Galàxia del Molinet

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Per a altres significats, vegeu «Galàxia del Molinet Austral».
Infotaula d'objecte astronòmicGalàxia del Molinet
M101 hires STScI-PRC2006-10a.jpg
Tipusinteracció de galàxies, pure-disc galaxy (en) Tradueix i galàxia espiral modifica
Tipus morfològicSc[1]
SABc[2] modifica
DescobridorPierre Méchain[3] modifica
Data de descobriment27 març 1781[4] modifica
Dades d'observació
ÈpocaJ2000.0 modifica
Ascensió recta (α)14h 3m 12.583s [5] modifica
Declinació (δ)3h 37m 23.7s [5] modifica
Distància de la Terra27.000.000 anys llum[6]
6,95 megaparsecs[7] modifica
Magnitud aparent (V)7,86[9] modifica
Constel·lacióÓssa Major modifica
Desplaçament cap al roig0,00081[10]
0,000811[10] modifica
Característiques físiques i astromètriques
Radi85.000 anys llum[11] modifica
Magnitud absoluta (V)-21,6[12] modifica
Velocitat radial237 km/s[13] modifica
Part deM101 Group (en) Tradueix, [CHM2007] HDC 853 (en) Tradueix, [CHM2007] LDC 842 (en) Tradueix, [T2015] nest 101379 (en) Tradueix i [TSK2008] 216 (en) Tradueix modifica
Cossos fills
Catàlegs astronòmics
NGC5457 modifica
Codis de catàleg

La galàxia del Molinet (Messier 101, M101 o NGC 5457) és una galàxia espiral vista frontalment, situada a la constel·lació de l'Óssa Major. Va ser descoberta per Pierre Méchain el 27 de març de 1781, que va comunicar el seu descobriment al seu amic Charles Messier, que va verificar-ne la posició i la va afegir al seu catàleg. M101 es pot observar amb binoculars amb unes condicions atmosfèriques i de foscor excel·lents. Caldrà un telescopi de 250 mm per a poder distingir-ne el nucli, més brillant, i fragments de braços espirals. Els braços espirals ofereixen, amb bones condicions, un magnífic espectacle amb un telescopi de 400 mm.

Descripció[modifica]

La galàxia espiral Messier 101. Fotografia presa amb un telescopi 250/1.200 mm

M101 és una galàxia relativament gran comparada amb la Via Làctia. L'observació mitjançant el telescopi espacial Hubble, el 1994-95, de cefeides situades a la galàxia ha permès establir la distància d'M101 en 23 milions d'anys llum de la Terra. Té un diàmetre de 170.000 anys llum (quasi el doble que el de la Via Làctia). La seva massa és aproximadament de 16 mil milions de masses solars; aquesta mesura no és del tot exacta i possiblement estigui per sota de la realitat per la baixa lluentor superficial de M101. Noves observacions de la seva regió HII i de les velocitats rotacionals han donat un nombre entre els 100 mil milions i el bilió de sols.[14]

La galàxia del Molinet. Crèdit: Scott Anttila

Una altra característica d'aquesta galàxia són les seves regions HII extremadament gran i brillants, unes 3.000 s'han pogut fotografiar. Les regions HII són llocs que contenen enormes núvols d'hidrogen d'alta densitat contraient-se sota la seva pròpia força gravitacional. A poc a poc, quan l'hidrogen s'ha contret prou com per començar el procés de fusió, neixen noves estrelles. Conseqüentment, les regions HII són llocs que sovint contenen un gran nombre d'estrelles joves brillants i calentes, que confereixen a la regió el característic color blau. En fotografia M101 presenta un costat asimètric. Es pensa que en un passat recent (en termes galàctics) M101 va experimentar un encontre amb una altra galàxia i les forces de marea gravitacionals associades van causar aquesta asimetria. A més, aquest encontre també amplifica les ones de densitat als seus braços espirals. L'amplificació d'aquestes ones porta a la compressió del gas hidrogen interestel·lar, que llavors provoca una forta activitat de formació estel·lar.

El 28 de febrer de 2006, la NASA i l'ESA van revelar una imatge molt detallada de la galàxia del Molinet, la més gran i detallada d'una galàxia feta pel telescopi espacial Hubble fins llavors.[15] La imatges estaven compostes de 51 exposicions individuals a més d'algunes fotografies extra fetes des de la Terra.

