Vés al contingut

Sami de Pite

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de llenguaSami de Pite
bidumsámegiella Modifica el valor a Wikidata

Modifica el valor a Wikidata
Tipusllengua i llengua viva Modifica el valor a Wikidata
Ús
Parlants nadius25 Modifica el valor a Wikidata
Autòcton deComtat de Norrbotten, municipi de Arjeplog, Beiarn i Saltdal Modifica el valor a Wikidata
EstatSuècia i Noruega Modifica el valor a Wikidata
Classificació lingüística
llengua humana
llengües uralianes
llengües ugrofineses
llengües fino-pèrmiques
llengües fino-volgaiques
llengües fino-sami
llengües sami
llengües sami occidentals Modifica el valor a Wikidata
Característiques
Sistema d'escripturacap valor i alfabet llatí Modifica el valor a Wikidata
Nivell de vulnerabilitat5 en perill crític Modifica el valor a Wikidata
Codis
ISO 639-3sje Modifica el valor a Wikidata
Glottologpite1240 Modifica el valor a Wikidata
Linguasphere41-AAB-ac Modifica el valor a Wikidata
Ethnologuesje Modifica el valor a Wikidata
UNESCO400 Modifica el valor a Wikidata
IETFsje Modifica el valor a Wikidata
Endangered languages2060 Modifica el valor a Wikidata

El sami de Pite, també conegut com a sami d'Arjeplog, és una llengua sami parlada tradicionalment a Suècia i Noruega. És un idioma en perill crític d'extinció[1] en que només queden uns 25–50[2] parlants nadius i que ara només es parla al costat suec de la frontera al llarg del riu Pite al nord d'Arjeplog i Arvidsjaur i en les àrees muntanyoses del municipi d'Arjeplog.

Classificació

[modifica]

El sami de Pite forma part del grup del sami occidental, juntament amb el sami meridional i el sami d'Ume al sud, el sami de Lule i el sami septentrional al nord. D'aquests, el sami de Pite mostra l'afinitat més propera al sami de Lule, però algunes característiques també mostren similitud amb el sami d'Ume i el sami septentrional.

Fonologia

[modifica]

Consonants

[modifica]

L'inventari de consonants del sami de Pite és molt semblant al que es troba en el veí sami de Lule, però manca d'una veu contrastant de parades i africatives completament.

Labial Dental Alveolar Postalveolar Palatal Velar
Nasal m n ɲ ŋ
Oclusiva / Africada p t t͡s t͡ʃ k
Fricativa sorda f s ʃ h
sonoritat v (ð)
Semivocal j
Lateral l
Vibrant r
  • Les parades abans d'una nasal homorgànica (nasals preestablertes) es realitzen com a desoclusió inaudible.
  • /v/ es realitza com una fricativa labiodental [v] en l'inici de la síl·laba (abans d'una vocal), i com bilabial [w] a la coda de la síl·laba (en un grup de consonants).
  • /ð/ està present només en l'idioma d'alguns parlants d'edat avançada. Es reemplaça per /r/ o /t/, depenent del dialecte.

Vocals

[modifica]

L'inventari de vocals del sami de Pite té una relativa manca de diftongs fonèmics, en comparació amb altres llengües sami i particularment el veí sami de Lule. Al contrari, hi ha més distincions vocàlica d'alçada.

Vocals del sami de Pite[3]
Monotogs Diftongs
Part anterior Part posterior Part anterior Part posterior
Tancament i u (ie̯) (uo̯)
Mig tancament e o uæ̯ uɑ̯
Mitja obertura ɛ ɔ ɔː
Oberta a
  • Les vocals properes /i/ i /u/ es realitzen tan laxes com [ɪ] i [ʊ] respectivament, en posicions no accentuades.
  • Mitjanes /e/ i /o/ es diftonguen a [ie̯] i [uo̯], respectivament, quan accentuen.
  • /ɔ/ contrasta amb /ɔː/ en parells gairebé mínims com båhtet /ˈpɔːhtet/ "to come" vs båhtjet /ˈpɔhtet/ "to milk".
  • /ɛ/ no es produeix en síl·labes no accentuades.
  • /ɔ/ pot aparèixer en síl·labes no accentuades, però només quan una síl·laba accentuada anterior conté /ɔ/.

