Vés al contingut

Sami septentrional

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de llenguaSami septentrional
sámegiella
Tipusllengua i llengua viva Modifica el valor a Wikidata
Ús
Parlantsvora 15.000 i 25.000
Parlants nadius25.700 Modifica el valor a Wikidata (2009 Modifica el valor a Wikidata)
Rànquingno entre les 100 primeres
Parlat aFinnmark, Troms, Ofoten, Utsjoki, Sodankylä, Enontekiö, municipi de Kiruna, Municipi de Gällivare, Jokkmokk, municipi de Arjeplog, municipi de Arvidsjaur, Karesuando Municipality (en) Tradueix i Jukkasjärvi Modifica el valor a Wikidata
Oficial aNoruega Comtats de Finnmark i Troms (Noruega)
Finlàndia Enontekiö, Inari, Sodankylä i Utsjoki (Finlàndia)
Autòcton deLapònia
EstatNoruega Noruega
Suècia Suècia
Finlàndia Finlàndia
Coordenades69° N, 21° E / 69°N,21°E / 69; 21
Classificació lingüística
llengua humana
llengües uralianes
llengües ugrofineses
llengües fino-pèrmiques
llengües fino-volgaiques
llengües fino-sami
llengües sami
llengües sami occidentals Modifica el valor a Wikidata
Característiques
Sistema d'escripturaalfabet llatí, Northern Sami Braille (en) Tradueix i Northern Sami orthography (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Institució de normalitzacióRuovttueatnan gielaid dutkanguovddáš
Nivell de vulnerabilitat3 en perill Modifica el valor a Wikidata
Codis
ISO 639-1se
ISO 639-2sme
ISO 639-3sme Modifica el valor a Wikidata
SILLPR
Glottolognort2671 Modifica el valor a Wikidata
Linguasphere41-AAB-aa Modifica el valor a Wikidata
Ethnologuesme Modifica el valor a Wikidata
Linguist Listsme Modifica el valor a Wikidata
UNESCO393 Modifica el valor a Wikidata
IETFse Modifica el valor a Wikidata
Endangered languages3282 Modifica el valor a Wikidata

El sami septentrional o sami del nord (davvisámegiella) és la llengua amb més parlants del grup sami. Pot ser dividit en tres principals grups dialectals: sami de Torne, sami de Finnmark i sami del mar. Es parla a les zones septentrionals de Noruega, Suècia i Finlàndia. Segons la procedència de les fonts la xifra oscil·la entre els 15.000 i 25.000 parlants.

El sami septentrional usa l'alfabet llatí, i conté els següents caràcters: A/a, Á/á, B/b, C/c, Č/č, D/d, Ð/đ, E/e, F/f, G/g, H/h, I/i, J/j, K/k, L/l, M/m, N/n, Ŋ/ŋ, O/o, P/p, R/r, S/s, Š/š, T/t, Ŧ/ŧ, U/u, V/v, Z/z, Ž/ž. És similar a l'ortografia finesa, però la C és la fricativa alveolar sorda [ts], el caron en Č [tʃ], Š [ʃ], and Ž [ʒ] indica una articulació postalveolar, i la ratlla en Ð and Ŧ indica una articulació fricativa dental. La lletra Á denota [a] (vocal frontal) mentre que A denota la vocal posterior. Ŋ és la lletra per a la nasal velar que de vegades pot ser al·lòfon de la /n/.

També es poden trobar variants per a Č/č, Š/š i Ž/ž escrits respectivament Ć/ć, Ś/ś, Ź,ź. A vegades Á/á és escrit com a À/à.

Gramàtica

[modifica]

El sami septentrional és una llengua aglutinant, amb un sistema flexional molt alt que comparteix molts aspectes amb altres llengües uralianes, com la gradació consonàntica (amb tres graus), o l'absència de gènere gramatical i d'article determinant, i la precència de postposicions. En canvi, no hi ha harmonia vocàlica. El sami septentrional és una llengua SVO.[1]

Pronoms

[modifica]

Els pronoms personals i possessius tenen tres nombres -singular, plural i dual-. El dual es fa servir només quan es tracta de dues persones conegudes o que han estat mencionades abans en un text.[2] La següent taula conté els pronoms personal en nominatiu i genitiu.

  català nominatiu català genitiu
1a persona (singular)jomun/monmon/mamu
2a persona (singular)tudonton/tadu
3a persona (singular)ell/ellasonson/sasu
1a persona (dual)nosaltres (dos)moaiel nostre/la nostramunno
2a persona (dual)vosaltres (dos)doaiel vostre/la vostradudno
3a persona (dual)ells/elles (dos)soaiel seu/la seuasudno
1a persona (plural)nosaltresmiiel nostre/la nostramin
2a persona (plural)vosaltresdiiel vostre/la vostradin
3a persona (plural)ells/ellessiillursin


La taula següent mostra la declinació d'un pronom personal ell, ella en diversos casos:

  singular dual plural
nominatiusonsoaisii
genetiususudnosin
acusatiususudnosin
inessiu-elatiusussudnossis
il·latiusudnjesudnuidesidjiide
comitatiusuinnasudnuinsinguin
essiusunin--

Verbs

[modifica]

Els verbs també tenen tres nombres -singular, plural i dual. La següent taula conté els verbs muitalit (contar) i bargat (treballar) en present indicatiu.

  muitalit bargat
1a persona (singular)muitalanbarggan
2a persona (singular)muitalatbarggat
3a persona (singular)muital(a)bargá
1a persona (dual)muitalentnebarge
2a persona (dual)muitaleahppibargabeahtti
3a persona (dual)muitaleababargaba
1a persona (plural)muitalitbargat
2a persona (plural)muitalehpetbargabehtet
3a persona (plural)muitalitbarget

Declinació

[modifica]

Hi ha 7 o 8 casos: nominatiu, genitiu, acusatiu, inessiu-elatiu també anomenat locatiu, il·latiu, comitatiu i essiu.

La següent taula mostra la declinació del substantiu muorra (arbre).

  català
nominatiuarbre (subjecte)muorra
genitiud'un arbremuora
acusatiuarbre (objecte)muora
il·latiucap a un arbremurrii
locatiu (inessiu)a/en un arbremuoras
locatiu (elatiu)des d'un arbremuoras
comitatiuamb un arbremuorain
essiucom a arbremuorran

Referències

[modifica]
  1. Hedlund, Cecilia. Larsson, Lars-Gunnar (2015) Ii dušše duoddaris! Lärobok i nordsamiska 978-91-506-2232-4; Uppsala Universitet
  2. Hedlund, Cecilia. Larsson, Lars-Gunnar (2015) Ii dušše duoddaris! Lärobok i nordsamiska 978-91-506-2232-4; Uppsala Universitet; pag. 73