Melotte 20
 Melotte 20 | |
|---|---|
 | |
| Tipus | cúmul obert  |
| Descobert per | Giovanni Battista Odierna[1] |
| Data de descobriment | 1654[1] |
| Epònim | Mirfak |
| Constel·lació | Perseu |
| Època | J2000.0 |
| Característiques físiques i astromètriques | |
| Distància de la Terra | 172,4 pc [2] 190 pc [3] |
| Radi | 13,3 pc[4] |
| Magnitud aparent (V) | 1,2 (banda V)[1] |
| Paral·laxi | 5,718 mas[5] |
| Moviment propi (declinació) | −25,556 mas/a [5] |
| Moviment propi (ascensió recta) | 22,929 mas/a [5] |
| Velocitat radial | −0,29 km/s[5] |
| Ascensió recta (α) | 3h 26m 42s[6] |
| Declinació (δ) | 48° 48' -0''[6] |
| Metal·licitat | 0,14[7] |
| Catàlegs astronòmics | |
Melotte 20 (Catàleg Melotte) OCl 392.0 (Catalogue of Star Clusters and Associations) C 0318+484 (Catàleg Caldwell) [KPS2012] MWSC 0274 (Global survey of star clusters in the Milky Way. III. 139 new open clusters at high Galactic latitudes)
| |
Melotte 20, també anomenat cúmul d'Alfa Perseu o Collinder 39, és un cúmul obert en la constel·lació de Perseus. A l'ull nu, el grup consisteix en diversos estels del tipus espectral blau B estrelles de tipus. El membre més lluminós del cúmul és un supergegant groc-blanc de segona magnitud: Mirfak, també anomenat Alfa Persei. Els membres brillants també inclouen Delta, Sigma, Psi, 29, 30, 34 i 48 Persei.
El satèl·lit Hipparcos que capta imatges en infraroig ha fet un diagrama del color i la magnitud dels estels i ha establert que la distància del grup d'estals a la terra és de 172 parsecs.[8][9] La distància establerta per anàlisis independents concorden amb aquesta, així fent que el grup estigui bastant a prop en comparació amb l'escala de distàncies. L'edat d'aquest grup és aproximadament de 50-70 milions d'anys.[10][11]
Membres[modifica]
| Designacionts | Tipus espectral i classe de lluminositat
|
Comentaris |
|---|---|---|
| α Per (33 Per) | F5Ib | |
| δ Per (39 Per) | B5III | |
| ε Per (45 Per) | B1V | |
| ψ Per | B5Ve | |
| 29 Per | B3V | |
| 30 Per | B8V | |
| 34 Per | B3V | |
| 48 Per | B3Ve |
Referències[modifica]
- ↑ 1,0 1,1 1,2 URL de la referència: http://messier.seds.org/xtra/ngc/alphaper.html.
- ↑ URL de la referència: http://www.aanda.org/articles/aa/pdf/2009/13/aa11382-08.pdf.
- ↑ Ralf-Dieter Scholz «Astrophysical parameters of Galactic open clusters» (en anglès). Astronomy and Astrophysics, 3, 18-07-2005, pàg. 1163–1173. DOI: 10.1051/0004-6361:20042523.
- ↑ URL de la referència: http://iopscience.iop.org/article/10.1086/503900/pdf.
- ↑ 5,0 5,1 5,2 5,3 Stefano Bertone «Gaia Data Release 2. Observational Hertzsprung-Russell diagrams» (en anglès). Astronomy and Astrophysics, agost 2018, pàg. A10. DOI: 10.1051/0004-6361/201832843.
- ↑ 6,0 6,1 Ralf-Dieter Scholz «Global survey of star clusters in the Milky Way» (en anglès). Astronomy and Astrophysics, octubre 2013, pàg. 53–53. DOI: 10.1051/0004-6361/201322302.
- ↑ Martin Netopil «On the metallicity of open clusters» (en anglès). Astronomy and Astrophysics, gener 2014, pàg. 93–93. DOI: 10.1051/0004-6361/201322559.
- ↑ van Leeuwen, F. "Parallaxes and proper motions for 20 open clusters as based on the new Hipparcos catalogue", A&A, 2009
- ↑ Majaess, D.; Turner, D.; Lane, D.; Krajci, T. "Deep Infrared ZAMS Fits to Benchmark Open Clusters Hosting delta Scuti Stars", JAAVSO, 2011
- ↑ Prosser, Charles F.; Randich, Sofia; Stauffer, Joh R.; Schmitt, J. H. M. M.; Simon, Theodore «ROSAT Pointed Observations of the Alpha Persei Cluster». Astronomical Journal, 112, octubre 1996, pàg. 1570. Bibcode: 1996AJ....112.1570P. DOI: 10.1086/118124.
- ↑ Paunzen, E., Mermilliod, J.-C. "WEBDA: Alpha Persei"
Enllaços externs[modifica]
- Alpha Persei Moving Cluster, Mel 20
- The Alpha Persei Cluster (Mel 20) Arxivat 2017-04-08 a Wayback Machine.
- Spectral types in the Alpha Persei Cluster
