Eduard Heine
Eduard Heine (Berlín, 16 de març de 1821 - Halle, 21 d'octubre de 1881) va ser un matemàtic alemany. El seu nom de pila era Heinrich Eduard, però publicava les seves obres amb el nom de Eduard Heine, probablement per a no ser confós amb el gran poeta alemany Heinrich Heine.[1]
Vida i obra
[modifica]Heine, fill d'un banquer, va rebre la seva primera educació de tutors particulars a casa seva. Després va estudiar al Köllnische Gymnasium de Berlín fins al seu ingrés a la universitat de Berlín el 1838. Només hi va romandre un semestre perquè es va traslladar a la universitat de Göttingen per estudiar amb Gauss.[2]
El 1840 torna a la universitat de Berlín, estudiant amb Dirichlet. Manté estretes relacions amb altres matemàtics com els seus professors Johann Encke i Jakob Steiner o com els seus col·legues Weierstrass, Kummer, Borchardt i Kronecker. El 1842 obté el seu doctorat i, després de continuar estudis a la universitat de Königsberg, obté la seva habilitació a la universitat de Bonn el 1844.
Després de dotze anys com a professor associat a Bonn, el 1856 és nomenat professor titular a la universitat de Halle de la qual arribarà a ser rector (1864-1866). El 1881, després d'un patiment sever i prolongat, va morir a Halle on està enterrat amb la seva filla, l'escriptora Anselma Heine (1855-1930).[2]
Heine va publicar una vintena d'articles (la majoria al journal de Crelle) entre els quals destaca el seu article de 1872 Die Elemente der Functionenlehre (Elements de teoria de funcions). En ell, introdueix el concepte de nombre real[3] en termes de seqüències fonamentals havent introduït una relació d'equivalència i ordre.[4] Aquesta aproximació és contemporània amb les de Dedekin i Cantor (aquest darrer havia estat deixeble seu a Halle i seria el seu successor a la càtedra). El seu nom és recordat sobre tot pel teorema de Heine-Borel sobre els recobriments.[5]
El seu llibre fonamental, publicat el 1861 i reeditat nombroses vegades, és el Handbuch der Kugelfunctionen (Manual d'harmònics esfèrics), que va ser utilitzat com text estàndard de funcions esfèriques fins ben entrat el segle xx.[6]
Referències
[modifica]- ↑ Dudley, 2002, p. 78.
- 1 2 Goebel et al., 2001, p. 1. Lebensdaten.
- ↑ Boniface, 2002, p. Cap. 2-II.
- ↑ Sinkevich, 2015, p. 5.
- ↑ Thomson, Bruckner i Bruckner, 2008, p. 168.
- ↑ Freudenthal, 2008, p. Dict..
Bibliografia
[modifica]- Boniface, Jacqueline. Les constructions des nombres réels dans le mouvement d'arithmétisation de l'analyse (en francès). Ellipses, 2002. ISBN 978-2729811426.
- Dudley, R.M.. Real Analysis and Probability (en anglès). Cambridge University Press, 2002. ISBN 0-521-00754-2.
- Sinkevich, Galina «On the History of Number Line» (en anglès). arXiv, 2015, pàg. 1-9. DOI: 10.48550/arXiv.1503.03117. ISSN: 2331-8422.
- Thomson, Brian S.; Bruckner, Judith B.; Bruckner, Andrew M. Elementary Real Analysis (en anglès). ClassicalRealAnalysis, 2008. ISBN 9781434843678.
Enllaços externs
[modifica]- O'Connor, John J.; Robertson, Edmund F. «Eduard Heine» (en anglès). MacTutor History of Mathematics archive. School of Mathematics and Statistics, University of St Andrews, Scotland.
- Freudenthal, Hans. «Heine, Heinrich Eduard» (en anglès). Complete Dictionary of Scientific Biography, 2008. [Consulta: 10 febrer 2017].
- Goebel, M; Richter, Ka; Richter, Ku; Sauter, S. «Heinrich Eduard Heine (1821 - 1881)» (en alemany). Universitat de Halle, 2001. [Consulta: 11 febrer 2017].
- Stuloff, Nikolai. «Heine, Heinrich Eduard Simon» (en alemany). Neue Deutsche Biographie, 1969. [Consulta: 10 setembre 2025].
- Matemàtics del segle XIX
- Alumnes de la Universitat de Göttingen
- Alumnes de la Universitat Frederic Guillem de Berlín
- Alumnes de la Universitat de Königsberg
- Professors de la Universitat de Halle
- Professors de la Universitat de Bonn
- Morts a Halle (Saxònia-Anhalt)
- Matemàtics berlinesos
- Naixements del 1821
- Morts el 1881