Ingrià

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de llenguaIngrià
ižoran keeli
Tipusllengua, llengua viva i llengua severament amenaçada modifica
Parlants
362 principalment a Íngria
Parlants nadius120 modifica (2010 modifica)
Parlat aRússia Rússia
Autòcton deingrians i Sant Petersburg modifica
Classificació lingüística
llengua humana
llengües uralianes
llengües fino-pèrmiques
llengües fino-volgaiques
llengües fino-sami
llengües baltofineses modifica
Característiques
Sistema d'escripturaalfabet llatí modifica
Nivell de vulnerabilitat4 en perill sever modifica
Codis
ISO 639-2fiu modifica
ISO 639-3izh modifica
Glottologingr1248 modifica
Ethnologue.comizh modifica
UNESCO360 modifica
IETFizh modifica
Endangeredlanguages.com1457 modifica

L'ingrià és una de les llengües uralianes parlada pels ingrians (en particular ortodoxos). És una llengua molt afí al finès, i actualment en vies d'extinció; ja que només en té 362 parlants, la majoria dels quals són d'edat avançada.

No s'ha de confondre amb els dialectes finesos sud-orientals que es parlen a Íngria, pel fet que el finès es va convertir en llengua d'aquest territori al segle XVII, degut per la immigració de luterans finesos a la regió (els seus descendents són coneguts com a ingrians finlandesos), promoguda per Suècia que havia guanyat Íngria als russos el 1617, ja que la població local era (i segueix sent) ortodoxa.

Història[modifica]

Entre 1932-1937, una ortografia basada en el llatí per la llengua Ingrian existia, s'ensenya a les escoles de la Península Soikino i l'àrea al voltant de la boca del riu Luga.[1] Diversos textos van ser publicats, l'any 1936, inclosa una gramàtica de la llengua. No obstant això, el 1937 es va abolir la llengua escrita dels ingrians, i es va començar les repressions en massa dels camperols.[1]

Alfabet[modifica]

A a Ä ä B b V v G g D d E e Ƶ ƶ
Z z I i J j K k L l M m N n O o
Ö ö P p R r S s T t U u F f H h
C c Ç ç Ş ş Ь ь

Gramàtica[modifica]

De la mateixa manera que altres llengües uralianes, l'ingrià és una llengua extremadament aglutinant

Referències[modifica]

Bibliografia[modifica]

  • Paul Ariste 1981. Keelekontaktid. Tallinn: Valgus. [pt. 2.6. Kolme läänemere keele hääbumine lk. 76 – 82] (estonià)

Enllaços externs[modifica]

Prova [[:incubator:Wp/{{{code}}}|Wikipedia en ingrià]] a Wikimedia Incubator.