Indicatiu
 |
Aquest article o secció no cita les fonts o necessita més referències per a la seva verificabilitat. |
L'indicatiu és un tipus de mode del verb que expressa esdeveniments reals o jutjats com a plausibles per l'emissor. És el mode més freqüent en tots els idiomes.
A les llengües romàniques s'oposa al subjuntiu i s'usa en oracions principals i en enunciats declaratius respecte al present, el passat i el futur. També pot incloure la frase en forma de pregunta. En les llengües germàniques l'ús és més ampli, i inclou les oracions subordinades considerades veritables i els desitjos que es puguin assolir.
En català[modifica]
El mode indicatiu conté sis temps simples: present, pretèrit imperfet,[1] pretèrit perfet (en la forma simple i perifràstica), futur i condicional. Inclou els seus corresponents compostos: pretèrit indefinit o perfet compost, pretèrit plusquamperfet, pretèris anterior, futur perfet i condicional compost.
Referències[modifica]
- ↑ Pérez Saldanya, Manuel. «Morfosintaxi verbal històrica i les formes no personals imperfectives». A: Del llatí al català. 2a ed.. Universitat de València, 2014. ISBN 8437093074.
| Indicatiu | Present (jugo) · Perfet (he jugat) · Imperfet (jugava) · Plusquamperfet (havia jugat) · Passat simple (jugui) · Anterior simple (haguí jugat) · Passat perifràstic (vaig jugar) · Anterior perifràstic (vaig haver jugat) · Futur (jugaré) · Futur perfet (hauré jugat) · Condicional (jugaria) · Condicional perfet (hauria jugat) |  |
|---|---|---|
| Subjuntiu | Present (jugui o jugue) · Perfet (hagi jugat o haja jugat)
Imperfet (jugués) · Plusquamperfet (hagués jugat) | |
| Imperatiu | Present (juga) | |
| Infinitiu | ||
| Participi | Passat (jugat) | |
| Gerundi | ||
