GK Persei
 | |
| Dades d'observació | |
|---|---|
| Constel·lació | Perseu |
| Ascensió recta (α) | 52,800040261208 ° |
| Declinació (δ) | 43,904296513911 ° |
| Variabilitat | Nova |
| Característiques físiques | |
| Tipus espectral | Be+K2sdI* |
| Més informació | |
| id. SIMBAD | V* GK Per |
| Codi de catàleg |
HD 21629 (Henry Draper Catalogue) HR 1057 (Catàleg d'Estrelles Brillants) KPD 0327+4343 () AAVSO 0324+43 (Associació Americana d'Observadors d'Estrelles Variables) PLX 728 (Catàleg General de Paral·laxis Estel·lars Trigonomètriques) BD+43 740a (Bonner Durchmusterung) CSI+43 740 2 (Catàleg d'Identificacions Estel·lars) GCRV 54133 (General Catalogue of Stellar Radial Velocities) GCRV 1932 (General Catalogue of Stellar Radial Velocities) V* GK Per (Catàleg General d'Estrelles Variables) PLX 728.00 (Catàleg General de Paral·laxis Estel·lars Trigonomètriques) 1RXS J033111.9+435427 (1RXS  )2MASS J03311201+4354154 (2MASS) |
 | |
GK Persei (GK Per) és un estel en la constel·lació de Perseu i una de les noves millor conegudes.[1] Es troba a la regió entre Algol (β Persei) i Mirfak (α Persei). En condicions normals la seva magnitud aparent és +13,1.
Coneguda també com Nova Persei 1901, va ser descoberta el 21 de febrer de 1901 quan va aconseguir un màxim de magnitud +0,2, rivalitzant amb Vega (α Lyrae). Va augmentar la seva lluminositat unes 10.000 vegades en sols dos dies. Es va anar apagant fins a magnitud 2 sis dies després, i fins a magnitud 6 dues setmanes més tard. A partir d'aquí va començar a oscil·lar durant diversos mesos, disminuint la seva lluentor fins que ja no va ser visible a ull nu. La nova va tornar a la seva lluentor normal (magnitud +13) després d'onze anys.[2] Des de 1966 fins a l'actualitat, GK Persei ha mostrat esclats recurrents de 3 magnituds cada 3 o 4 anys.
GK Persei és un estel binari i una nova inusual. Les dues components estan relativament allunyades, la qual cosa fa difícil la cessió de matèria de l'estel principal a la nana blanca. Es pensa que l'estel principal, de tipus espectral K2, està propera a abandonar la seqüència principal augmentant significativament el seu diàmetre.[3]
Després de l'explosió com nova clàssica en 1901, GK Persei ha començat a mostrar característiques pròpies d'una variable cataclísmica de tipus nova nana a partir de 1966. El descobriment de radiació X emesa pel sistema ha permès classificar GK Persei com un estel DQ Herculis, en funció de la intensitat del camp magnètic de la nana blanca.
Cultura popular[modifica]
- GK Persei és la nova que apareix esmentada al final del relat Beyond the Wall of Sleep. de l'escriptor H. P. Lovecraft.[4]
Referències[modifica]
- ↑ V* GK Per -- Cataclysmic Variable Star (SIMBAD)
- ↑ GK Persei (Nova Persei 1901) (AAVSO)
- ↑ GK Persei (Jumk.de/astronomie)
- ↑ S. T. Joshi and David E. Schultz, "Beyond the Wall of Sleep", An H. P. Lovecraft Encyclopedia, p. 19.
