Messier 109

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula d'objecte astronòmicMessier 109
Messier109 - SDSS DR14 (panorama).jpg
TipusGalàxia espiral barrada Modifica el valor a Wikidata
Tipus morfològicSBbc[1] Modifica el valor a Wikidata
DescobridorCharles Messier[2]
Pierre Méchain[3] Modifica el valor a Wikidata
Data de descobriment1781[4] Modifica el valor a Wikidata
Cos pareM109 Group (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Dades d'observació
ÈpocaJ2000.0 Modifica el valor a Wikidata
Ascensió recta (α)11h 57m 35.984s[5] Modifica el valor a Wikidata
Declinació (δ)53° 22' 28.2698''[5] Modifica el valor a Wikidata
Distància de la Terra85.000.000 a.l.[6]
26,18 Mpc[7] Modifica el valor a Wikidata
Magnitud aparent (V)9,8[8] Modifica el valor a Wikidata
Constel·lacióÓssa Major Modifica el valor a Wikidata
Desplaçament cap al roig0,003496[12] Modifica el valor a Wikidata
Característiques físiques i astromètriques
Velocitat radial1.048 km/s[16] Modifica el valor a Wikidata
Part de[CHM2007] HDC 706, [CHM2007] LDC 867, [T2015] nest 100008 (en) Tradueix i [TSK2008] 102 (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Catàlegs astronòmics
NGC3992 Modifica el valor a Wikidata
Codis de catàleg

Messier 109 (M109 o NGC 3992) és una galàxia espiral barrada de tipus Sbc a la seqüència de Hubble situada en la constel·lació de l'Óssa Major. Va ser descoberta per Pierre Méchain el 12 de març de 1781, i revisada per Charles Messier el 24 de març del mateix any. No obstant això, Messier no la va afegir al seu catàleg en l'època de la seva publicació. William Herschel va redescobrir independentment el 12 d'abril de 1789 encara que la va classificar erròniament com a nebulosa planetària. Finalment va ser inclosa al catàleg per Owen Gingerich el 1953.

M109 es troba a una distància aproximada de 55 milions d'anys llum del sistema solar, del qual s'allunya a 1142 km/s. El seu diàmetre real és d'uns 130.000 anys llum. La regió HI d'M109 és regular amb una extensió radial de nivell baix fora del disc estel·lar, mentre que exactament en la regió de la barra, hi ha un forat HI central en la distribució del gas.[17] M109 compta amb tres galàxies satèl·lits (UGC 6923, UGC 6940 i UGC 6969) i possiblement en tingui més.

Una supernova anomenada SN 1956A es va poder observar el 17 de març de 1956 arribant a una magnitud aparent de +12,6.

Referències[modifica]

  1. «A catalog of visually classified galaxies in the local (z ~ 0.01) universe». The Astrophysical Journal Supplement series, 2, 15-04-2015, pàg. 27. DOI: 10.1088/0067-0049/217/2/27.
  2. «Messier 109». [Consulta: 2 febrer 2018].
  3. «Messier 109». [Consulta: 2 febrer 2018].
  4. «Messier 109». [Consulta: 2 febrer 2018].
  5. 5,0 5,1 5,2 5,3 5,4 Thomas Jarrett «The Two Micron All Sky Survey (2MASS)» (en anglès). Astronomical Journal, 2, febrer 2006, pàg. 1163–1183. DOI: 10.1086/498708.
  6. R. Brent Tully. «Cosmicflows-3». [Consulta: 2 febrer 2018].
  7. 7,0 7,1 «Cosmicflows-3» (en anglès). Astronomical Journal, 2, 03-08-2016, pàg. 50–50. DOI: 10.3847/0004-6256/152/2/50.
  8. «Messier 109». [Consulta: 2 febrer 2018].
  9. 9,0 9,1 «Baryonic distributions in galaxy dark matter haloes - I. New observations of neutral and ionized gas kinematics» (en anglès). Monthly Notices of the Royal Astronomical Society, 2016, pàg. 689–728. DOI: 10.1093/MNRAS/STW1016.
  10. 10,0 10,1 10,2 10,3 10,4 Afirmat a: The SDSS Photometric Catalog, Release 7. Pàgina: 0. Data de publicació: 2009.
  11. Afirmat a: SIMBAD. Títol: M 109. Data de consulta: 2 febrer 2018.
  12. Afirmat a: Comparison LEDA/SIMBAD octobre 2002. Catalogue to be published in 2003. Pàgina: -1. Data de publicació: 2002.
  13. Karen Masters «Groups of Galaxies in the Two Micron All Sky Redshift Survey» (en anglès). Letters of the Astrophysical Journal, 2, febrer 2007, pàg. 790–813. DOI: 10.1086/510201.
  14. «Cosmic flows: Green Bank Telescope and Parkes H I observations» (en anglès). Monthly Notices of the Royal Astronomical Society, 2011, pàg. 2005–2016. DOI: 10.1111/J.1365-2966.2011.18515.X.
  15. Alexei Filippenko «A Search for “Dwarf Seyfert Nuclei. III. Spectroscopic Parameters and Properties of the Host Galaxies». The Astrophysical Journal Supplement series, 2, octubre 1997, pàg. 315–390. DOI: 10.1086/313041.
  16. «Recalibration of the H-0.5-magnitudes of spiral galaxies». The Astrophysical Journal Supplement series, 1995, pàg. 123–157. DOI: 10.1086/192115.
  17. Bottema, Roelof. «Dark and luminous matter in the NGC 3992 group of galaxies». Astrophysics, 2002. [Consulta: 19 April].

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Messier 109