2 de l'Ossa Major

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
(S'ha redirigit des de: 2 Ursae Majoris)
Infotaula objecte astronòmic2 de l'Ossa Major
Tipusestrella peculiar, estrella amb alt moviment propi, estel, font propera a infrarrojos i font d'emissió de raigs UV Modifica el valor a Wikidata
Tipus espectral (estel)A2m[1] Modifica el valor a Wikidata
Constel·lacióOssa Major Modifica el valor a Wikidata
ÈpocaJ2000.0 Modifica el valor a Wikidata
Característiques físiques i astromètriques
Distància de la Terra45,909 pc [2] Modifica el valor a Wikidata
Magnitud aparent (V)5,453 (banda V)[3] Modifica el valor a Wikidata
Paral·laxi21,7823 mas[2] Modifica el valor a Wikidata
Moviment propi (declinació)−65,977 mas/a [2] Modifica el valor a Wikidata
Moviment propi (ascensió recta)−79,362 mas/a [2] Modifica el valor a Wikidata
Velocitat de rotació estel·lar26 km/s[4] Modifica el valor a Wikidata
Velocitat radial−17,9 km/s[5] Modifica el valor a Wikidata
Ascensió recta (α)8h 34m 36.1799s[2] Modifica el valor a Wikidata
Declinació (δ)65° 8' 42.4071''[2] Modifica el valor a Wikidata
Lluminositat13 lluminositats solars Modifica el valor a Wikidata
Catàlegs astronòmics

2 de l'Ossa Major (2 Ursae Majoris) és un estel a la constel·lació de l'Ossa Major.[6][7] De magnitud aparent +5,46, s'hi troba a 153 anys llum del sistema solar.

2 Ursae Majoris és un estel blanc de tipus espectral A2m amb una temperatura superficial de 7.918 K. És un estel amb línies metàl·liques —d'aquí la «m» en el seu tipus espectral— i, com és característic d'aquests estels, rota lentament, sent la seva velocitat de rotació projectada de 11,6 km/s.[8] Molts dels estels Am són binaris i s'ha especulat que també 2 Ursae Majoris puga ser-ho.[9] La seva massa equival a 1,80 masses solars i té una edat de 770 milions d'anys.[10] Pot ser un estel lleugerament variable, sent la seva amplitud de variació de només 0,02 magnituds.[11]

2 Ursae Majoris té, com altres estels Am, una composició elemental anòmala. Certs elements com a sodi, bari i ferro són sobreabundosos ([Fe/H] = +0,21) però uns altres presenten nivells notablement baixos. És el cas del calci, l'abundància relativa del qual amb prou feines aconsegueix el 9% de l'existent en el Sol ([Ca/H] = -1,02), la tercera més baixa entre 122 estels de tipus A estudiats.[12]

Referències[modifica]

  1. Anne Cowley «A study of the bright A stars. I. A catalogue of spectral classifications» (en anglès). Astronomical Journal, abril 1969, pàg. 375–406. DOI: 10.1086/110819.
  2. 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 2,5 Afirmat a: Gaia Early Data Release 3. Indicat a la font segons: SIMBAD. Llengua del terme, de l'obra o del nom: anglès. Data de publicació: 3 desembre 2020.
  3. Ulrich Bastian «catàleg Tycho-2». Astronomy and Astrophysics, 2000, pàg. 27–30.
  4. «Rotational velocities of A-type stars in the northern hemisphere. II. Measurement of v sin i» (en anglès). Astronomy and Astrophysics, 3, octubre 2002, pàg. 897-911. DOI: 10.1051/0004-6361:20020943.
  5. «Pulkovo Compilation of Radial Velocities for 35 495 Hipparcos stars in a common system» (en anglès). Astronomy Letters, 11, novembre 2006, pàg. 759–771. DOI: 10.1134/S1063773706110065.
  6. 2 Ursae Majoris Arxivat 2015-07-31 a Wayback Machine. (The Bright Star Catalogue)
  7. 2 UMa -- Star (SIMBAD)
  8. Takeda, Yoichi; Kang, Dong-Il; Han, Inwoo; Lee, Byeong-Cheol; Kim, Kang-Min; Kawanomoto, Satoshi; Ohishi, Naoko «Lithium, Sodium, and Potassium Abundances in Sharp-Lined A-Type Stars». Publications of the Astronomical Society of Japan, 64, 2, 2012. 38.
  9. Eggleton, P. P.; Tokovinin, A. A. «A catalogue of multiplicity among bright stellar systems». Monthly Notices of the Royal Astronomical Society, 389, 2, 2008. pp. 869-879.
  10. Kunzli, M.; North, P. «Behaviour of calcium abundance in Am-Fm stars with evolution». Astronomy and Astrophysics, 330, 1998. pp. 651-658.
  11. Adelman, Saul J. «On the HIPPARCOS photometry of chemically peculiar B, A, and F stars». Astronomy and Astrophysics Supplement, 132, 1998. pp. 93-97.
  12. Takeda, Yoichi; Kang, Dong-Il; Han, Inwoo; Lee, Byeong-Cheol; Kim, Kang-Min «Can Sodium Abundances of A-Type Stars Be Reliably Determined from Na I 5890/5896 Lines?». Publications of the Astronomical Society of Japan, 61, 5, 2009. pp. 1165-1178.