Johann Peter Gustav Lejeune Dirichlet

Johann Peter Gustav Lejeune Dirichlet
Johann Peter Gustav Lejeune Dirichlet
Dades biogràfiques
Naixement	13 de febrer de 1805 Düren, Rin del Nord-Westfàlia
Mort	5 de maig de 1859(1859-05-05) (als 54 anys) Göttingen
Sepultura	Stadtfriedhof de Göttingen 51° 31′ 50″ N, 9° 54′ 31″ E
Nacionalitat	Alemanya
Ciutadania	Prussiana
Alma mater	Universitat de Bonn
Es coneix per	Sèrie de Dirichlet Problema de Dirichlet Funció eta de Dirichlet Caràcter de Dirichlet Àlgebra de Dirichlet Teorema de les unitats de Dirichlet
Activitat professional
Director de tesi	Siméon Denis Poisson i Jean Baptiste Joseph Fourier
Camp de treball	Teoria de nombres
Ocupació	Matemàtiques
Organització	Universitat de Breslau Universitat de Berlín Universitat de Göttingen
Obra
Estudiants de doctorat	Ferdinand Eisenstein Leopold Kronecker Rudolf Lipschitz Carl Wilhelm Borchardt
Altres estudiants notables	Moritz Cantor Elwin Bruno Christoffel Richard Dedekind Alfred Enneper Eduard Heine Bernhard Riemann Ludwig Schläfli Ludwig von Seidel Wilhelm Weber Julius Weingarten
Dades familiars
Cònjuge	Rebekka Mendelssohn (germana de Felix Mendelssohn)
Premis i reconeixements
Pour le Mérite (Classe civil, 1855)

Johann Peter Gustav Lejeune Dirichlet (Düren, Rin del Nord-Westfàlia, 13 de febrer, 1805 – Göttingen, 5 de maig, 1859) fou un matemàtic alemany. Es va casar amb Rebecka Mendelssohn, provinent d'una distingida família de jueus conversos i germana del compositor Felix Mendelssohn. Succeí Gauss en la càtedra de matemàtiques de la Universitat de Göttingen.

Vida

Dirichlet va néixer a Düren (en aquella època part del Primer Imperi Francès), fill de l'administrador de correus de la ciutat i net d'un fabricant tèxtil nascut a la ciutat belga de Richelet, i que havia rebut de malnom le jeune de Richelet (d'on va procedir el cognom de Lejeune-Dirichlet). Va fer els seus estudis secundaris a Bonn i al col·legi jesuïta de Colònia, on va rebre classes d'un, aleshores, poc conegut Georg Simon Ohm.

El 1922 va a París per fer els seus estudis universitaris. Segueix classes al Collège de France i a la Sorbona mentre viu a casa del general Foy, fent de preceptor dels seus fills. Publica el seu primer article el 1825 amb el títol de Mémoire sur l’impossibilité de quelques équations indéterminées du cinquième degré, treball que permetrà que Legendre demostri el últim teorema de Fermat pel cas particular de n=5.

Amb el recolzament d'Alexander von Humboldt i de Gauss, va obtenir el 1827 un lloc de professor a la universitat de Breslau, Prússia (actualment Wroclaw, Polònia), però només hi serà un any ja que l 1828 és nomenat professor de l'Escola Militar de Berlín, lloc que compagina amb algunes classes a la universitat d'aquesta ciutat. El 1831 serà transferit de forma definitiva a la universitat de Berlín com professor titular.

Tomba de Dirichlet i la seva dona al cementiri de Göttingen

El 1832 es va cassar amb Rebekka Mendelssohn amb qui va tenir tres fills i una filla.

El 1855 va acceptar la proposta d'ocupar la càtedra de matemàtiques de la universitat de Göttingen, vacant per la mort de Gauss. El 1858, durant un viatge a Suïssa va patir un atac de cor i, a final del mateix any, moria la seva dona. Ell mateix va morir la primavera de l'any següent amb 54 anys.

Obra

Féu notables contribucions a moltes branques de les matemàtiques, per exemple, definí formalment el concepte de funció. Van ser estudiants seus Ferdinand Eisenstein, Leopold Kronecker i Rudolf Lipschitz.

Després de la seva mort, el seu deixeple i amic Richard Dedekind va recopilar, editar i publicar les seves lliçons i altres resultats en teoria de nombres amb el títol de Vorlesungen über Zahlentheorie (Lliçons sobre teoria de nombres). És famós per haver enunciat el Principi de les caselles, que s'anomena també, en el seu honor, Principi de Dirichlet.

Bibliografia

• Duke, William; Tschinkel, Yuri (eds.). Analytic Number Theory: A Tribute to Gauss and Dirichlet (en (anglès)). American Mathematical Society, Clay Mathematics Institute, 2007. ISBN 978-0-8218-4307-9. «Inclou l'article de Jürgen Elstrodt The Life and Work of Gustav Lejeune Dirichlet (1805–1859), pàgines 1 a 38.» 
• Fischer, Hans «Dirichlet's contributions to mathematical probability theory» (en (anglès)). Historia Mathematica, Vol. 21, Num. 1, 1994, pàg. 39-63. DOI: 10.1006/hmat.1994.1007. ISSN: 0315-0860.
• Goldstein, Catherine. «Johann Peter Gustav Lejeune-Dirichlet: Vorlesungen über Zahlentheorie, First Edition (1863)». A: Ivor Grattan-Guinness (ed.). Landmark Writings in Western Mathematics 1640-1940 (en (anglès)). Elsevier, 2005, p. 480-490. ISBN 0-444-50871-6. 
• Gorkin, Pamela; Smith, Joshua H. «Dirichlet: His Life, His Principle, and His Problem» (en (anglès)). Mathematics Magazine, Vol. 78, Num. 4, 2005, pàg. 283-296. ISSN: 0025-570X.
• Koch, Helmut. «Gustav Peter Lejeune Dirichlet». A: Heinrich Begehr, Helmut Koch, Jürg Kramer, Norbert Schappacher, Ernst-Jochen Thiele (eds.). Mathematics in Berlin (en (anglès)). Springer, 1998, p. 33-39. ISBN 978-3-7643-5943-0. 
• Scharlau, Winfried; Opolka, Hans. «Dirichlet». A: From Fermat to Minkowski (en (anglès)). Springer, 1985, p. 109-150. ISBN 978-1-4419-2821-4. 

Enllaços externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Johann Peter Gustav Lejeune Dirichlet

• Johann Peter Gustav Lejeune Dirichlet al Mathematics Genealogy Project.
• O'Connor, John J.; Robertson, Edmund F. «Johann Peter Gustav Lejeune Dirichlet» (en anglès). MacTutor History of Mathematics archive.