Guido Grandi

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search
Infotaula de personaGuido Grandi
Guidograndi.jpg
Dades biogràfiques
Naixement 1 d'octubre de 1671
Cremona, Milanesat, avui Itàlia
Mort 4 de juliol de 1742(1742-07-04) (als 70 anys)
Pisa, Ducat de la Toscana, avui Itàlia
Religió Catolicisme
Es coneix per Rosa de Grandi
Sèrie de Grandi
Corba d'Agnesi
Activitat professional
Camp de treball Matemàtiques
Ocupació Matemàtiques
Organització Universitat de Pisa
Influències de
Orde Orde de sant Benet
Obra
Obres destacades rosa
Clelia
Premis i reconeixements
Modifica dades a Wikidata
De infinitis infinitorum

Luigi Guido Grandi (batejat com Francesco Lodovico) va ser un matemàtic i monjo camaldulenc italià conegut pels seus treballs en mecànica i hidràulica.

Vida[modifica]

Grandi va estudiar al col·legi jesuïta de la seva ciutat natal, Cremona. El 1687 va rebre classes de llatí (no de matemàtiques) de Girolamo Saccheri, qui li va transmetre el seu interès per la filosofia. Aquest mateix any, ingressà en el monestir camaldulès de Sant Apollinare a Ravenna i l'any següent professà les ordes i es va canviar els seus noms de bateig pel de Luigi Guido.[1] El 1692 és enviat a Roma per acabar els seus estudis de teologia, en els que es gradua dos anys més tard.

El 1694 és enviat al monestir de l'orde a Florència on, en un ambient més intel·lectual, començarà a estudiar l'obra de Descartes[2] i donarà les classes de matemàtiques al monestir.[3] A Florència, era inevitable que entrés en contacte amb Vincenzo Viviani, el matemàtic més important de la ciutat, deixeble i defensor de Galileo Galilei. La primera obra de Grandi el 1699 serà, precisament, una solució a un problema plantejat per Viviani.[4]

Aquesta solució, li a donar un cert prestigi; per això, quan el 1700 és cridat a Roma, Cosme III de Mèdici gran duc de Toscana, farà tot el possible per retenir-lo a Florència. El 1707 Grandi és nomenat matemàtic del Gran Ducat de Toscana. El 1709 és escollit fellow de la Royal Society. En aquesta època manté una intensa correspondència amb Jakob Hermann, aleshores catedràtic a la universitat de Pàdua.[5]

A partir de 1714 serà professor i catedràtic de matemàtiques de la Universitat de Pisa, càrrec que compatibilitzarà amb altres càrrecs d'assessorament al Gran Ducat com el de superintendent de les aigües.

A partir de 1737 va començar a patir una demència i el 1740 havia perdut pràcticament la memòria.

Obra[modifica]

Les seves obres matemàtiques més importants són:[6]

  • Geometrica divinatio Vivianeorum problematum (Florència, 1699), que no inclou només la solució del problema de Viviani, sinó moltes altres curiositats geomètriques del mateix estil.
  • Geometrica demonstratio theorematum Hugenianorum circa logisticam seu logarithnticam (Florència, 1701), on estudia la corba logarítmica proposada per Christiaan Huygens.
  • Quadratura circuli et hyperbolae (Pisa, 1703, 1710), amb el que va introduir el càlcul infinitesimal a Itàlia.
  • De infinitis infinitorum et infinite parvorum (Pisa, 1710)
  • Florum geometricarum manipulus als Philosophical Transactions de la Royal Society (1723)
  • Flores geometrici ex rhodonearum et cloeliarum curvarum descriptione resultantes (Florència, 1728), ampliació de l'anterior i on descriu i estudia la corba rodonea o Rosa de Grandi.
  • Elementi geometrici piani e solidi di Euclide, posti brevemente in volgare (Florència, 1731), una versió dels Elements d'Euclides,
  • Istituzioni di aritmetica pratica (Florència, 1740)
  • Istituzioni geometriche (Florència, 1741).

També va escriure obres teològiques, històriques i biografies de frares camaldulencs.

Referències[modifica]

  1. Ortes, pàgina 4.
  2. Ortes, pàgines 10-11.
  3. Baldini, Dizionario Biografico degli Italiani.
  4. Ortes, pàgina 13.
  5. La correspondència amb Jakob Hermann ha estat publicada per Mazzone, Silvia; Roero, Clara Silvia (eds.). Guido Grandi and Jacob Hermann, Carteggio (1708-1714). Florence: L.S. Olschki, 1992. ISBN 9788822240026. 
  6. Natucci, Dictionary of Scientific Biography

Bibliografia[modifica]

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Guido Grandi Modifica l'enllaç a Wikidata
  • O'Connor, John J.; Robertson, Edmund F. «Guido Grandi» (en anglès). MacTutor History of Mathematics archive. (anglès)
  • Natucci, A. Grandi, Guido. Complete Dictionary of Scientific Biography. 2008. Encyclopedia.com. Consulta 10 setembre 2014.
  • «Grandi, Guido»., The Galileo Project, Richard Westfall.