Sami de Pite

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de llenguaSami de Pite
bidumsámegiella
Parlants
Parlants nadius 25
Parlat a Suècia
Sami languages large.png
El sami de Pite és el 3 en aquest mapa.
Autòcton de Comtat de Norrbotten
Classificació lingüística
llengua
llengües humanes
llengües uraloaltaiques
llengües uralianes
llengües ugrofineses
llengües fino-pèrmiques
llengües fino-volgaiques
llengües fino-sami
llengües sami
Western Sami languages Tradueix
Característiques
Sistema d'escriptura sense valor i alfabet llatí
Nivell de vulnerabilitat 5 en perill crític
Codis
ISO 639-3 sje
Glottolog pite1240
Linguasphere 41-AAB-ac
Ethnologue.com sje
UNESCO 400
IETF sje
Endangeredlanguages.com 2060
Modifica les dades a Wikidata
L'àrea aproximada en què es parlava tradicionalment el Sami de Pite

El sami de Pite, també conegut com a Sami d'Arjeplog, és una llengua sami parlada tradicionalment a Suècia i Noruega. És un idioma en perill crític d'extinció[1] en que només queden uns 25–50[2] parlants nadius i que ara només es parla al costat suec de la frontera al llarg del riu Pite al nord d'Arjeplog i Arvidsjaur i en les àrees muntanyoses del municipi d'Arjeplog.

Classificació[modifica]

El sami de Pite forma part del grup del sami occidental, juntament amb el sami meridional i el sami d'Ume al sud, el sami de Lule i el sami septentrional al nord. D'aquests, el sami de Pite mostra l'afinitat més propera al sami de Lule, però algunes característiques també mostren similitud amb el sami d'Ume i el sami septentrional.

Fonologia[modifica]

Consonants[modifica]

L'inventari de consonants del sami de Pite és molt semblant al que es troba en el veí sami de Lule, però manca d'una veu contrastant de parades i africatives completament.

Labial Dental Alveolar Postalveolar Palatal Velar
Nasal m n ɲ ŋ
Oclusiva / Africada p t t͡s t͡ʃ k
Fricativa sorda f s ʃ h
sonoritat v (ð)
Semivocal j
Lateral l
Vibrant r
  • Les parades abans d'una nasal homorgànica (nasals preestablertes) es realitzen com a desoclusió inaudible.
  • /v/ es realitza com una fricativa labiodental [v] en l'inici de la síl·laba (abans d'una vocal), i com bilabial [w] a la coda de la síl·laba (en un grup de consonants).
  • /ð/ està present només en l'idioma d'alguns parlants d'edat avançada. Es reemplaça per /r/ o /t/, depenent del dialecte.

Vocals[modifica]

L'inventari de vocals del sami de Pite té una relativa manca de diftongs fonèmics, en comparació amb altres llengües sami i particularment el veí sami de Lule. Al contrari, hi ha més distincions vocàlica d'alçada.

Vocals del sami de Pite[3]
Monotogs Diftongs
Part anterior Part posterior Part anterior Part posterior
Tancament i u (ie̯) (uo̯)
Mig tancament e o uæ̯ uɑ̯
Mitja obertura ɛ ɔ ɔː
Oberta a
  • Les vocals properes /i/ i /u/ es realitzen tan laxes com [ɪ] i [ʊ] respectivament, en posicions no accentuades.
  • Mitjanes /e/ i /o/ es diftonguen a [ie̯] i [uo̯], respectivament, quan accentuen.
  • /ɔ/ contrasta amb /ɔː/ en parells gairebé mínims com båhtet /ˈpɔːhtet/ "to come" vs båhtjet /ˈpɔhtet/ "to milk".
  • /ɛ/ no es produeix en síl·labes no accentuades.
  • /ɔ/ pot aparèixer en síl·labes no accentuades, però només quan una síl·laba accentuada anterior conté /ɔ/.

Prosòdia[modifica]

Dialectes[modifica]

Sammallahti[4] divideix els dialectes del sami de Lule de la següent manera:

  • Dialectes del sud: Svaipa a Suècia

Les característiques dels dialectes del nord són:

  • Falta de /aː//eː/ umlaut.
  • Veu en la quantitat 3 de parades simples (així per tant fort /bː.b/ ~ dèbils /p.p/ etc.), com el sami de Lule.
  • /t/ com el resultat del protosàmic .

