Julius Wilhelm Richard Dedekind

De Viquipèdia
(S'ha redirigit des de: Richard Dedekind)
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Infotaula de personaRichard Dedekind
Richard Dedekind 1900s.jpg
Naixement 6 d'octubre de 1831
Brunsvic, Ducat de Brunswick-Lüneburg; avui Alemanya
Mort 12 de febrer de 1916(1916-02-12) (als 84 anys)
Brunsvic, Imperi Alemany; avui Alemanya
Sepultura Hauptfriedhof (Cementiri Principal) de Brunsvic
52° 15′ 21″ N, 10° 33′ 30″ E / 52.255764°N,10.558260°E / 52.255764; 10.558260
Alma mater Universitat de Göttingen
Es coneix per Anell de Dedekind
Construcció dels nombres reals
Funció eta de Dedekind
Funció zeta de Dedekind
Ideal
Tall de Dedekind
Ocupació Matemàtiques, Metamatemàtica
Institució ETH Zürich
Universitat Tècnica de Brunsvic
Ocupador Braunschweig University of Technology
Pares Julius Levin Ulrich Dedekind i Caroline Marie Henriette Emperius
Tesi Über die Elemente der Theorie der Euler'schen Integrale (1852)
Director de tesi Carl Friedrich Gauß
Tesi-2 Über die Einführung neuer Funktionen in der Mathematik (1854)
Influències de Dirichlet
Bernhard Riemann
Moritz Stern
Va influir a Georg Cantor
Modifica dades a Wikidata

Richard Dedekind (1831-1916) va ser un matemàtic alemany que va exercir una forta influència en els matemàtics posteriors, especialment en el camp de la teoria de nombres.

Vida[modifica | modifica el codi]

Dedekind va rebre la seva educació secundària a Brunsvic, la seva ciutat natal. Els últims dos anys al Collegium Carolinum, el mateix on avia estudiat Gauss cinquanta anys abans i del que el seu pare era administrador (actualment és la Universitat Tècnològica de Brunsvic). El 1850 va ingressar a la universitat de Göttingen,[1] on va seguir els cursos del seminari de matemàtiques i física de Moritz Stern[2] i on va ser un dels últims alumnes de Gauss, qui li va dirigir la tesi doctoral llegida el 1852 i que versava sobre les integrals de les funcions d'Euler.[3] Dos anys més tard (1854), llegia la seva conferència d'habilitació, just unes setmanes més tard que la del seu col·lega i amic Bernhard Riemann.[4]

Els quatre anys següents va romandre a la universitat de Göttingen com professor sense remuneració (Privatdozent) i sota la direcció de Dirichlet, qui havia substituït Gauss com a cap del departament després de la seva mort el 1855.

El 1858 va ser escollit com professor de matemàtiques de l'Escola Politècnica de Zuric,[5] fundada pocs anys abans i en la que serà el primer d'una llarga saga de grans professors.[6]

Tomba de Dedekind al Cementiri Principal de Brunsvic.

El 1862, quan la seva antiga escola de Brunsvic, el Collegium Carolinum, es va convertir en escola politècnica, va tornar a la seva ciutat natal com a professor de matemàtiques.[7] Dedekind no es va casar mai i va viure amb la seva germana Julia, soltera com ell. El 1894 es va jubilar, però va continuar donant classes ocasionalment i publicant articles, fins a la seva mort el 1916.

Obra[modifica | modifica el codi]

La obra de Dedekind s'associa sempre amb el tall de Dedekind:[8] un plantejament totalment nou i exacte per tractar el problema dels nombres irracionals.[9] Aquesta aportació va ser ampliada en el seu influent llibre de 1888 Was sind und was sollen die Zahlen? (Què son i què representen els nombres?), en el que presenta una teoria lògica del nombre i de la inducció completa.[10]

El 1863, Dedekind ja havia publicat les Vorlesungen über Zahlentheorie (Lliçons sobre Teoria de Nombres) basades en les classes de Dirichlet, però serà en la segona edició d'aquest llibre (1871) en la que afegirà el suplement 10é, en el que desenvolupa un altre de les seves aportacions fonamentals: la teoria dels ideals, que pot considerar-se un dels llocs de naixement de la teoria de conjunts.[11]

Les vacances de 1872, Dedekind va conèixer Georg Cantor a Interlaken,[12] des d'aquest moment va existir una viva interrelació entre ambdós personalitats, essent Dedekind un dels més ferms defensors de Cantor enfront dels atacs de Kronecker, el que li va costar una certa enemistat amb aquest i amb Ernst Kummer.[13]

Dedekind, a més, va ser un dels editors dels papers inèdits de Gauss i de Riemann.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. James, 2002, p. 196.
  2. Dugac, 1976, p. 14.
  3. James, 2002, p. 198.
  4. Dugac, 1976, p. 19.
  5. Scharlau, 1981, p. 14.
  6. Dugac, 1976, p. 24.
  7. Dugac, 1976, p. 25.
  8. Dugac, 1976, p. 43.
  9. Biermann, Complete Dictionary of Scientific Biography.
  10. Dugac, 1976, p. 79.
  11. Dugac, 1976, p. 29.
  12. Ferreirós, 1993, p. 346.
  13. Ferreirós, 1993, p. 352.

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Julius Wilhelm Richard Dedekind Modifica l'enllaç a Wikidata