Radio Liberty
 |
Aquest article o aquest apartat conté informació obsoleta o li falta informació recent. |
Radio Liberty (Radio Free Europe/Radio Liberty (RFE/RL)) és una organització de mitjans finançada pel govern dels Estats Units que emet i informa "notícies, informació i anàlisis" a països d'Europa de l'Est, l'Àsia central, Caucas i Orient Mità, com una eina de la política informativa exterior dels Estats Units .
Durant molts anys fou una emissora de ràdio promoguda pel govern dels Estats Units durant la Guerra Freda que elaborava els programes als EUA i els emetia des de la platja de Pals als països del bloc socialista. L'objectiu, a llarg termini, era fer caure els governs d'aquells païos i restaurar el capitalisme i règims afins als interessos dels Estats Units d'Amèrica.[a] L'emissora de Pals, finançada per la CIA,[2] es convertí en una de les més potents del món amb sis transmissors d'ona curta de 250 quilowatts cadascun que arribaven a 3.000 quilòmetres de distància. La primera emissió fou el 23 de març de 1959 a les tres i cinc del matí, i l'última el 25 de maig de 2001 a les deu del matí.[3][4] Entre totes les torres metàl·liques, d'entre 59 i 169 metres d'alçada, la potència total sumava 1.500 quilowatts.[5]
Després de la fi de la guerra freda, ha continuat les seves activitats, estenent-se més enllà d'Europa i els països de l'antiga Unió Soviètica, a l'Àsia central i l'Orient Mitjà, emetent a diversos països on els govern dels EUA vol estendre o enfortir al seva influència, com Tadjikistan, Iran, Kazakhstan, Afganistan, Turkmenistan, Kirguizstan, entre altres, emetent en 17 idiomes. A més de les emissores locals, disposa també de llocs web i emissió en streaming per internet..
Història[modifica]
El 1955 els responsables de la consultoria American Commitee for Liberation from Bolchevism (AMCOMLIB) van trobar a les platges de Pals un indret deshabitat, de vegetació baixa, amb pocs obstacles i l'orientació adequada que era idoni per a la construcció de la infraestructura.[2] Abans de prendre la decisió van estudiar altres indrets d'Espanya i del nord d'Àfrica.[6]
El govern dels Estats Units va comprar els 333.500 metres quadrats de terreny el 1958 per 7 milions de pessetes de l'època però els va posar a nom del govern espanyol, que li cobrava un lloguer.[4] L'acord dels Estats Units amb la dictadura franquista fou possible gràcies al president de Ràdio Liberty del 1954 al 1975 Howland Sargeant, que mesos abans havia ajudat a Franco a l'entrada d'Espanya a la Unesco.[6] La construcció de les torres durà un any, fins que començaren les emissions.[2]
Durant anys la ràdio de Pals fou la més potent de les que els Estats Units tenien repartides pel món. En els seus millors moments va arribar a mantenir més de 200 treballadors que tenien cura de les instal·lacions.[7] Zdzisław Najder, historiador de la literatura polonesa i activista de l'oposició democràtic contra el règim comunista, va ser el director de la secció polonesa de 1982 a 1987.[8] Va ser objectiu d'algunes mobilitzacions, no només convocades des de l'àmbit gironí, sinó des de grups de tot Catalunya. I és que la presència americana a les comarques gironines també incloïa la base LORAN de l'Estartit, instal·lacions auxiliars a Figueres i Roses i el radar de vigilància de la base del Paní.[7] Amb la caiguda del Teló d'Acer l'emissora de Pals va deixar de tenir utilitat, tot i que Mikhaïl Gorbatxov va reconèixer que l'agost del 1991, durant l'intent de cop d'estat, conegué el que estava passant gràcies a les emissions de Pals.[4]
Desmantellament de l'emissora de ràdio de Pals[modifica]
Amb la caiguda del bloc de l'est les antenes van quedar en desús, tot i que s'havia parlat de tornar a dirigir les emissions cap als països àrabs. L'última emissió va ser el 25 de maig de 2001.[9]
El debat públic sobre el futur d'unes instal·lacions s'allargà durant diversos anys. Hi havia diverses opinions sobre el futur de les torres. Entitats conservacionistes i el delegat de Medi Ambient del Govern estatal a Girona, Francesc Francisco-Busquets Palahí, en volien el desmantellament. Mentrestant, d'altres persones com el rector de la UdG, Joan Batlle Grabulosa, apostaven per la conversió de l'espai en un museu de les telecomunicacions durant la Guerra Freda, per la seva singularitat. Per altra banda Joan Solé Viñas, del Servei Meteorològic de la Generalitat, proposà reutilitzar una de les torres per a calcular la densitat de CO₂, una opinió que fins al final compartí amb Miguel Velasco Cabeza, del Ministeri de Medi Ambient.[2] Malgrat això, finalment el Ministeri de Medi Ambient es comprometé a finals de 2005 a la demolició de les instal·lacions.[9]
El 22 de març de 2006 es va dur a terme la seva demolició.[10] El cost del desmantellament fou d'un milió per eliminar les antenes i 2,7 milions per eliminar o adequar els edificis.[2] Calgueren 18,7 kg d'explosius del tipus de càrrega lineal per a fer caure les 700 tones de torres. Les mesures de seguretat van incloure un perímetre d'exclusió de 300 metres per terra, 500 metres per mar i 2 km per aire, a més del desplegament d'un centenar d'agents. El desmantellament va concloure a mitjans del mes d'agost de 2006 sense cap compromís entre les administracions sobre el futur de l'espai.[9]
Notes[modifica]
- ↑ Els mateixos comunicats de la ràdio evidencien la voluntat de fer campanya anticomunista.
