47 Ursae Majoris c

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
47 Ursae Majoris c
Planeta extrasolar Llista de planetes extrasolars
Estrella mare
Estrella 47 Ursae Majoris
Constel·lació Ursa Major
Ascensió recta (α) 10h 59m 28.0s
Declinació (δ) +40° 25′ 49″
Magnitud aparent (mV) 5,03
Distància 45,9 al
(14,06 pc)
Tipus espectral G1V
Elements orbitals
Semieix major (a) 3,6 ± 0,1[1] UA
Excentricitat (e) 0,098+0,047−0,096[1]
Període orbital (P) 2391+100−70[1] d
(~6.55 a)
Inclinació (i)  ?°
Distància angular (θ)  ? msa
Longitud del
periastre
(ω)  ?°
Moment del periastre (τ) 2.452.441+628−825[1] JD
Característiques físiques
Massa (m)  ? MJ
Radi (r)  ? RJ
Densitat (ρ)  ? kg/m3
Gravetat (κ)  ? g
Temperatura (T)  ? K
Informació del descobriment
Data de descobriment 15 d'agost de 2001
19 de març de 2002 (confirmat)
Descobridor(s) Fischer,
Butler, i
Marcy et al.
Mètode de detecció Espectroscòpia Doppler
Estat del descobriment Confirmat
Altres designacions
47 UMa c,[2] HD 95128 c[3][nota 1]
Bases de dades de referència
Extrasolar Planets
Encyclopaedia
data
SIMBAD data

47 Ursae Majoris c és un planeta extrasolar a aproximadament 46 anys-llum de la Terra a la constel·lació de l'Óssa Major. El planeta va ser descobert en un període llarg al voltant de l'estrella 47 Ursae Majoris. La seva òrbita dura 6,55 anys i el planeta té una massa com a mínim 0,540 vegades la de Júpiter.

Descobriment[modifica | modifica el codi]

Òrbites dels planetes del sistema 47 Ursae Majoris. 47 UMa c és el planeta del mig.

Com la major part dels planetes extrasolars coneguts, 47 Ursae Majoris c va ser descobert detectant canvis en la velocitat radial de l'estrella provocats per la gravetat del planeta. Això es va fer mesurant l'efecte Doppler de l'espectre de l'estrella.

Al moment del descobriment el 2001, ja se sabia que 47 Ursae Majoris tenia un planeta extrasolar, anomenat 47 Ursae Majoris b. Mesures posteriors de la velocitat radial van revelar una altra periodicitat a les dades que no es podia explicar amb el primer planeta. Aquesta periodicitat es podria explicar assumint que un segon planeta, anomenat 47 Ursae Majoris c, existeix al sistema amb un període orbital proper a 7 anys. Observacions de la fotosfera de 47 Ursae Majoris suggereixen que la periodicitat no es podria explicar amb l'activitat estel·lar, fent més probable la interpretació del planeta. El planeta es va anunciar el 2002.[4]

Mesures posteriors a 47 Ursae Majoris no van poder detectar el planeta, posant en dubte la seva existència. D'altra banda, es va observar que les dades utilitzades per determinar la seva existència deixava els paràmetres de planeta "gairebé il·limitats".[5] Un estudi més recent amb conjunts de dades amb més de 6.900 dies va arribar a la conclusió que tot i que l'existència d'un segon planeta al sistema és probable, els períodes del voltant de 2.500 dies acostumen a donar falses alarmes; també va afirmar que el període que més encaixava era de 7586 dies (gairebé 21 anys).[6]

El 2010, es va publicar un estudi que va determinar que hi ha tres planetes gegants orbitant 47 Ursae Majoris, incloent un de 2.391 dies que correspon força bé amb les afirmacions originals de 47 Ursae Majoris c.[1]

Característiques físiques[modifica | modifica el codi]

Com que 47 Ursae Majoris c es va detectar indirectament, es desconeixen característiques com el radi, composició i temperatura. D'acord amb la seva alta massa, és probable que el planeta sigui un gegant gasós sense superfície sòlida.

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Notes[modifica | modifica el codi]

  1. Aquestes designacions planetàries alternatives s'agafen de les designacions alternatives de l'estrella, i s'utilitzen en articles científics per alguns exoplanetes (vegeu Milone & Wilson 2008 i Raghavan 2009). Les designacions estel·lars més utilitzades són Bayer, Flamsteed, HD, HIP, HR, i Gliese.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 P. C. Gregory, D. A. Fischer. «A Bayesian periodogram finds evidence for three planets in 47 Ursae Majoris». Monthly Notices of the Royal Astronomical Society, 403, 2, 2010, pàg. 731. DOI: 10.1111/j.1365-2966.2009.16233.x.
  2. Falta indicar la publicació.
  3. E. F. Milone, W. J. F. Wilson. Solar System Astrophysics: Planetary Atmospheres and the Outer Solar. 2. Springer, 2008, p. xv, 328, 339, 349 (Solar System Astrophysics). ISBN 0387731539. 
  4. D. A. Fischer et al.. «A Second Planet Orbiting 47 Ursae Majoris». Astrophysical Journal, 564, 2, 2002, pàg. 1028–1034. DOI: 10.1086/324336.
  5. D. Naef et al.. «The ELODIE survey for northern extra-solar planets. III. Three planetary candidates detected with ELODIE». Astronomy and Astrophysics, 414, 2004, pàg. 351–359. Bibcode: 2004A&A...414..351N. DOI: 10.1051/0004-6361:20034091.
  6. R. A. Wittenmyer, M. Endl, W. D.Cochran. «Long-Period Objects in the Extrasolar Planetary Systems 47 Ursae Majoris and 14 Herculis». Astrophysical Journal, 654, 1, 2007, pàg. 625–632. Bibcode: 2007ApJ...654..625W. DOI: 10.1086/509110.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

Coordenades: Sky map 10h 59m 28.0s; +40° 25′ 49″