Vés al contingut

Plantago

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula d'ésser viuPlantago Modifica el valor a Wikidata

plantatge gros Modifica el valor a Wikidata
Taxonomia
Super-regneEukaryota
RegnePlantae
OrdreLamiales
FamíliaPlantaginaceae
GènerePlantago Modifica el valor a Wikidata
L., 1753
Tipus taxonòmicPlantago major Modifica el valor a Wikidata

El plantatge, nom científic Plantago, és un gènere de plantes amb flor de l'ordre de les lamials (Lamiales).[1]

Els noms genèrics en català són:

  • herba pucera
  • plantatge
  • saragatona

Tot i ser molt variable segons les espècies, el gènere té alguns trets comuns.[2] La inflorescència és en espiga, amb bràctees amb un nervi central verd amb voravius escariosos.[2] Les flors a l'extrem de tiges de 5-40 cm tenen forma de corol·la, amb calze amb 4 sèpals soldats a la base, escariosos, amb nervi central verd; i corol·la amb 4 pètals formant un tub escariós. Té quatre estams amb filaments llargs en plena floració, amb anteres d’un groc blanquinós, amb el connectiu prolongat per una punxeta.[2] Ovari bilocular. Fruit en càpsula (pixidi) s’obrint transversalment, ovoide, amb llavors naviculades de color marró més o menys clar o vermellós, brillants.[2] Es polinitzen pel vent.

Origen del nom

[modifica]

El nom corrent de la planta en llàti clàssic era plantago, (genitiu plantaginis)[3] i va ser triat per Linnaeus per al nom científic. La mateixa paraula va evolucionar normalment per donar la paraula catalana «plantatge» com moltes paraules llatines amb el sufix -(a)go -(a)ginis com per exemple imago → imatge. És un dels sufixos llatíns molt productiu per a formar paraules agrícoles.[4] L'arrel del mot és planta, igual que en català, «planta del peu».[5]

Usos

[modifica]

Algunes plantatges s'han utilitzat en la medicina popular.[6] Certes espècies, sobretot la saragatona de l'Índia (Plantago ovata) es cultiven per a la producció de la glicoproteïna mucílag amb propietats d'emol·lient i són prometedores, com que es poden conrear en sols pobres o salins.[7] En la indústria alimentaria el mucilag es fa servir com a agent gelificant. A l'horticultura es pot fer servir per la seva capacitat de retenir l'aigua quan es sembra gespa o transplanta arbres.[7]

La saragatona de l'Índia s'utilitza a la medicina ayurvèdica per al tractament de problemes gastrointestinals.[cal citació]

Taxonomia

[modifica]

És un gènere gran, amb unes 200 espècies. Cal destacar:

Galeria

[modifica]

Referències

[modifica]
  1. «Plantago». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  2. 2,0 2,1 2,2 2,3 «Plantatge». Jardi Botanic Gombrèn. [Consulta: 13 abril 2021].
  3. Seva i Llinares, Antoni. «plantago». A: Diccionari Llatí-Català, 1993 (2007), p. 1056. ISBN 978-84-7739-631-4. 
  4. Holton, David «Medieval and Modern Greek». The Classical Review, 35, 1, 1985, pàg. 97–99. ISSN: 0009-840X.
  5. Bruguera i Talleda, Jordi; Fluvià i Figueras, Assumpta. «planta I,9 plantatge». A: Diccionari etimològic, 1996 (2004, 4a edició), p. 717-718. ISBN 9788441225169. 
  6. Ferran Turmo i Gort, Ferran. «Herbes - El plantatge». Plantes del nostre entorn. [Consulta: 13 abril 2021].
  7. 7,0 7,1 Hanson et alii, 2021.

Bibliografia

[modifica]
  • Cho, Y.; Mower, J. P., Qiu, Y.-L. & Palmer, J. D. (2004). Mitochondrial substitution rates are extraodinarily elevated and variable in a genus of flowering plants. Proceedings of the National Academy of Science 101: 17741-17746
  • Dagar, J. C.; Kumar, Y.; Tomar, O. S. «Cultivation of medicinal isabgol (Plantago ovata) in alkali soils in semiarid regions of Northern India» (en anglès). Land Degradation & Development, 17, 3, 2006, pàg. 275–283. DOI: 10.1002/ldr.700. ISSN: 1099-145X.
  • Rahn, K. (1996). A phylogenetic study of the Plantaginaceae. Botanical Journal of the Linnean Society 120: 145-198
  • Rønsted, N.; Chase, M. W.; Albach, D. C. & Bello, M. A. (2002). Phylogenetic relationships within Plantago (Plantaginaceae): evidence from nuclear ribosomal ITS and plastid TrnL-F sequence data. Botanical Journal of the Linnean Society 139: 323-338

Enllaços externs

[modifica]
  • Grieve, Margaret. «Common Plantain» (en anglès). Mrs. Grieve's Herbal, 1931.
  • Hanson, C.V.; Oelke, E.A.; Putnam, D.H.; Oplinger, E.S. «Psyllium» (en anglès). Alternativ Field Crops Manual, 2021.
  • «Plantain» (en anglès). Edible Plants. Northern Bushcraft.