Sobretò

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
sobretons harmònics.

Un sobretò és un component sinusoïdal de la forma d'una ona, de major freqüència que la seva freqüència fonamental. Generalment el primer sobretò és el segon harmònic, el segon sobretò el tercer harmònic, etc.[1][2]

Ús del terme[modifica]

Típicament el terme es refereix a ones acústiques, especialment pel que fa a temes relacionats amb la música. Malgrat l'ús barrejat, un sobretò o és harmònic o és parcial.

El sobretò parcial o inharmònic és un múltiple no sencer d'una freqüència fonamental.,[3]

Un exemple de sobretons harmònics:

f 440 Hz To fonamental Primer harmònic
2 f 880 Hz Primer sobretò Segon harmònic
3 f 1320 Hz Segon sobretò Tercer harmònic

No tots els sobretons són harmònics o múltiples sencers de la freqüència fonamental. Alguns instruments musicals produeixen sobretons més aguts o tancats que els harmònics. Aquesta característica és un dels diversos elements que aporten al seu so.; Com a efecte secundari fa que les formes d'ona no siguin completament periòdiques.

Com la sèrie harmònica és una seqüència aritmètica (1 f , 2 f , 3 f , 4 f ..), i l'octava, o sèrie octava, és una seqüència geomètrica ( f , 2 × f , 2 × 2 × f , 2 × 2 × 2 × f , ...), això causa que la sèrie de sobretons divideixi l'octava en parts més petites segons ascendeixi.

Taula d'harmònics

Vegeu també[modifica]

Nota[modifica]

  1. Alexander J. Ellis (translating Hermann Helmholtz): On the Sensations of Tone as a Physiological Basis for the Theory of Music, pages 24 and 25. 1885, reprinted by Dover Publications, Inc., New York, 1954.
  2. Gouttenoire, Philippe; Guye, Jean-Philippe. Vocabulaire pratique d'analyse musicale. DELATOUR FRANCE, 2006, p. 128 p.. Gouttenoire2006. ISBN 978-2-7521-0020-7. 
  3. Elena Prestini, The Evolution of Applied Harmonic Analysis: Models of the Real World, ISBN 0-8176-4125-4 (p140)

Enllaços externs[modifica]