Vés al contingut

Algol

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Aquest article tracta sobre l'estrella. Vegeu-ne altres significats a «Algol (desambiguació)».
Infotaula objecte astronòmicAlgol
Tipusvariable Algol, estrella binària espectroscòpica, binària eclipsant, estrella doble, font propera a infrarrojos i font d'emissió de raigs UV Modifica el valor a Wikidata
Tipus espectral (estel)B8V[1] Modifica el valor a Wikidata
Constel·lacióPerseu Modifica el valor a Wikidata
ÈpocaJ2000.0 Modifica el valor a Wikidata
Característiques físiques i astromètriques
Distància de la Terra93 a. ll. Modifica el valor a Wikidata
Diàmetre2.870.000 km[2] Modifica el valor a Wikidata
Magnitud absoluta−0,15 Modifica el valor a Wikidata
Magnitud aparent (V)2,12 (banda V)[3] Modifica el valor a Wikidata
Temperatura efectiva12.445 K[4] Modifica el valor a Wikidata
Paral·laxi36,27 mas[5] Modifica el valor a Wikidata
Moviment propi (declinació)−1,66 mas/a [5] Modifica el valor a Wikidata
Moviment propi (ascensió recta)2,99 mas/a [5] Modifica el valor a Wikidata
Velocitat de rotació estel·lar50 km/s[6] Modifica el valor a Wikidata
Velocitat radial3,7 km/s[7] Modifica el valor a Wikidata
Ascensió recta (α)3h 8m 10.1325s[5] Modifica el valor a Wikidata
Declinació (δ)40° 57' 20.328''[5] Modifica el valor a Wikidata
Coloríndex de color U-B= −0,37 Modifica el valor a Wikidata
Edat estimada570 milions d'anys Modifica el valor a Wikidata
Catàlegs astronòmics
2MASS J03081012+4057204 (2MASS)
SAO 38592 (Catàleg SAO)
HD 19356 (Henry Draper Catalogue)
HIP 14576 (Catàleg Hipparcos)
HR 936 (Catàleg d'Estrelles Brillants)
IRAS 03048+4045 (IRAS)
GJ 9110 (Gliese Catalogue of Nearby Stars)
β Per (nomenclatura de Bayer)
ADS 2362 A (Catàleg d'Estrelles Dobles Aitken)
1ES 0304+40.7 (Einstein Slew survey, Version No. 1)
1RXS J030810.0+405727 (1RXS)
2EUVE J0308+40.9 (The second Extreme Ultraviolet Explorer source catalog)
BD+40 673 (Bonner Durchmusterung)
CCDM J03082+4057A (Catàleg de Components d'Estrelles Dobles i Múltiples)
CEL 301 (Celescope Catalogue of Ultraviolet Magnitudes)
EUVE J0308+40.9 (The first Extreme Ultraviolet Explorer source catalog)
FK5 111 (FK5)
GC 3733 (Catàleg General de Boss)
GCRV 1731 (General Catalogue of Stellar Radial Velocities)
GJ 9110 A (Gliese Catalogue of Nearby Stars)
HIC 14576 (Hipparcos Input Catalogue)
IDS 03017+4034 A (Index Catalogue of Visual Double Starsanglès)
IRC +40055 (Two-Micron Sky Survey)
JP11 752 (JP11)
N30 636 (Catalog of 5,268 Standard Stars Based on the Normal System N30)
PLX 646 (Catàleg General de Paral·laxis Estel·lars Trigonomètriques)
PMC 90-93 80 (Tokyo Photoelectric Meridian Circle Catalog)
PPM 45864 (Catàleg d'estrelles PPM)
RAFGL 443 (RAFGL)
ROT 417 (Catàleg de velocitats rotacionals dels estels)
TD1 1905 (Catàleg de Fluxes Estel·lars Ultraviolats TD1)
TYC 2851-2168-1 (Catàleg Tycho)
UBV 21464 (UBV)
bet Per (Catàleg General d'Estrelles Variables)
WDS J03082+4057A (Catàleg d'Estrelles Dobles Washington)
WDS J03082+4057Aa,Ab (Catàleg d'Estrelles Dobles Washington)
SBC9 158 (Vuitè catàleg dels elements orbitals dels sistemes binaris espectroscòpics)
SBC9 157 (Vuitè catàleg dels elements orbitals dels sistemes binaris espectroscòpics)
1XRS 03049+407 (A catalog of X-ray sources)
XSS J03089+4101 (RXTE all-sky slew survey. Catalog of X-ray sources at |b|>10{deg})
RX J0308.1+4057 (X-ray survey of the Large Magellanic Cloud by ROSAT)
SBC7 114 (Setè catàleg dels elements orbitals dels sistemes binaris espectroscòpics)
SBC7 113 (Setè catàleg dels elements orbitals dels sistemes binaris espectroscòpics)
PMSC 03017+4034A (MSC - a catalogue of physical multiple stars)
2MAXI J0308+410 (The 37 month MAXI/GSC source catalog of the high galactic-latitude sky)
WEB 2833 (Vitesses radiales. Catalogue WEB: Wilson Evans Batten. Radial velocities: The Wilson-Evans-Batten catalogue)
WEB 2834 (Vitesses radiales. Catalogue WEB: Wilson Evans Batten. Radial velocities: The Wilson-Evans-Batten catalogue)
26 Per (nomenclatura de Flamsteed)
Gaia DR2 239863001382455424 (Gaia Data Release 2)
TIC 346783960 (TESS Input Catalog)
AAVSO 0301+40 (AAVSO)
AG+40 360 (AGK3U)
UBV M 9337 (UBV) Modifica el valor a Wikidata