Prosòdia

[modifica]

Dialectes

[modifica]

Sammallahti[4] divideix els dialectes del sami de Lule de la següent manera:

  • Dialectes del sud: Svaipa a Suècia

Les característiques dels dialectes del nord són:

  • Falta de /aː//eː/ umlaut.
  • Veu en la quantitat 3 de parades simples (així per tant fort /bː.b/ ~ dèbils /p.p/ etc.), com el sami de Lule.
  • /t/ com el resultat del protosàmic .

Les característiques dels dialectes del sud són:

  • /r/ com el resultat del protosamic * đ.

Ortografia

[modifica]

El sami de Pite va adquirir un estàndard escrit oficial l'any 2019. Les normes de l'ortografia varen ser desenvolupades per l'Associació Sami d'Arjeplog el període 2008-2012.[5] S'assembla molt a l'ortografia del veí sami de Lule.

Lletra Fonemes Notes
A a /a/
Á á /aː/
B b /p/
D d /t/
Đ đ /ð/
E e /eː/ Només àtona.
F f /f/
G g /k/
H h /h/
I i /i/
J j /j/
K k /k/, /kʰ/ Postaspirada al principi d'una síl·laba accentuada.
L l /l/
M m /m/
N n /n/
Ŋ ŋ /ŋ/
O o /oː/ Només àtona.
P p /p/, /pʰ/ Postaspirada al principi d'una síl·laba accentuada.
R r /r/
S s /s/
T t /t/, /tʰ/ Postaspirada al principi d'una síl·laba accentuada.
U u /u/
V v /v/
Å å /ɔ/, /ɔː/
Ä ä /ɛː/

Gramàtica

[modifica]

Casos

[modifica]

El sami de Pite té 9 casos:

El paradigma inflexional del nom guolle 'peix' d'Israel Ruong, arxivat a l'Institut Suec per a la Llengua i el Folklore a Uppsala.

Verbs

[modifica]

Persona

[modifica]

Els verbs del sami de Pite es conjuguen per a tres persones gramaticals:

  • primera persona
  • segona persona
  • tercera persona

Mode

[modifica]

El sami de Pite té cinc modes gramaticals:

Nombre gramatical

[modifica]

Els verbs del sami de Pite es conjuguen per a tres nombres gramaticals:

Temps

[modifica]

Els verbs del sami de Pite es conjuguen per dos temps simples:

i dos temps compostos:

Verb negatiu

[modifica]

El sami de Pite, com el finès, les altres llengües sami i l'estonià, té un verb negatiu. Al sami de Pite, el verb negatiu es conjuga segons el mode (indicatiu, imperatiu i optatiu), (1a, 2a i 3a) persona i nombre (singular, dual i plural). Això difereix d'unes altres de les altres llengües sami, per exemple el sami septentrional, que no es conjuguen segons el temps i altres llengües sami, que no fan servir l'optativa.

Indicatiu no passat Passat indicatiu 
sing. dual pl. sing. dual pl.
1 iv ien iehp 1 ittjiv iejmen iejmeh 
iep ittjijmen ittjijmeh 
2 ih iehpen iehpit 2 ittjih iejten iejteh 
ähpen ihpit ittjijten ittjijteh 
ihpen
3 ij iepá ieh 3 ittjij iejkán ittjin 
iepán ittjijka

Per a les versions indicatives no passades que tenen més d'una forma, la segona és del dialecte que es parla al voltant de Björkfjället i la tercera és del dialecte d'Svaipa. La pluralitat en les altres formes es deu a formes paral·leles que no estan lligades al dialecte.

Imperatiu Optatiu
sing. dual pl. sing. dual pl.
1 - - - 1 alluv iellun iellup
allun allup
2 ieleh iellen iellit 2 alluh ielluten ielluteh
alluten alluteh
3 - - - 3 allus ielluska ielluseh
alluska alluseh

Notes

[modifica]
  1. UNESCO Interactive Atlas of the World's Languages in Danger
  2. At least 25 speakers in 2010 according to researcher Joshua Wilbur. At least 30 active, native speakers in 2010; at least an additional 20 native speakers who do not use the language actively according to the Pite Sámi dictionary project leader Nils Henrik Bengtsson.
  3. (Wilbur 2014: 63–70)
  4. Sammallahti, Pekka. The Saami Languages: An Introduction. Kárášjohka: Davvi Girji, 1998. 
  5. «Nu har pitesamiskan eget skriftspråk» (en suec). Sveriges radio, 20-08-2019 [Consulta: 8 març 2023].

Referències

[modifica]

Enllaços externs

[modifica]