Tuvà

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Tuvà
Респу́блика Тыва́
Тыва Республика
Bandera de la república de Tuvà Escut de la república de Tuvà
(bandera) (escut)
Localització
Situació de Tuvà a Rússia
Tuvans Horse riding.jpg
Estat
• Subjecte federal
• Districte federal
• Regió econòmica
Flag of Russia.svg Rússia
República
Sibèria
Sibèria de l'Est
Idioma Rus
Tuvinià
Superfície 174.500 km²
Població (2005)
  • Densitat
305,510 hab.
1,75 hab/km²
Coordenades 51° 30′ 00″ N, 95° 05′ 00″ E / 51.5°N,95.08333333°E / 51.5; 95.08333333Coord.: 51° 30′ 00″ N, 95° 05′ 00″ E / 51.5°N,95.08333333°E / 51.5; 95.08333333
Dirigents:
• President:

Sherig-ool Oorzhak
Capital Kizil
Web

Tuvà o Tivà, també transcrit Tyvà (en rus: Респу́блика Тыва́, Respúblika Tivà; en tuvinià: Тыва Республика, Tivà Respúblika), és una de les repúbliques (subjecte federal) constituents de la Federació Russa. És situada al centre de l'Àsia, a la part meridional de Sibèria. Limita al sud i a l'est amb Mongòlia, al nord-est amb la república de Buriàtia i la província d'Irkutsk, al nord amb el territori de Krasnoiarsk, al nord-oest amb la república de Khakàssia i a l'oest amb la república de l'Altai. Té una extensió de 168.606 km² i una població (l'any 2002) de 305.510 habitants. La capital n'és Kizil (també transcrita Kyzyl).

Mapa de Tuvà

República muntanyosa limitada per les serralades del Saian occidental al nord i el Tannu Ola al sud, a la frontera mongola. A l'oest, s'alcen les muntanyes de l'Altai. El país està travessat pel riu Ienissei (aquí anomenat Ulug-Khem), que neix a Kyzyl en la confluència del Bii-Khem (o Gran Ienissei) i el Kaa-Khem (o Petit Ienissei).

Segons dades oficials, més de dos terços de la població són d'ètnia tuviniana o tuva, poble mongòlic que parla una llengua d'origen turquès; altres tuvinians viuen a Mongòlia i a la Xina. La resta de la població de la república està formada per russos.

L'economia de la regió es basa en la indústria (fusta, metall, materials de construcció), l'agricultura (cereals) i l'extracció de matèries primeres (asbest, cobalt, carbó, sal). A la regió central, la més habitada, hi ha els centres industrials de Kizil, Ak-Dovurak i Txadan, i és una zona rica en cereals (blat, ordi, mill) i ramaderia (ovelles, cabres); el sud és també una regió ramadera, i el nord-est és una àrea boscosa en què l'economia està basada en l'explotació forestal, la cacera, la cria de cérvols i la pesca.

Grups ètnics[modifica | modifica el codi]

Segons el cens rus (2002), els tuvinians, són el 77% de la població de la república. Altres grups són els russos (20,1%), komis (1.404, o 0,5%), i d'altres grups menors, cadascun amb menys del 0,5% de la població total.

cens 1959 cens 1970 cens 1979 cens 1989 cens 2002
Tuvinians 97.996 (57%) 135.306 (58,6%) 161.888 (60,5%) 198.448 (64,3%) 235.313 (77%)
Russos 68.924 (40,1%) 88.385 (38,3%) 96.793 (36,2%) 98.831 (32%) 61.442 (20,1%)
Khakassos 1.726 (1%) 2.120 (0,9%) 2.193 (0,8%) 2.258 (0,7%) 1.219 (0,4%)
Altres 3.282 (1,9%) 5.053 (2,2%) 6.725 (2,5%) 9.020 (2,9%) 7.526 (2,5%)

Les llengües oficials són el tuvinià i el rus.

Bandera[modifica | modifica el codi]

La seva bandera va sortir d'un concurs convocat pel govern el 1991. Fou dissenyada per Oyun-ool Sat, mestre d'art, adoptada oficialment el 17 d'agost de 1992, i consagrada pel dalai-lama el 18 de setembre de 1992. El groc simbolitza la riquesa i el budisme; el blanc, els sentiments nets; el blau representa el cel de Tuva i el coratge i la fermesa de la gent, i és el color dels nòmades mongols i turcs; les franges representen la confluència dels rius Bii-Khem i Kaa-Khem a Kyzyl, on formen l'Ulug-Khem o Ienissei.

Parlament de Tuvà

Història[modifica | modifica el codi]

El 1207, la regió fou conquerida per Genguis Khan i va passar a la dinastia xinesa dels yuan. Al segle XVIII, pertanyia a l'Imperi manxú. Tuva s'hi va revoltar el 1885; els nacionalistes van aconseguir el poder en enfonsar-se l'Imperi xinès el 1911; el 1914, es va posar sota protectorat de Rússia. El 1917, s'hi va establir un govern provisional proper als revolucionaris de Petrograd, que va ser substituït al començament del 1918 per una comuna de treballadors d'orientació bolxevic. El 1919, en plena contrarevolució a la Sibèria, els xinesos van reocupar el país i el van annexionar, sense la més minsa autonomia. Amb les victòries bolxevics a la Sibèria, els comunistes locals, la majoria russos, es van revoltar, en van expulsar els xinesos i van proclamar la República Popular de Tannú Tuva, dirigida pel Partit Revolucionari Popular de Tuva (abans, la secció local del Partit Comunista rus), que el 1924 va demanar el protectorat de la Unió Soviètica. El 1930, va prendre el nom de República Popular de Tuva (Tuva Arat), i el 1944 va ingressar a Rússia com a regió autònoma. El 1961, fou ascendida a República Socialista Soviètica. El 1992, arran de la dissolució de la Unió Soviètica, va esdevenir una república constituent de la Federació Russa.

Articles relacionats[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Tuvà Modifica l'enllaç a Wikidata