Algol (Beta de Perseu / β Persei), és un sistema format per tres estrelles de la constel·lació de Perseu. És el prototipus d'una casta d'estrelles variables que s'anomenen variables Algol.

Història

[modifica]
Cap de Medusa per Caravaggio.

Algol és coneguda des de l'antiguitat com l'estrella del diable, de l'àrab رأس الغول Ra's al-ghul, que es tradueix com ‘cap de dimoni’. La tradició àrab l'associà amb un gul o necròfag, un monstre de la mitologia àrab descrit com un mort vivent o esperit maligne (dimoni) que s'alimenta de carn humana morta. Els grecs la relacionaren amb el cap de la Gòrgona Medusa, un monstre ctònic femení que convertia la gent en pedra mirant-los fixament. En la tradició hebrea també es coneixia com el Cap de Satanàs, o Rōsh ha Sāṭān. El nom llatí de l'estrella al segle xvi era Caput Larvae ‘el cap de l'espectre’. Els xinesos la coneixien com la Cinquena Estrella del Mausoleu, o Tseih She ‘cadàvers amuntegats’.[8]

Placa en honor a John Goodricke a la ciutat de York (Regne Unit).

Hi ha proves que la periodicitat d'Algol fou registrada pels antics egipcis fa tres mil·lennis, al calendari del Caire, que l'establiren en 2,85 dies.[9] La primera menció moderna registrada de la variabilitat d'Algol four de l'astrònom italià del segle xvii Geminiano Montanari (1633-1687). Aquest realitzà observacions de l'estrella de 1667 a 1670, durant la qual veié un canvi de magnitud en tres ocasions diferents, separades per un any o més. Se sap que la variabilitat d'Algol és de 2,867 dies, cosa que podria suggerir que Montanari hauria d'haver observat la variabilitat amb més freqüència. Montanari, però, tenia poques raons per observar contínuament Algol nit rere nit, atès que l'única altra variable coneguda en aquell moment tenia un període de 332 dies.[10] El període fou determinat el 1782-83 pel jove astrònom afeccionat anglès John Goodricke (1764-1786) i suggerí eclipsis parcials de l'estrella per un altre cos com a causa.[11] El 1889, l'astrònom alemany Hermann Carl Vogel (1841-1907) confirmà que es tractava d'una variable eclipsant utilitzant espectrometria per primera vegada.[12]

Característiques

[modifica]
Posició de les tres estrelles del sistema d'Algol (distàncies en unitats astronòmiques). Algol A és β de Perseu Aa1, Algol B és β de Perseu Aa2 i Algol C és β de Perseu Ab, segons la nomenclatura de la IAU.[13]

Algol té una magnitud aparent de 2,12 i es troba a 92,8 anys llum de distància de la Terra. Passà a 9,8 anys llum del Sistema Solar fa uns 7,3 milions d'anys i la seva magnitud aparent en aquell moment fou de –2,5, mostrant-se molt més brillant que Sirius, actualment l'estrella més brillant del cel.[8]

