Isaac Barrow

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search
Infotaula de personaIsaac Barrow
StatueOfIsaacBarrow.jpg
Estàtua a la capella del Trinity College (Cambridge) per Matthew Noble (1818-1876)
 Vice-chancellor Tradueix 

Biografia
Naixement Octubre de 1630
Londres, Anglaterra
Mort 4 de maig de 1677(1677-05-04) (als 46 anys)
Londres, Anglaterra
Lloc d'enterrament abadia de Westminster
Religió Anglicana
Educat a Universitat de Cambridge
Es coneix per Càlcul de tangents
Teorema fonamental del càlcul
Primer professor lucasià
Activitat
Director de tesi Vincenzo Viviani
Camp de treball Física, matemàtiques i teologia
Ocupació Matemàtiques
Organització Universitat de Cambridge
Gresham College
Influències de
Obra
Estudiant doctoral Isaac Newton
Modifica dades a Wikidata

Isaac Barrow va ser un matemàtic anglès, del segle XVII, primer catedràtic lucasià i mestre d'Isaac Newton.

Vida[modifica]

Barrow era fill d'un pròsper industrial de la llenceria: la seva mare va morir quan ella era un nen i el seu pare el va enviar a la Charterhouse school, on la seva despreocupació i la seva afició per les baralles, van causar molt mala impressió.[1] Encara que la cronologia del jove Barrow és una mica confusa, sembla que va estar a l'escola de Felsted,[2] dirigida per Martin Holbeach, durant uns quatre anys.[3]

Les seves posicions monàrquiques i anglicanes, com les de la seva família, li van ocasionar problemes durant la guerra civil anglesa; tot i així va aconseguir ser admès al Trinity College (Cambridge) el 1646, on el seu mestre seria el dogmàtic purità Thomas Hill, qui exerciria una notable influència en Barrow,[4] tot i que el seu tutor va ser el filòleg James Duport,[5] i Barrow es va especialitzar en filologia clàssica i semítica graduant-se el 1649.

Probablement va començar els seus estudis de matemàtiques vers el 1648 o 1649 sota John Smith.[6]

El 1654, James Duport va ser obligat a resignar per les seves posicions reialistes, i Barrow, amb el suport d'altres professors va optar al seu lloc, però no el va obtenir.[7] Altres intents de trobar-li un lloc acadèmic adequat van resultar infructuosos i Barrow es va esmerçar en els seus estudis matemàtics fins que va decidir marxar al continent viatjant durant uns quants anys per França, Itàlia, Constantinoble, Alemanya i Holanda.[1] A París va mantenir llargues converses amb Gilles Personne de Roberval i a Florència amb Vincenzo Viviani, l'últim deixeble de Galileo Galilei. Retorna a Cambridge el setembre de 1659.[8]

Immediatament del seu retorn és ordenat sacerdot i obté el lloc de professor de grec a la Universitat de Cambridge. Dos anys més tard, el 1662, serà nomenat professor de geometria del Gresham College de Londres, càrrec que compatibilitza amb el de Cambridge.[1]

El 1663, en crear-se la Càtedra Lucasiana de Matemàtiques a la Universitat de Cambridge, serà nomenat el primer titular d'aquesta, càrrec que mantindrà fins a la seva dimissió el 1669, en què serà succeït per Isaac Newton, el més important dels seus deixebles com a catedràtic de matemàtiques.

A partir de 1669, la seva obra serà teològica; nomenat capellà reial per Carles II d'Anglaterra el 1670 i master del Trinity College el 1673.

Obra[modifica]

La seva obra matemàtica es redueix a una edició dels Elements d'Euclides (1659) i una altra de La Data (Δεδομένα), també d'Euclides (1657).[9] Es tracta fonamentalment d'edicions de l'obra euclidiana adaptant-la al nou llenguatge formal de les matemàtiques que havia aparegut en el segle XVII. El mateix Barrow diu en el prefaci que hagués tingut prou amb l'edició d'André Tacquet si no s'hagués limitat a vuit llibres, en comptes dels quinze originals.[10]

Més interès tenen els llibres que es van editar després d'haver abandonat la càtedra lucasiana:

  • Lectiones Mathematicae: es tracta de les classes que va donar en fer-se càrrec de la càtedra lucasiana els anys 1664, 1665 i 1666. Ven ser editades en forma de llibre el 1685. Les classes tracten dels principis generals de les matemàtiques, fent referència a les polèmiques i crítiques aparegudes i amb una reivindicació final de la teoria de les proporcions d'Euclides.[11] Cal notar que Barrow defens la superioritat de la geometria sobre l'aritmètica, basant-se en el fet que els nombres només mostren punts específics de les magnituds contínues tractades per la geometria.[12]
  • Lectiones Geometricae: publicat el 1670.
  • Lectiones Opticae: publicat el 1670 juntament amb l'anterior. Potser és en aquest llibre, discutit a bastament amb Newton, on es va desenvolupar amb més claredat el programa matematitzador de la natura que no farà més que créixer en els anys següents.[13]

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 1,2 Child, pàgina 6.
  2. La mateixa a la que havia assistit John Wallis.
  3. Feingold, pàgina 4.
  4. Feingold, pàgines 5-6.
  5. Feingold, pàgines 11-13.
  6. Feingold, pàgina 19.
  7. Feingold, pàgina 37.
  8. O'Connor i Robertson, MacTutor History of Mathematics.
  9. Child, pàgina 8.
  10. Whewer, pàgina vi.
  11. Whewer, pàgina viii.
  12. Panza, pàgines 366 i següents.
  13. Malet, pàgina 524.

Bibliografia[modifica]

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Isaac Barrow Modifica l'enllaç a Wikidata