Xöömej

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula d'esdevenimentXöömej
Kongar-ol Ondar.jpg
Modifica el valor a Wikidata
Tipustècnica vocal
cant difònic
tradició Modifica el valor a Wikidata
EstatMongòlia i Rússia Modifica el valor a Wikidata
Mitjà de comunicació
Format per
kargyraa (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Patrimoni cultural
Patrimoni cultural immaterial UNESCO-ICH-blue.svg 
TipusPatrimoni cultural immaterial
Data2010 (5è Comitè)
Identificador00396

El terme xöömej o khöömei és un estil de cant d'harmònics originari de la República de Tuva, Mongòlia, Mòngolia Interior i la República d'Altai. El 2009 adquireix el títol de "Patrimoni immaterial" de la UNESCO. Es té constància de la seva existència des de fa més d'un segle.[1]

Les característiques principals del Khoomei són la amplificació dels harmònics de la veu i l'ús de la veu gutural. El cantant -o khoomeizi- produeix una nota base amb veu gutural sobre la qual, amb la boca, n'amplifica els harmònics, generant així varies notes simultànies. Per això és també anomenat cant difònic.

Origen[modifica]

L'origen geogràfic del cant khoomei és debatut. Podem situar l'origen al centre d'Àsia, però entre Mongòlia, Tuva, Altai i Xina es disputen quin n'és el lloc exacte.

El naixement del khoomei el trobem en la imitació per part dels pastors dels sons de la naturalesa i dels animals. La comunicació entre els pastors i el seu bestiar els portà a usar les falses cordes de la veu per generar un so més greu, gutural i profund. Això els permet tenir una veu amb més harmònics i per tant, amplificar-los modificant les posicions de la boca.

Com que la cultura del centre d'Àsia té molta influència del budisme i del xamanisme, en el khoomei hi trobem una relació molt forta amb la esfera d'allò espiritual. Els xamans siberians per exemple, el fan servir en les seves cerimònies per connectar amb els esperits de les diferents dimensions de la realitat (inframón, món terrenal i món superior). També és utilitzat com a tècnica per cantar mantras i oracions.

Les cançons acostumen a tractar sobre el bestiar, els cavalls, l'entorn natural i les migracions nòmades dels pobles.

Khoomei o cants harmònics tuvinians[modifica]

A Tuva aquest cant es coneix com a Khoomei (a diferència de Mongòlia, que es coneix com a xöömej o a Altai, que es coneix com a Kai) i és un cant que neix de la voluntat d'imitar els sons de l'entorn. En funció de quin element de la naturalesa s'imita i de quina manera s'amplifiquen els harmònics parlem de diferents estils.

Cal entendre la diferència entre els cants harmònics occidentals i el khoomei. En els cants harmònics occidentals, que arribaren als EUA durant els anys 80, la veu fonamental no és gutural, sino lírica. El khoomei en canvi, utilitza la veu gutural de pit -coneguda com a khorekteer- i la veu gutural greu -coneguda com a kargyraa-.

Estils del khoomei[modifica]

A Tuva es parla de 3 estils fonamentals:

  • Khoomei: "faringe", a part de ser el nom genèric per designar els cants harmònics de Tuva, el khoomei també és un estil. Els harmònics són aguts i s'amplifiquen de manera que sonen amb una potència mitjana sobre el khorekteer o veu de pit. Amb ell es busca imitar el so del vent passant entre les roques, representant així el món terrenal.
  • Sygyt: "xiulet". Els harmònics aguts s'amplifiquen sobre la veu de khorekteer de manera que sonen en la seva màxima potència. El so és tan agut i punyent que ens recorda al xiulet dels ocells, representant així allò supraterrenal.
  • Kargyraa: mitjançant la vibració de les falses cordes s'ampliquen els harmònics greus de la veu -coneguts com a undertones- generant així una veu profunda. Aquest cant imita el so de les vaques i els iaks, vinculant-se així amb les muntanyes i l'inframón.

Subestils[modifica]

Aquests tres estils fonamentals són la base sobre la qual el khoomeizi pot efectuar modificacions, coneguts com a subestils.

  • Borbannadyr: "rodant", mitjançant una oscil·lació ràpida dels harmònics es genera una sonoritat molt similar al so de l'aigua baixant per un riu.
  • Ezengileer: "estrep", mitjançant un moviment del vel de paladar es generen cops rítmics que busquen emular el so d'un cavall trotant.
  • Chylandyyk: "grill", mitjançant la combinació de Kargyraa i Sygyt es genera un contrast molt gran entre harmònics greus i aguts que ens recorda al so d'un grill.
  • Dumchuktaar: "nasal", aquest cant amplifica els harmònics i els treu pel nas a partir de tancar la boca. Així sonen més fluixos i intangibles.

Xöömej o cants harmònics mongols[modifica]

A Mongòlia la catalogació d'estils és més simple que a Tuva. Es contemplen també tres estils principals, però hi ha menys subestils.

  • Sakha Khumii: similar al khoomei de Tuva. S'acostuma a cantar amb registres més aguts.
  • Isgeree Khumii: similar al Sygyt de Tuva. També s'acostuma a cantar més agut.
  • Karkhiraa Khumii: similar al Kargyraa tuvà. La veu es projecte amb més constricció, generant així un so més ofegat i més agut. A diferència del Kargyraa tuvà, que acostuma a mantenir un bordó sobre el qual es modifiquen els harmònics, el Karkhiraa Khumii acostuma a cambiar la nota fonamental.

A Mongòlia molta gent vol aprendre com cantar aquest cant i hi ha classes per aprendre'n i també es pot aprendre individualment de mestre a aprenent. Es transmet oralment. Tant es pot cantar a cappella com acompanyat del Morin Khuur.

Referències[modifica]

  1. Tipologia, història, etcètera (anglès) (rus) [1]

Enllaços externs[modifica]