Algol és, de fet, un sistema estel·lar triple (β de Perseu Aa1, Aa2, i Ab), en què la gran i principal β de Perseu Aa1 és eclipsada regularment per la més tènue β de Perseu Aa2. Per tant, la magnitud és gairebé sempre constant a 2,1, però de tant en tant baixa a 3,4 durant dos dies, 20 hores i 49 minuts, durant els eclipsis parcials d'aproximadament deu hores. També hi ha un eclipsi secundari quan l'estrella més brillant oculta la més feble. Aquest eclipsi secundari només es pot detectar fotoelèctricament.[14]

Moviment orbital de β del Perseu Aa1 (groga) i β del Perseu Aa2 (blava). El fet d'estar alineades amb la visual de de la Terra fa que s'eclipsin una a l'altra.

L'estrella primària, β del Perseu Aa1, és l'estrella més gran del seu sistema i té una massa 3,39 ± 0,06 M o el 339 % de la massa del Sol, i un radi de 2,87 ± 0,04 R o el 287 % del radi solar. L'estrella secundària, β del Perseu Aa2, és l'estrella més petita del sistema, que té al voltant de 0,77 ± 0,009 M o el 77 % de la massa del Sol, i al voltant de 3,43 ± 0,01 R, o el 343 % del radi del Sol. La tercera estrella, β del Perseu Ab, té 1,58 ± 0,09 M o el 158 % de la massa solar, i un radi ~1,7 ± 0,3 R o el 170 % del radi solar.[15]

L'estrella primària, β del Perseu Aa1, és una estrella blava de seqüència principal de tipus espectral B8 V. S'ha estimat que la seva temperatura superficial mitjana és de 12 550 ± 120 K. És l'estrella més calenta del sistema i és 2,2 vegades més calenta que el nostre Sol. La seva gravetat superficial (log g) s'ha estimat en 4,05 ±0,01 cgs. Presenta una rotació ràpida, amb una velocitat de rotació d'uns 49 km/s. També té una brillantor ~182 L, i és la més brillant del seu sistema. La seva magnitud absoluta és –0,07.[15]

Variacions de la lluminositat del sistema d'Algol. Es produeixen dos mínims en funció de quina de les estrelles és eclipsada per l'altra.

L'estrella secundària, β del Perseu Aa2, és una estrella subgegant taronja de tipus espectral K0 IV. És molt més tènue i més freda que l'estrella primària amb una temperatura mitjana superficial de 4 900 ± 300 K, molt més fred que el nostre Sol, i brilla amb només ~6,92 L. S'ha estimat que la gravetat superficial de l'estrella és de 3,254 ± 0,006 cgs i la seva magnitud absoluta s'estima en 2,9.[15]

La tercera estrella, β del Perseu Ab, és una estrella de seqüència principal de classe A de tipus espectral A7 m. És 10 vegades més brillant que el nostre Sol i té una gravetat superficial de 4,18 ± 0,16 cgs. La temperatura superficial de l'estrella s'ha estimat en 7 550 ± 250 K, això és 1,2 vegades més calorós que el nostre Sol. La seva magnitud absoluta és de 2,3. La seva òrbita, respecte a les altres dues, té una excentricitat orbital de 0,227 ± 0,002.[15]

Les estrelles β Persei Aa1 i β Persei Aa2 formen un parell binari orbitant al voltant del seu centre de massa. Estan a prop l'un de l'altre i estan separats una distància mitjana de 0,06 ua o 1/17 de la distància entre la Terra i el Sol. Orbiten entre si bastant ràpid en un període de 2 dies 20 hores i 49 minuts, l'excentricitat de les seves òrbites és 0, per tant, circulars.[15]

El tercer component del sistema estel·lar gira al voltant del sistema binari principal una vegada cada 1,85 anys. El que distingeix β de Perseu d'altres sistemes estel·lars variables és que les estrelles de tipus Algol tenen una forma esfèrica o lleugerament el·lipsoidal. Les estrelles components estan molt més a prop les unes de les altres i això provoca deformacions en la seva forma.

