Johann Peter Gustav Lejeune Dirichlet

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Johann Peter Gustav Lejeune Dirichlet
Peter Gustav Lejeune Dirichlet.jpg
Johann Peter Gustav Lejeune Dirichlet
Naixement 13 de febrer de 1805
Düren, Rin del Nord-Westfàlia
Mort 5 de maig de 1859(1859-05-05) (als 54 anys)
Göttingen
Sepultura Stadtfriedhof de Göttingen
51° 31′ 50″ N, 9° 54′ 31″ E / 51.5305607°N,9.9084987°E / 51.5305607; 9.9084987
Nacionalitat Alemanya
Ciutadania Prússiana
Alma mater Universitat de Bonn
Es coneix per Sèrie de Dirichlet
Problema de Dirichlet
Funció eta de Dirichlet
Caràcter de Dirichlet
Àlgebra de Dirichlet
Teorema de les unitats de Dirichlet
Ocupació Matemàtiques
Institució Universitat de Breslau
Universitat de Berlín
Universitat de Göttingen
Cònjuge Rebekka Mendelssohn (germana de Felix Mendelssohn)
Director de tesi Siméon Denis Poisson
Joseph Fourier
Estudiants de doctorat Gotthold Eisenstein
Leopold Kronecker
Rudolf Lipschitz
Carl Wilhelm Borchardt
Altres estudiants notables Moritz Cantor
Elwin Bruno Christoffel
Richard Dedekind
Alfred Enneper
Eduard Heine
Bernhard Riemann
Ludwig Schläfli
Ludwig von Seidel
Wilhelm Weber
Julius Weingarten
Guardons
Pour le Mérite (Classe civil, 1855)
Modifica dades a Wikidata

Johann Peter Gustav Lejeune Dirichlet (Düren, Rin del Nord-Westfàlia, 13 de febrer, 1805Göttingen, 5 de maig, 1859) fou un matemàtic alemany. Es va casar amb Rebecka Mendelssohn, provinent d'una distingida família de jueus conversos i germana del compositor Felix Mendelssohn. Succeí Gauss en la càtedra de matemàtiques de la Universitat de Göttingen.[1]

Vida[modifica | modifica el codi]

Dirichlet va néixer a Düren (en aquella època part del Primer Imperi Francès), fill de l'administrador de correus de la ciutat i net d'un fabricant tèxtil nascut a la ciutat belga de Richelet, i que havia rebut de malnom le jeune de Richelet (d'on va procedir el cognom de Lejeune-Dirichlet).[2] Va fer els seus estudis secundaris a Bonn i al col·legi jesuïta de Colònia, on va rebre classes d'un, aleshores, poc conegut Georg Simon Ohm.[3]

El 1922 va a París per fer els seus estudis universitaris. Segueix classes al Collège de France i a la Sorbona mentre viu a casa del general Foy, fent de preceptor dels seus fills.[4] Publica el seu primer article el 1825 amb el títol de Mémoire sur l’impossibilité de quelques équations indéterminées du cinquième degré, treball que permetrà que Legendre demostri el últim teorema de Fermat pel cas particular de n=5.[5]

Amb el recolzament d'Alexander von Humboldt i de Gauss, va obtenir el 1827 un lloc de professor a la universitat de Breslau, Prússia (actualment Wroclaw, Polònia), però només hi serà un any ja que l 1828 és nomenat professor de l'Escola Militar de Berlín, lloc que compagina amb algunes classes a la universitat d'aquesta ciutat. El 1831 serà transferit de forma definitiva a la universitat de Berlín com professor titular.[6]

Tomba de Dirichlet i la seva dona al cementiri de Göttingen

El 1832 es va cassar amb Rebekka Mendelssohn amb qui va tenir tres fills i una filla.

El 1855 va acceptar la proposta d'ocupar la càtedra de matemàtiques de la universitat de Göttingen, vacant per la mort de Gauss. El 1858, durant un viatge a Suïssa va patir un atac de cor i, a final del mateix any, moria la seva dona. Ell mateix va morir la primavera de l'any següent amb 54 anys.[7]

Obra[modifica | modifica el codi]

Féu notables contribucions a moltes branques de les matemàtiques, per exemple, definí formalment el concepte de funció. Van ser estudiants seus Ferdinand Eisenstein, Leopold Kronecker i Rudolf Lipschitz.

Després de la seva mort, el seu amic Richard Dedekind va recopilar, editar i publicar les seves lliçons i altres resultats en teoria de nombres amb el títol de "Lliçons sobre teoria de nombres". És famós per haver enunciat el Principi de les caselles, que s'anomena també, en el seu honor, Principi de Dirichlet.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Elstrodt, Jürgen «The Life and Work of Gustav Lejeune Dirichlet (1805–1859)» (PDF). Clay Mathematics Proceedings, 2007 [Consulta: 25 desembre 2007].
  2. Koch, pàgina 33.
  3. Gorkin & Smith, pàgina 284.
  4. Gorkin & Smith, pàgina 285.
  5. Elstrodt, pàgines 5-6.
  6. Elstrodt, pàgina 12.
  7. Gorkin & Smith, pàgina 286.

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Johann Peter Gustav Lejeune Dirichlet Modifica l'enllaç a Wikidata