Pi2 Ursae Majoris

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula d'estrellaPi2 Ursae Majoris
Nomenclatura
Bayerπ² UMa Modifica el valor a Wikidata
Flamsteed4 UMa Modifica el valor a Wikidata
Dades d'observació
ÈpocaJ2000.0 Modifica el valor a Wikidata
Constel·lacióÓssa Major Modifica el valor a Wikidata
Ascensió recta (α)8h 40m 12.8204s[1] Modifica el valor a Wikidata
Declinació (δ)64° 19' 40.573''[1] Modifica el valor a Wikidata
Magnitud aparent (V)4,61[2] Modifica el valor a Wikidata
Moviment propi-61,223 mas/a[1] (ascensió recta)
26,362 mas/a[1] (declinació) Modifica el valor a Wikidata
Característiques astromètriques
Velocitat radial14,62 km/s[4] Modifica el valor a Wikidata
Distància a la Terra73,583 parsecs[1] Modifica el valor a Wikidata
Magnitud absoluta0,146[5] Modifica el valor a Wikidata
Paral·laxi13,5901 mil·lisegons d'arc[1] Modifica el valor a Wikidata
Planetes4 Ursae Majoris b Modifica el valor a Wikidata
Característiques físiques
Tipus espectralK1+III[6] Modifica el valor a Wikidata
Lluminositat115,44082 lluminositats solars[1] Modifica el valor a Wikidata
Radi18,11 radis solars[5] Modifica el valor a Wikidata
Diàmetre13.600.000 km[7] Modifica el valor a Wikidata
Massa1,234 masses solars[5] Modifica el valor a Wikidata
Temperatura efectiva4.430 K[1] Modifica el valor a Wikidata
Edat estimada4,604 mils milionsos d'anys[5] Modifica el valor a Wikidata
Velocitat de rotació2,08 km/s[3] Modifica el valor a Wikidata
Metal·licitat-0,38[8] Modifica el valor a Wikidata
Gravetat120 cm/s²[8] Modifica el valor a Wikidata
Més informació
id. SIMBAD* pi.02 UMa Modifica el valor a Wikidata
Codis de catàleg

Pi2 Ursae Majoris2 UMa), també coneguda com 4 Ursae Majoris (4 UMa / HD 73108), és un estel a la constel·lació de l'Óssa Major de magnitud aparent +4,60. Rep el nom tradicional de Muscida, també utilitzat per designar a Òmicron Ursae Majoris i Pi1 Ursae Majoris. Amb aquesta última forma una doble òptica amb una separació de 0,7º. En 2007 es va anunciar el descobriment d'un planeta extrasolar orbitant al voltant de Pi2 Ursae Majoris.

Situada a 252 anys llum del Sistema Solar,[9] Pi2 Ursae Majoris és una gegant taronja de tipus espectral K1III més freda que el Sol, amb una temperatura efectiva de 4.415 K. En les últimes fases de la seva vida, brilla amb una lluminositat 127 vegades major que la solar. El seu diàmetre és 19,3 vegades més gran que el del Sol. A diferència d'altres estels amb planetes que solen tenir una alta metal·licitat, Pi2 Ursae Majoris presenta un contingut en ferro en relació al d'hidrogen de tan sols el 60% del que té el Sol.

Sistema planetari[modifica]

En 2007 es va anunciar el descobriment d'un planeta extrasolar, denominat 4 Ursae Majoris b, mitjançant l'anàlisi de les velocitats radials.[10] La seva massa és almenys 7,1 vegades major que la de Júpiter, movent-se en una òrbita molt excèntrica (ε = 0,43) que fa que la separació respecte a l'estel varie entre 0,49 UA i 2,3 UA. El seu període orbital és de 269 dies.

Company
(En ordre des de l'estrella)
Massa
(MJ)
Període Orbital
(dies)
Eix semimajor
(AU)
Excentricitat
4 Ursae Majoris b > 7,1 ± 1,6 269,3 ± 1,96 0,87 ± 0,04 0,432 ± 0,024

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 1,6 1,7 1,8 Afirmat a: Gaia Data Release 2. Llengua de l'obra o del nom: anglès. Data de publicació: 25 abril 2018.
  2. Afirmat a: Catalogue of Stellar Photometry in Johnson's 11-color system. Llengua de l'obra o del nom: anglès. Data de publicació: 2002.
  3. 3,0 3,1 «Stellar parameters and chemical abundances of 223 evolved stars with and without planets» (en anglès). Astronomy and Astrophysics, 26-01-2015, pàg. 50–50. DOI: 10.1051/0004-6361/201424474.
  4. Benoit Famaey «Local kinematics of K and M giants from CORAVEL/Hipparcos/Tycho-2 data» (en anglès). Astronomy and Astrophysics, 1, gener 2005, pàg. 165–186. DOI: 10.1051/0004-6361:20041272.
  5. 5,0 5,1 5,2 5,3 «Discovery of a planet around the K giant star 4 Ursae Majoris» (en anglès). Astronomy and Astrophysics, 2, 26-03-2007, pàg. 649–652. DOI: 10.1051/0004-6361:20066987.
  6. «The Perkins catalog of revised MK types for the cooler stars» (en anglès). The Astrophysical Journal Supplement series, octubre 1989, pàg. 245–266. DOI: 10.1086/191373.
  7. Jesus Maldonado «The metallicity signature of evolved stars with planets» (en anglès). Astronomy and Astrophysics, juny 2013, pàg. 84–84. DOI: 10.1051/0004-6361/201321082.
  8. 8,0 8,1 Eva Grebel «SP_Ace: a new code to derive stellar parameters and elemental abundances» (en anglès). Astronomy and Astrophysics, 11-02-2016, pàg. 2–2. DOI: 10.1051/0004-6361/201526758.
  9. van Leeuwen, F. «Validation of the new Hipparcos reduction». Astronomy and Astrophysics, 474, 2, novembre 2007, p. 653–664. DOI: 10.1051/0004-6361:20078357.
  10. Döllinger, M. P.; Hatzes, A. P.; Pasquini, L.; Guenther, E. W. «Discovery of a planet around the K giant star 4 Ursae Majoris». Astronomy and Astrophysics, 472, 2, 2007, p. 649–652. DOI: 10.1051/0004-6361:20066987.