El sistema estel·lar presenta erupcions de raigs X i ones de ràdio. S'especula que les erupcions de raigs X són causades pels camps magnètics de les dues estrelles que interactuen amb la seva transferència de massa. Els seus camps magnètics són unes 10 vegades més forts que el dels Sol.

Variacions de la brillantor d'un sistema d'estrelles que s'eclipsen una a l'altra de forma periòdica.

Variables Algol

[modifica]

Algol és un dels exemples de binària eclipsant més coneguts, i és el primer cas conegut. També és una de les estrelles variables (no noves) a ser descobertes. Algol dona nom a una família de variables eclipsants, conegudes com a variables Algol. Actualment, se'n coneixen més de 4 500 d'aquest tipus d'estrelles. Un altre exemple és β de la Lira o Sheliak i W de l'Ossa Major, que són els prototips, juntament amb Algol, de les tres classes de binàries eclipsants EA, EB i EW, respectivament.[16][17]

Els tipus de corbes de llum EA (tipus Algol) són coneguts pels seus altiplans en parts amb flux màxim i dos mínims de flux aparentment significatius. Els tipus de corba de llum EB (tipus β de la Lira) mostren canvis continus en la potència de radiació mesurada. Les diferències de mínims solen ser un signe que les temperatures de les dues estrelles del sistema són diferents. Les corbes de llum del tipus EW (tipus W de l'Ossa Major) mostren un comportament continu, similar als tipus EB, però els mínims són més profunds que EB i la seva diferència absoluta és petita.[18]

Denominació (nom) Constel·lació Descobriment Magnitud aparent * (màxima) Magnitud aparent * (mínima) Període Tipus
ε Aur (Almaaz) Auriga J.H. Fritsch, 1821 2m.92 3m.83 27,08 anys Algol (EA/GS)
U Cep Cepheus   6m.75 9m.24 2,49305 d Algol (EA/SD)
R CMa Canis Major   5m.70 6m.34 1,13594 d Algol (EA/SD)
S Cnc Cranc Hind, 1848 8m.29 10m.25 9,48455 d Algol (EA/DS)
α CrB (Alphecca) Corona Borealis   2m.21 (B) 2m.32 (B) 17,35991 d Algol (EA/DM)
U CrB Corona Borealis   7m.66 8m.79 3,45220 d Algol (EA/SD)
u Her (68 Herculis) Hèrcules   4m.69 5m.37 2,05103 d Algol (EA/SD)
VW Hya Hydra   10m.5 14m.1 2,69642 d Algol (EA/SD)
RR Lyn Lynx   5m.52 6m.03 9,94508 d Algol (EA/DM)
δ Ori (Mintaka) Orió John Herschel, 1834 2m.14 2m.26 5,73248 d Algol (EA/DM)
VV Ori Orió   5m.31 5m.66 1,48538 d Algol (EA/KE:)
β Per (Algol) Perseus Geminiano Montanari, 1669 2m.12 3m.39 2,86730 d Algol (EA/SD)
ζ Phe Phoenix   3m.91 4m.42 1,66977 d Algol (EA/DM)
U Sge Sagitta   6m.45 9m.28 3,38062 d Algol (EA/SD)
λ Tau Taure Baxendell, 1848 3m.37 3m.91 3,95295 d Algol (EA/DM)
Z Vul Vulpecula   7m.25 8m.90 2,45493 d Algol (EA/SD)
  • Si no està especificada, la magnitud és visual / (B) = blau / p = fotogràfica

