NGC 869

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula d'objecte astronòmicNGC 869
NGC869NGC884.jpg
Tipuscúmul obert Modifica el valor a Wikidata
Descobert perHiparc de Nicea Modifica el valor a Wikidata
Data descobriment130 aC Modifica el valor a Wikidata
Constel·lacióPerseu Modifica el valor a Wikidata
ÈpocaJ2000.0 Modifica el valor a Wikidata
Característiques físiques i astromètriques
Distància de la Terra2.079 pc [1] Modifica el valor a Wikidata
Magnitud aparent (V)3,7[2] Modifica el valor a Wikidata
Paral·laxi0,3942 mas[3] Modifica el valor a Wikidata
Moviment propi−1,0831 mas/a (declinació)[3]
−0,6943 mas/a (ascensió recta)[3]
−1,083 mas/a (declinació)[3]
−0,694 mas/a (ascensió recta)[3] Modifica el valor a Wikidata
Velocitat radial−38,9 km/s[4] Modifica el valor a Wikidata
Ascensió recta (α)2h 19m 0s[5] Modifica el valor a Wikidata
Declinació (δ)57° 7' 41.88''[5] Modifica el valor a Wikidata
Company deNGC 884 Modifica el valor a Wikidata
Part deCúmul doble de Perseu i Via Làctia Modifica el valor a Wikidata
Catàlegs astronòmics
NGC869 Modifica el valor a Wikidata

NGC 869 és un cúmul obert localitzat a 7600 anys llum[6] en la constel·lació de Perseu. El cúmul té una edat aproximada de 13 milions d'anys. És el més occidental del Doble Cúmul amb NGC 884. Localitzats en l'associació Perseu OB1 tots dos cúmuls estan físicament un prop de l'altre, a solo uns centenars d'anys llum de distància. Els cúmuls van ser registrats per primera vegada per Hiparc de Nicea, però és probable que es coneguin des de l'antiguitat.

El Doble Cúmul és un favorit dels astrònoms aficionats. Aquests cúmuls brillants sovint es fotografien o s'observen amb petits telescopis. Fàcils de trobar, són visibles a simple vista entre les constel·lacions de Perseu i Casiopea com una taca brillant en el cel d'hivern de la Via Làctia.

Amb petits telescopis el cúmul apareix com un bell conjunt d'estels brillants localitzats en un ric camp estel·lar. Dominat per estels blaus brillants el cúmul també alberga uns quants estels taronges que afegeixen interès visual.

De vegades conegut com a h Per aquesta denominació probablement es refereix a un estel proper més tènue.

Vegeu també[modifica]

Referències[modifica]

  1. «Astrophysical parameters of Galactic open clusters» (en anglès). Astronomy and Astrophysics, 3, 18-07-2005, pàg. 1163–1173. DOI: 10.1051/0004-6361:20042523.
  2. Afirmat a: SIMBAD.
  3. 3,0 3,1 3,2 3,3 3,4 Stefano Bertone «Gaia Data Release 2. Observational Hertzsprung-Russell diagrams» (en anglès). Astronomy and Astrophysics, agost 2018, pàg. A10. DOI: 10.1051/0004-6361/201832843.
  4. Andrea Kunder «A RAVE investigation on Galactic open clusters» (en anglès). Astronomy and Astrophysics, abril 2017, pàg. 106–106. DOI: 10.1051/0004-6361/201630012.
  5. 5,0 5,1 «The orbits of open clusters in the Galaxy» (en anglès). Monthly Notices of the Royal Astronomical Society, 4, 11-11-2009, pàg. 2146–2164. DOI: 10.1111/J.1365-2966.2009.15416.X.
  6. Slesnick, Catherine L. «THE STAR FORMATION HISTORY AND MASS FUNCTION OF THE DOUBLE CLUSTER h AND chi PERSEI» (en anglès). The Astrophysical Journal, 576. Bibcode: 2002ApJ...576..880S. DOI: 10.1086/341865 [Consulta: 23 octubre 2013].

Enllaços externs[modifica]