Carro Gran

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula d'objecte astronòmicCarro Gran
Ursa Major constellation detail map.PNG
L'asterisme del Carro Gran (en verd en aquest mapa estel·lar) es troba dins de la constel·lació de l'Óssa Major.
Tipus asterisme, font astrofísica de rajos X, estrella, low mass x-ray binary Tradueix i gamma-ray source Tradueix
Dades d'observació
Distància 1.274,05 pc i 15 kpc
Magnitud aparent (V) 11,8293, 9,8, 9,21 i 9,011
Constel·lació Escaire
Format per Dubhe, Merak, Phecda, Megrez, Alioth, Mizar i Alkaid
Modifica les dades a Wikidata

El Carro Gran o, simplement, el Carro, és el nom amb el qual es coneix l'asterisme format pels set estels més brillants de la constel·lació de l'Óssa Major. Aquest asterisme és molt conegut i rep diferents noms en diferents cultures a causa del fet que aquesta agrupació permet trobar l'estel del Nord que es troba a l'Óssa Menor.

Estels[modifica]

El Carro Gran fotografiat des de l'Estació Espacial Internacional. Mizar i Alcor es troben a la part superior dreta.
Noms dels estels del Carro Gran

El Carro Gran és l'asterisme més característic de la constel·lació de l'Óssa Major, ja que conté una disposició singular de les set estrelles més brillants del cel septentrional. Segons la denominació de Bayer, que utilitza les lletres minúscules de l'alfabet grec, comença per les estrelles apuntadores del pol nord en el si del carro, assignant alfa a l'estrella Dubhe (la més pròxima al pol nord) i recorrent en sentit horari el cotxe del carro arribant a Megrez amb la lletra delta i saltant cap a la cua fins a arribar a Alkaid, l'estel eta.

És d'especial importància per a l'astrònom aficionat perquè ajuda a localitzar l'estel polar i s'utilitza per a marcar diversos itineraris d'identificació estel·lar.

Nom Denominació
de Bayer
Denominació
de Flamsteed
Magnitud
aparent
Distància
(anys llum)
Distància
(parsec)
Altres noms d'origen àrab
Dubhe α UMa 50 Ursæ Majoris 1,8 124 38 Dubh, Dudd, Thar Al dub Al Akbar, Ak
Merak β UMa 48 Ursæ Majoris 2,4 79 24 Mirak
Phecda γ UMa 64 Ursæ Majoris 2,4 84 26 Phad, Phecda, Phegda, Phacd
Megrez δ UMa 69 Ursæ Majoris 3,3 81 25 Kaffa
Alioth ε UMa 77 Ursæ Majoris 1,8 81 25
Mizar ζ UMa 79 Ursæ Majoris 2,1 78 24 Mizat, Mirza, Mitsar
Alcor g UMa 80 Ursæ Majoris 3,99 80 25
Alkaid η UMa 85 Ursæ Majoris 1,9 101 31 Benetnasch, Elkeid

En la mateixa línia de vista que Mizar, però tres anys llum més enllà, hi ha Alcor (80 UMa). De quarta magnitud, normalment pot ser vist a simple vista, però la seva proximitat a Mizar fa que sigui difícil d'albirar.

Cinc de les estrelles del Carro gran són al nucli de l'Associació estel·lar de l'Óssa Major; les dues dels extrems, Dubhe i Alkaid, no són part de l'agrupació i es mouen en la direcció oposada: en relació amb les cinc del centre, es mouen cap avall i cap a la dreta sobre el mapa. Això canviarà la forma del Carro, amb el cos obrint-se i el pal fent-se més corbat. En uns 50.000 anys, el Carro Gran ja no existirà tal com es coneix avui en dia.

Guia d'observació[modifica]

Esquema de localització de Polaris, Arcturus i Spica

Els estels del Carro Gran són fàcilment localitzables al cel i a més s'utilitzen com a guia per a trobar-ne d'altres.

  • Polaris, l'estel del Nord, es troba traçant una línia imaginària des de Merak (β) fins a Dubhe (α) i continuant-la cinc vegades la distància entre els dos estels..
  • Traçant la línia des de Megrez (δ) a Phecda (γ), s'arriba a RegulusLeonis) i AlphardHydrae).
  • Creuant des de la part superior de Megrez (δ) fins Dubhe (α) se segueix la direcció de CapellaAurigae).
  • CàstorGeminorum) fent la diagonal des de Megrez (δ) a Merak (β) i seguint cinc vegades aquesta distància.
  • Seguint la corba de les nanses del carro des d'Alioth (ε) fins a Mizar (ζ) i Alkaid (η), es troba ArcturusBoötis) i SpicaVirginis).

Referències culturals[modifica]

Bandera d'Alaska amb el Carro Gran i Polaris

El Carro Gran forma part de la cosmogonia fictícia creada per l'escriptor britànic J. R. R. Tolkien per ambientar les històries del seu legendarium. En aquestes històries pren el nom de Valacirca (que en quenya significa 'la falç dels Valar'). El Silmaríl·lion narra com va ser posat al firmament per Varda quan va refer les estrelles.

Referències[modifica]