Des de principis del segle XX, s'hi han descobert tres supernoves:

  • SN 1909A, descoberta el 26 de gener de 1909 per Max Wolf;
  • SN 1951H, de tipus II, descoberta el 1951;
  • SN 1970G, descoberta el 30 de juny de1970 i que va ser la més lluminosa.

Galàxies companyes[modifica]

M101 té cinc galàxies companyes prominents: NGC 5204, NGC 5474, NGC 5477, NGC 5585, i Holmberg IV.[16] Com abans s'ha apuntat, la interacció gravitacional entre M101 i les seves satèl·lits pot haver provocat la formació de l'estructura d'M101, i molt probablement hagi distorsionat la galàxia companya NGC 5474.[16] M101 i les seves companyes comprenen la major part o possiblement tot el grup de galàxies conegut com a grup M101.[17][18][19][20]

Referències[modifica]

  1. «Messier 101». [Consulta: 25 octubre 2017].
  2. Ascensión del Olmo «Nuclear activity in isolated galaxies» (en anglès). Monthly Notices of the Royal Astronomical Society, 1, juliol 2013, pàg. 336–346. DOI: 10.1093/MNRAS/STT1021.
  3. «Messier 101». [Consulta: 25 octubre 2017].
  4. «Messier 101». [Consulta: 25 octubre 2017].
  5. 5,0 5,1 Thomas Jarrett «The Two Micron All Sky Survey (2MASS)» (en anglès). Astronomical Journal, 2, febrer 2006, pàg. 1163–1183. DOI: 10.1086/498708.
  6. «Messier 101». [Consulta: 25 octubre 2017].
  7. 7,0 7,1 «Cosmicflows-3» (en anglès). Astronomical Journal, 2, 03-08-2016, pàg. 50–50. DOI: 10.3847/0004-6256/152/2/50.
  8. «VizieR» (en anglès). [Consulta: 22 setembre 2015].
  9. Armando Gil de Paz «The GALEX Ultraviolet Atlas of Nearby Galaxies». The Astrophysical Journal Supplement series, 2, desembre 2007, pàg. 185–255. DOI: 10.1086/516636.
  10. 10,0 10,1 «The AMIGA sample of isolated galaxies. XI. Optical characterisation of nuclear activity» (en anglès). Astronomy and Astrophysics, 2012, pàg. 15–15. DOI: 10.1051/0004-6361/201118692.
  11. «Messier 101». [Consulta: 25 octubre 2017].
  12. «Messier 101». [Consulta: 25 octubre 2017].
  13. «Galaxy groups: a 2MASS catalog». Astronomical Journal, 2015. DOI: 10.1088/0004-6256/149/5/171.
  14. NASA, ESA (2006), «NASA - Hubble's Largest Galaxy Portrait Offers a New High-Definition View». NASA, ESA (2006)
  15. HubbleSite - NewsCenter - Hubble's Largest Galaxy Portrait Offers a New High-Definition View (02/28/2006) - Introduction
  16. 16,0 16,1 A. Sandage, J. Bedke. Carnegie Atlas of Galaxies. Washington, D.C.: Carnegie Institution of Washington, 1994. ISBN 0-87279-667-1. 
  17. R. B. Tully. Nearby Galaxies Catalog. Cambridge: Cambridge University Press, 1988. ISBN 0-521-35299-1. 
  18. P. Fouque, E. Gourgoulhon, P. Chamaraux, G. Paturel «Groups of galaxies within 80 Mpc. II - The catalogue of groups and group members». Astronomy and Astrophysics Supplement, 93, 1992, pàg. 211-233.
  19. A. Garcia «General study of group membership. II - Determination of nearby groups». Astronomy and Astrophysics Supplement, 100, 1993, pàg. 47-90.
  20. G. Giuricin, C. Marinoni, L. Ceriani, A. Pisani «Nearby Optical Galaxies: Selection of the Sample and Identification of Groups». Astrophysical Journal, 543, 2000, pàg. 178-194. DOI: 10.1086/317070.

Enllaços externs[modifica]