Les característiques dels dialectes del sud són:

  • /r/ com el resultat del protosamic * đ.

Ortografia[modifica]

El sami de Pite és una de les quatre llengües sami que no té un idioma escrit oficial. L'Associació Sami d'Arjeplog ha desenvolupat una ortografia de treball el 2008-2011. S'assembla molt a l'ortografia del veí sami de Lule.

Lletra Fonemes Notes
A a /a/
Á á /aː/
B b /p/
D d /t/
Đ đ /ð/
E e /eː/ Només àtona.
F f /f/
G g /k/
H h /h/
I i /i/
J j /j/
K k /k/, /kʰ/ Postaspirada al principi d'una síl·laba accentuada.
L l /l/
M m /m/
N n /n/
Ŋ ŋ /ŋ/
O o /oː/ Només àtona.
P p /p/, /pʰ/ Postaspirada al principi d'una síl·laba accentuada.
R r /r/
S s /s/
T t /t/, /tʰ/ Postaspirada al principi d'una síl·laba accentuada.
U u /u/
V v /v/
Å å /ɔ/, /ɔː/
Ä ä /ɛː/

Gramàtica[modifica]

Casos[modifica]

El sami de Pite té 9 casos:

El paradigma inflexional del nom guolle 'peix' d'Israel Ruong, arxivat a l'Institut Suec per a la Llengua i el Folklore a Uppsala.

Verbs[modifica]

Persona[modifica]

Els verbs del sami de Pite es conjuguen per a tres persones gramaticals:

  • primera persona
  • segona persona
  • tercera persona

Mode[modifica]

El sami de Pite té cinc modes gramaticals:

Nombre gramatical[modifica]

Els verbs del sami de Pite es conjuguen per a tres nombres gramaticals:

Temps[modifica]

Els verbs del sami de Pite es conjuguen per dos temps simples:

i dos temps compostos:

Verb negatiu[modifica]

El sami de Pite , com el finès, les altres llengües sami i l'estonià, té un verb negatiu. Al sami de Pite, el verb negatiu es conjuga segons el mode (indicatiu, imperatiu i optatiu), (1a, 2a i 3a) persona i nombre (singular, dual i plural). Això difereix d'unes altres de les altres llengües sami, per exemple el sami septentrional, que no es conjuguen segons el temps i altres llengües sami, que no fan servir l'optativa.

   Indicatiu no passat       Passat indicatiu                           
   sing.  dual   pl.           sing.   dual      pl.      
1  iv     ien    iehp        1 ittjiv  iejmen    iejmeh    
                 iep                   ittjijmen ittjijmeh           
2  ih     iehpen iehpit      2 ittjih  iejten    iejteh    
          ähpen  ihpit                 ittjijten ittjijteh                               
          ihpen
3  ij     iepá   ieh         3 ittjij  iejkán    ittjin     
          iepán                        ittjijka

Per a les versions indicatives no passades que tenen més d'una forma, la segona és del dialecte que es parla al voltant de Björkfjället i la tercera és del dialecte d'Svaipa. La pluralitat en les altres formes es deu a formes paral·leles que no estan lligades al dialecte.

    Imperatiu                Optatiu
    sing.  dual   pl.        sing.   dual      pl.                        
1  -      -       -       1  alluv   iellun   iellup
                                     allun    allup
2  ieleh  iellen iellit    2  alluh  ielluten ielluteh
                                     alluten  alluteh
3  -      -       -       3  allus   ielluska ielluseh
                                     alluska  alluseh

Notes[modifica]

  1. UNESCO Interactive Atlas of the World’s Languages in Danger
  2. At least 25 speakers in 2010 according to researcher Joshua Wilbur. At least 30 active, native speakers in 2010; at least an additional 20 native speakers who do not use the language actively according to the Pite Sámi dictionary project leader Nils Henrik Bengtsson.
  3. (Wilbur 2014: 63–70)
  4. Sammallahti, Pekka. The Saami Languages: An Introduction. Kárášjohka: Davvi Girji, 1998. 

Referències[modifica]

Enllaços externs[modifica]