Vincenzo Viviani

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search
Infotaula de personaVincenzo Viviani
Vincenzo Viviani.jpeg
Retrat de Vincenzo Viviani per Domenico Tempesti (1652-1718)
Dades biogràfiques
Naixement 5 d'abril de 1622
Florència, Gran Ducat de Toscana, avui Itàlia
Mort 22 de setembre de 1703(1703-09-22) (als 81 anys)
Florència, Gran Ducat de Toscana, avui Itàlia
Sepultura Basílica de la Santa Creu
Es coneix per Corba de Viviani
Teorema de Viviani
Activitat professional
Director de tesi Galileo Galilei
Ocupació Matemàtiques
Física
Mestres Galileo Galilei
Influències de Galileo Galilei
Va influir a Guido Grandi
Obra
Estudiants de doctorat Isaac Barrow
Altres dades
Membre de
Premis i reconeixements
Modifica dades a Wikidata

Vincenzo Viviani va ser un físic i matemàtic florentí, del segle XVII difusor de l'obra de Galileu.

Vida[modifica]

Nascut en una família de nobles florentins, va ser educat al col·legi jesuïta de Florència. El seu professor de matemàtiques, Clemente Settimi, en adonar-se de les extraordinàries habilitats del seu deixeble, el va presentar el 1638 al Gran Duc de Toscana, Ferran II de Mèdici, qui el va destinar al servei de Galileo Galilei que es trobava reclòs a Arcetri degut a la condemna vaticana de les seves doctrines. Viviani, doncs, va ser el secretari i amanuense dels últims anys de la vida de Galileu, pel qui va contraure una veneració incondicional.

Poc abans de la mort de Galileu (gener de 1642), va rebre la visita de Torricelli, qui també va quedar impressionat per les habilitats de Viviani, de tal forma que quan Torricelli va ocupar el lloc de matemàtic ducal en substitució de Galileu, va mantenir Viviani com el seu ajudant.

En morir Torricelli (1647) va obtenir el càrrec de professor de matemàtiques de la família ducal i d'enginyer civil i militar de les fortificacions i del sistema hidràulic del Ducat. Càrrecs que va exercir fins a la seva mort.

Va ser també professor de l'Accademia del Cimento, membre de la Royal Society (1696) i un dels vuit membres estrangers de l'Académie Royale des Sciences (1699).

Palazzo dei Cartelloni (Palazzo Viviani), Florència

La seva veneració per Galileu es va fer palesa quan el 1737 el Vaticà va autoritzar l'enterrament de Galileu a la l'església de la Santa Croce: la monumental tomba de Galileu va ser construïda amb els diners que Viviani havia deixat a tal efecte. Les despulles de Viviani també van ser traslladades a la mateixa tomba

D'altra banda, el Palazzo Viviani a la Via Sant'Antonino de Florència, l'habitatge de la seva família, és conegut avui en dia pels florentins com el Palazzo dei Cartelloni (Palau dels cartells), pels grans cartells de pedra que Viviani va fer afegir a la seva façana (i el bust que corona la porta) en honor del seu mestre, amic i segon pare, Galileu, glosant la seva vida i els seus assoliments.

Obra[modifica]

Després de la mort de Galileu, Viviani va escriure una biografia del seu mestre. La seva intenció era fer una edició completa de les obres de Galileu, però no va dur a terme el projecte per l'oposició de l'Església.[1]

Les seves obres publicades són:

  • De maximis et minimis geometrica divinatio in quintum Conicorum Apollonii Pergaei, adhuc desideratum (Florència, 1659), en el que intenta endevinar que devia dir el llibre cinquè de les Cóniques d'Apol·loni del que només se'n conservaven en aquella època el quatre primers llibres. El descobriment, anys més tard, dels tres llibres següents (en una versió àrab), va demostrar que Viviani no anava pas gaire desencaminat.
  • Quinto libro di Euclide, ovvero scienza universale delle proporzioni, spiegate colla dottrina del Galileo (Florència, 1674)
  • Diporto geometrico (Florència, 1676)
  • Enodatio problematum universis geometricis praepositorum a D. Claudio Comiers (Florència, 1677)
  • Discorso intorno al difendersi dai riempimenti e dalla corrosione dei fiumi (Florència, 1688)
  • Elementi piani e solidi di Euclide agl’illustrissimi Sig. dell’ Accademia de’ Nobili (Florància, 1690) una traducció a l'italià dels Elements d'Euclides que va ser reeditada nombroses vegades.
  • Formazione e misura di tutti i cieli (Florència, 1692)
  • De locis solidis secunda divinatio geometrica in quinque libros iniura temporum amissos. Aristaei senioris geometrae (Florència, 1702), en el que intenta reproduir el llibre perdut d'Aristeu.

També va col·laborar amb Torricelli en els experiments sobre la variació de la pressió atmosfèrica amb l'alçada i amb Borelli en la determinació de la velocitat del so.

Referències[modifica]

  1. Pickover, pàgin150.

Bibliografia[modifica]

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Vincenzo Viviani Modifica l'enllaç a Wikidata