« (anglès) Radio Liberty's broadcasts analyze events and developments in the Soviet Union and the acts and policies of the Soviet government from the point of view of the best interests of the peoples of the Soviet Union... Radio Liberty's writers and speakers seek to give expression the innermost feelings, thoughts and repressed aspirations of their fellow countrymen. (català) Les transmissions de Ràdio Liberty analitzen els esdeveniments i l'evolució de la Unió Soviètica i dels actes i polítiques del govern soviètic des del punt de vista dels interessos dels pobles de la Unió Soviètica... Els escriptors i oradors de Ràdio Liberty treballen per a donar una expressió dels més profunds sentiments, pensaments i aspiracions reprimides dels seus compatriotes. » — Comunicat de premsa, Comitè de Ràdio Liberty, 1964[1] « (anglès) To sponsor efforts to communicate with the peoples of the soviet union in order to achieve the long-range goal of a fundamental change in soviet policies and practices which will reflect the will of the soviet peoples for genuine peace and freedom. (català) Per impulsar esforços per comunicar-se amb els pobles de la Unió Soviètica per tal d'aconseguir l'objectiu a llarg termini d'un canvi fonamental en les polítiques i les pràctiques soviètiques que reflectiran la voluntat del pobles soviètics per a una autèntica pau i llibertat. » — Comunicat de premsa, Howland Sargeant, director de RL[1]
Referències[modifica]
- ↑ 1,0 1,1 Richard H. Cummings. Cold War Radio: The Dangerous History of American Broadcasting in Europe, 1950-1989. McFarland, 17 març 2009, p. 307. ISBN 978-0-7864-5300-9.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 Diversos autors. Anuari territorial de Catalunya 2005 : transformacions, projectes, conflictes. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans, 2006, p. 153-154. ISBN 978-84-7283-949-6 [Consulta: 9 juny 2014].
- ↑ Martí Garcia-Ripoll Duran; Cinto Niqui Espinosa La ràdio en català a l'estranger. Univ. Autònoma de Barcelona, 2007, p. 74. ISBN 978-84-490-2499-3.
- ↑ 4,0 4,1 4,2 Bague, Gerard «Caen las antenas de la Guerra Fría». El País, 23-03-2006 [Consulta: 7 juny 2014].
- ↑ Agulló, E. «El costat fosc de Ràdio Liberty». El Punt Avui, 1 desembre 2019. [Consulta: 24 juliol 2022].
- ↑ 6,0 6,1 Arch Puddington. Broadcasting Freedom: The Cold War Triumph of Radio Free Europe and Radio Liberty. University Press of Kentucky, 1 desembre 2000, p. 220–. ISBN 0-8131-7124-5.
- ↑ 7,0 7,1 Enric Prat. El moviment per la pau a Catalunya: passat, present i futur. Univ. Autònoma de Barcelona, 2007, p. 110. ISBN 978-84-490-2483-2.
- ↑ «Onet – Jesteś na bieżąco», 15-02-2021. [Consulta: 27 maig 2021].
- ↑ 9,0 9,1 9,2 Diversos autors. Anuari territorial de Catalunya 2006 : transformacions, projectes, conflictes. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans, 2007, p. 142-144. ISBN 978-84-7283-949-6 [Consulta: 9 juny 2014].
- ↑ Redacció «La voladura de las antenas de Radio Liberty en Pals». La Vanguardia, 22-03-2006 [Consulta: 7 juny 2014].
Enllaços externs[modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Radio Liberty |