Referències

[modifica]
  1. Afirmat a: MK classifications of some northern hemisphere binary systems. Indicat a la font segons: SIMBAD. Pàgina: 131–144. Data de publicació: 1975.
  2. Michael W. McElwain «Characterization of Dusty Debris Disks: The IRAS and Hipparcos Catalogs» (en anglès). Astrophysical Journal, 2, 10-05-2007, pàg. 1556-1571. DOI: 10.1086/509912.
  3. Afirmat a: Catalogue of Stellar Photometry in Johnson's 11-color system. Indicat a la font segons: SIMBAD. Llengua del terme, de l'obra o del nom: anglès. Data de publicació: 2002.
  4. «Rotational velocities of A-type stars. IV. Evolution of rotational velocities» (en anglès). Astronomy and Astrophysics, gener 2012. DOI: 10.1051/0004-6361/201117691.
  5. 5,0 5,1 5,2 5,3 5,4 Floor van Leeuwen «Validation of the new Hipparcos reduction» (en anglès). Astronomy and Astrophysics, 2, 2007, pàg. 653–664. DOI: 10.1051/0004-6361:20078357.
  6. «Rotational Velocities of B Stars» (en anglès). Astrophysical Journal, 1, juliol 2002, pàg. 359–365. DOI: 10.1086/340590.
  7. «Pulkovo Compilation of Radial Velocities for 35 495 Hipparcos stars in a common system» (en anglès). Astronomy Letters, 11, novembre 2006, pàg. 759–771. DOI: 10.1134/S1063773706110065.
  8. 8,0 8,1 «Perseus Constellation: Location, Stars, Myth, Facts – Constellation Guide». Arxivat de l'original el 2024-02-05. [Consulta: 23 maig 2024].
  9. Jetsu, L.; Porceddu, S.; Lyytinen, J.; Kajatkari, P.; Lehtinen, J. «DID THE ANCIENT EGYPTIANS RECORD THE PERIOD OF THE ECLIPSING BINARY ALGOL—THE RAGING ONE?». The Astrophysical Journal, 773, 1, 18-07-2013, pàg. 1. Arxivat de l'original el 2022-10-21. DOI: 10.1088/0004-637X/773/1/1. ISSN: 0004-637X [Consulta: 24 maig 2024].
  10. Plotner, Tammy. The Night Sky Companion: a Yearly Guide to Sky-Watching 2009. New York, NY: Springer New York Springer e-books Imprint Springer, 2009. ISBN 978-0-387-79509-6. 
  11. «XXVI. A series of observations on, and a discovery of, the period of the variation of the light of the bright star in the head of medusa, called algol. In a letter from John Goodricke, Esq. to the Rev. Anthony Shepherd, D. D. F. R. S. and Plumian Professor at Cambridge» (en anglès). Philosophical Transactions of the Royal Society of London, 73, 31-12-1783, pàg. 474–482. Arxivat de l'original el 2024-05-24. DOI: 10.1098/rstl.1783.0027. ISSN: 0261-0523 [Consulta: 24 maig 2024].
  12. Vogel, H. C. «Spectrographische Beobachtungen an Algol». Astronomische Nachrichten, 123, 19, 1890-01, pàg. 289–292. Arxivat de l'original el 2024-05-24. DOI: 10.1002/asna.18901231902. ISSN: 0004-6337 [Consulta: 24 maig 2024].
  13. «International Astronomical Union | IAU». Arxivat de l'original el 2020-04-11. [Consulta: 24 maig 2024].
  14. Beta Persei, American Association of Variable Star Observers. https://web.archive.org/web/20030705115540/http://www.aavso.org/vstar/vsots/0199.shtml
  15. 15,0 15,1 15,2 15,3 15,4 Kolbas, V.; Pavlovski, K.; Southworth, J.; Lee, C.-U.; Lee, D.-J. «Spectroscopically resolving the Algol triple system». Monthly Notices of the Royal Astronomical Society, 451, 4, 30-06-2015, pàg. 4150–4161. Arxivat de l'original el 2024-05-24. DOI: 10.1093/mnras/stv1261. ISSN: 0035-8711 [Consulta: 24 maig 2024].
  16. Moore, Patrick. The Data Book of Astronomy. CRC Press, 2000. ISBN 978-0-429-09287-9.  Arxivat 2024-05-24 a Wayback Machine.
  17. Levy, David H. Observing variable stars: a guide for the beginner. 1st pbk. ed. (with corrections). Cambridge, U.K. ; New York: Cambridge University Press, 1998. ISBN 978-0-521-62755-9. 
  18. Čokina, M.; Maslej-Krešňáková, V.; Butka, P.; Parimucha, Š. «Automatic classification of eclipsing binary stars using deep learning methods». Astronomy and Computing, 36, 2021-07, pàg. 100488. Arxivat de l'original el 2024-05-24. DOI: 10.1016/j.ascom.2021.100488. ISSN: 2213-1337 [Consulta: 24 maig 2024].

Enllaços externs

[modifica]

Coordenades: Sky map 03h 08m 10.1315s; +40° 57′ 20.332″