l'Associació estel·lar de l'Óssa Major, grup d'estels que té un moviment similar a través de l'espai amb un probable origen comú. Altres conegudes estrelles de la constel·lació, com Mizar (ζ UMa), Merak (β UMa) o Phecda (γ UMa) també formen part d'aquest grup. Es troba a 81 anys llum de distància del Sistema Solar.

Referències[modifica]